Almacelles

Coordenaes: 41°43′54″N 0°26′13″E / 41.731689°N 0.437057°E / 41.731689; 0.437057
De Wikipedia
Almacelles
flag of Almacelles (en) Traducir Q20103530 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Lleida
Ámbitu funcional territorial Poniente (es) Traducir
Contorna Segriá (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Almacellas (es) Traducir Vanessa Olivart (en) Traducir
Nome oficial Almacelles (ca)[1]
Códigu postal 25100
Xeografía
Coordenaes 41°43′54″N 0°26′13″E / 41.731689°N 0.437057°E / 41.731689; 0.437057
Almacelles alcuéntrase n'España
Almacelles
Almacelles
Almacelles (España)
Superficie 49 km²
Altitú 247 m[2] y 253 m
Llenda con
Demografía
Población 6847 hab. (2023)
- 3584 homes (2019)

- 3207 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Segriá (es) Traducir
100% de Poniente (es) Traducir
1.56% de provincia de Lleida
0.09% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 139,73 hab/km²
Viviendes 20 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
almacelles.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Almacelles[3] ye un conceyu de la provincia de Lleida, na contorna del Segriá y na llende con Aragón.

Altar de la ilesia de la Mare de Déu de la Mercè d´Almacelles (Lleida)

Toponimia[editar | editar la fonte]

La etimoloxía de Almacellas, vien del árabe āl-māsayah/الماسية, que significa «el diamante».[4] La so pronunciación catalán estándar ye [əɫməˈsɛʎəs] y pronunciación catalán local ye [aɫmaˈyese].

Símbolos[editar | editar la fonte]

L'escudu de Almacellas definir pol siguiente blasón:

«Escudu losanjado truncáu: al 1º de sinople, el clamor de Almacellas en forma de faxa d'argén resaltada d'una mano contrapalmada de púrpura; y al 2º d'oru, 4 palos de gules. Por timbre una corona mural de villa.»[5]

Foi aprobáu oficialmente'l 17 de febreru de 2004. La mano ye la señal parlante referente a la parte central del nome de la villa (en catalán, mano ye ma). Detrás represéntase'l clamor de Almacellas, el ríu que pasa pola población. Almacellas, que pertenecía a la ciudá de Lleida, dempués de la so destrucción mientres la Sulevación de Cataluña (1640) foi declarada propiedá del patrimoniu real y repoblao a partir de 1773. Los cuatro palos del escudu de Cataluña recuerden los llazos de la villa cola Corona d'Aragón.

Demografía[editar | editar la fonte]

Inclúi les entidaes de Mas del Lleó y La Zayra[6] (en catalán la Saira), esta postrera tamién conocida como Almacelletas (Almacelletes).

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986
1.411 3.128 3.741 4.992 5.321 5.431

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Almacellas ta asitiada nel mediu d'una importante rede de comunicaciones per carretera y a 6 km del Aeropuertu de Lleida. Ye un importante centru de comunicaciones dada la proximidá de l'autovía A-2 (de Barcelona a Zaragoza), l'autovía A-22 (de Lleida a Uesca y Pamplona) y la tamién proyeutada autovía A-14, más conocida como l'autovía del Valle d'Arán.

Economía[editar | editar la fonte]

Agricultura de regadíu. Ganadería. Industria agropecuario y alimentaria.

Na actualidá esta fase de la construcción de la zona industrial conocida como Parque Industrial de Soporte Aeroportuario del Pla de Almacellas, que va cuntar con más de dos millones de metros cuadraos y que va desenvolver la empresa pública INCASÒL (Xeneralidá de Cataluña), y el Conceyu de Almacellas. Esta gran zona industrial va tar arrodiada d'una de les meyores redes de comunicaciones de les Tierres de Lleida, conectáu peles autovíes A-22 a 1 km. (Lleida-Uesca), l'A-14 a 10 km. (de Lleida al Valle d'Arán) y la A-2 a 10 km. (de Barcelona a Madrid); amás de la llinia ferrial de Madrid-Zaragoza-Barcelona (a 0,8 km.) y l'aeropuertu de Lleida tan solo 4 km d'esti sector industrial. Nel añu 1910, en Almacellas producióse una auténtica revolución cola llegada de l'agua al traviés de la canal d'Aragón y Cataluña, lo cual supunxo un gran procesu de cultivos de secanu a cultivos de regadíu.

Personaxes célebres[editar | editar la fonte]

Imáxenes[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Ministeriu d'Alministraciones Públiques (ed.): «Variaciones de los conceyos d'España dende 1842.». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2012. Consultáu'l 12 de marzu de 2012.
  4. http://www.xtec.cat/serveis/crp/c5990102/13-recsegria/treballcomarca/fitxers/municip.pdf
  5. Municat, l'escudu de Almacellas
  6. Pablo Madoz (1845). «sos+posesiones+de+ultramar&hl=es&sa=X&ei=dfXqTtSsCc2FhQflpvmcCA&ved=0CDoQ6AEwAQ#v=onepage&q=diccionariu%20geogr%C3%A1fico-tái%C3%ADstico-hist%C3%B3ricu%20de%20espa%C3%B1a%20y%20los sos%20posesiones%20de%20ultramar&f=false Almacellas» (castellanu). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar Tomo II. Consultáu'l 16 d'avientu de 2011.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas.. ISBN 84-87135-01-3.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]