Alderique:Historia de Georgias del Sur y Sandwich del Sur
Hi! I wonder if someone might be interested in translating the article History of South Georgia and the South Sandwich Islands proposed below? Apcbg 01:36, 23 mayu 2006 (UTC)
L'illa Geòrgia del Sud, junt amb les illes Sandwich del Sud, les roques Shag i les roques Clerke, formen el territori britànic d'ultramar d'Illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud. Aquest territori és lleument més gran que l'estat de Rhode Island (EE. XX.), o de l'illa de Mallorca, però, la seva zona econòmica exclusiva de 200 milles inclou 1.400.000 km² d'algunes de les aigües biològicament més productives de l'oceà mundial. Aquestes aigües s'exploten en conformitat amb els requeriments de la Convenció sobre la Conservació de Recursos Marins Vivents de l'Antàrtida.
Segles XVII-XIX[editar la fonte]
És una creença popular que el navegador Amerigo Vespucci de Florència al servei de Portugal va poder haver albirat la Geòrgia del Sud l'abril de 1502, durant un dels seus viatges molt publicats. D'altres mantenen que aquesta illa és la 'Illa Pepys', presumptament descoberta pel bucaner anglès William Cowley el desembre de 1683. Tanmateix, els arxius històrics refuten aquesta creença.
Històricament, l'illa Atlàntica de Geòrgia del Sud, situada al sud de la Convergència Antàrtica, fou el primer territori antàrtic descobert. Al seu recorregut de Xile al Brasil, la nau del comerciant londinenc Antony de la Roché, va ser portada lluny a l'est en mal temps, i va obtenir refugi en una de les badies de l'illa per 14 dies de l'abril de 1675. Els mapes van començar a representar l'"illa Roché", en l'honor del descobridor. L'illa va ser vista per a la segona vegada el 1756, quan la nau espanyola Lleó, que passava, la va nomenar el "San Pedro".
Aquestes primeres visites no van donar lloc a demandes de la sobirania. Significativament, Espanya mai no va demandar Geòrgia del Sud, que era a la meitat "portuguesa" del món, segons el Tractat de Tordesillas de 1494.
El gran navegador anglès, el capità James Cook, amb les naus Resolution i Adventure, fou el primer qui va caminar a la vora, va explorar i va traçar el primer mapa de la Geòrgia del Sud. La va reanomenar l'illa "illa Geòrgia" en l'honor de rei George III, i va prendre'n possessió pel Gran Bretanya el 17 de gener de 1775, segons les instruccions donades per l'Almirallat britànic. Capità Cook també va descobrir les roques Clerke i les illes Sandwich del Sud. Part d'aquestes illes va ser descoberta per l'expedició imperial russa de Bellingshausen i Lazarev amb les naus Vostok i Mirni. Les roques Shag van ser descobertes per la nau espanyola Aurora el 1762.
Durant les dècades posteriors del segle XVIII i al llarg del segle XIX, la Geòrgia del Sud va ser habitada per caçadors de foques anglesos i nord-americans, que van viure allà per períodes de temps considerables i romanien de vegades durant l'hivern. La possessió eficaç, contínua i indiscutida del govern britànic sobre la Geòrgia del Sud va ser institucionalitzada per la Patent de Lletres britànica de 1843, actualitzada el 1876, 1892 i 1908. La caça i la conservació de foques va ser regulada pels actes administratius britànics de 1881 i 1899. L'illa apareix a l'Anuari del Ministeri britànic de Colònies des de 1887. La Geòrgia del Sud es governava com una dependència de les Illes Malvines (Falkland), però no era part d'elles en l'aspecte polític o financer. Les illes Sandwich del Sud van ser-hi annexades formalment per la Patent de Lletres britànica de 1908. Aquests arranjaments constitucionals van ser legals fins que les illes Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud van ser incorporades com a Territori Britànic d'Ultramar el 1985.
Segle XX[editar la fonte]
Del segle XX l'illa Geòrgia del Sud es va convertir en el centre balener més gran del món, amb bases costaneres a Grytviken, Leith Harbour, Ocean Harbour, Husvik, Stromness i Prince Olav Harbour. Totes les estacions baleneres a l'illa (noruegues, britàniques, argentina, sud-africana, japonès) van funcionar amb arrendaments concedits pel Governador de les illes Falkland. A petició de la Companyia Argentina de Pesca, realitzada a l'ambaixada britànica a Buenos Aires el 1905, l'estació va ser aprovada.
Carl Antón Larsen, el fundador de Grytviken, era un britànic naturalitzat nascut a Noruega. La seva demanda per obtenir la ciutadania britànica va ser sotmèsa al Magistrat britànic de Geòrgia del Sud a Grytviken, i aprovada el 1910. Com al director de Companyia Argentina de Pesca, Larsen va organitzar la construcció de Grytviken, la qual era una consecució notable d'un grup de 60 noruecs, des de la seva arribada el 16 de novembre, fins a que la fàbrica nova per a de l'oli de balena va començar-ne la producció el 24 de desembre de 1904. Larsen va elegir el lloc per a l'estació balenera durant la seva visita el 1902, quan l'expedició antàrtica sueca de Otto Nordenskjöld va explorar una porció de l'illa, i li va donar el nom "Grytviken" ("Caleta de Potes" en suec), a causa dels nombrosos artefactes descoberts, incloent-hi els pots anglesos usats pels caçadors de foques per bullir l'oli de foques. Un pot amb la inscripció "Johnson and Sons, Wapping Dock London" es preserva al Museu de Gèorgia del Sud a Grytviken.
La gran majoria dels baleners eren noruecs. Durant l'era de balenera, la població va variar generalment sobre els 1000 a l'estiu (i 2000 alguns anys) a aproximadament 200 a l'hivern. El primer cens va ser fet pel Magistrat britànic James Wilson el 31 de desembre de 1909. Va ser registrada una població total de 720, incloent-hi només 3 dones i 1 nen. Dels pobladors, 579 eren noruecs, 58 suecs, 32 britànics, 16 danesos, 15 finlandesos, 9 alemanys, 7 russos, 2 holandesos, 1 francès i 1 austríac. Els directors i altres funcionaris de les estacions baleneres van viure sovint amb les seves famílies. Entre ells estava Fridthjof Jacobsen i la seva esposa Klara Olette Jacobsen, la filla dels quals, Solveig Gunbjörg Jacobsen, va ser la primera nena nascuda a l'ampla regió antàrtica (aquestes illes no són consideredes avui dia part de l'Antàrtida, segons el Tractat Antàrtic de 1959) el 8 d'octubre de 1913 a Grytviken. Hi ha alguns 200 sepulcres a l'illa a des de 1820, incloent-hi el sepulcre de 1922 de l'explorador antàrtic Sir Ernest Shackleton, que el 1916 va creuar el Mar de Scotia en un dels viatges més notables de vaixells petits de la història marítima, i va arribar a les illa Geòrgia del Sud per organitzar el rescat encertat del seu equip de l'expedició trenat a les Illes Shetland del Sud.
Les observacions meteorològiques a Grytviken van ser iniciades per Carl A. Larsen el 1905, i després de 1907 mantinguts per Companyia Argentina de Pesca en la cooperació del Servei Meteorològic Argentí. Això es va realitzar segons els requisits de l'arrendament britànic fins el 1949.
Un Magistrat que presideix l'administració britànica local ha de residir a la Geòrgia del Sud des de novembre de 1909. La Patent de Lletres britànica de 1908 va ser transmesa al Ministeri d'Assumptes Estrangers d'Argentina, i va reconeguda formalment la 18 de marxa de 1909 sense protestes. També, les naus comercials i d'Armada argentina, i ciutadans argentins que van visitar l'illa els anys subseqüents, van satisfer les formalitats habituals portuàries, duaneres i d'immigració de l'administració britànica local. El primer avís oficial d'una demanda argentina de Geòrgia del Sud va ser fet el 1927, i de les illes Sandwich del Sud - el 1938. Des de llavors, l'Argentina ha mantingut les seves demandes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud, però ha rebutjat en diverses ocasions (el 1947, el 1951, el 1953, el 1954 i el 1955) fer que la seva demanda sigui resolta pel Cort Internacional de Justícia de l'ONU o per un tribunal arbitral independent.
L'estació naval argentina Corbeta Uruguai va ser construïda a l'illa Tule de les Sandwich del Sud el 7 de novembre de 1976. El Regne Unit va protestar el gener de 1977, i va repatriar el personal argentí més tard el 1982. Durant la Guerra de les Malvines, les forces argentines van ocupar els ports de Grytviken i Leith el 3 d'abril, després d'una batalla de dues hores en la qual la corbeta argentina Guerrico va ser vençuda i un helicòpter argentí va ser destruït. Després d'aquestes pèrdues, l'Argentina no podia ocupar la resta de l'illa. La base Illa Bird i els encampamentos a la badia Schlieper, la glacera Lyell i la badia Sant Andreu, van romandre sota el control britànic. El 25 d'abril 1982 l'Armada britànica va danyar i va capturar el submarí argení Santa Fé a Geòrgia del Sud, i la guarnició argentina se'n va retirar.
Després de la Guerra de les Malvines el Regne Unit va mantenir una guarnició militar petita d'infants de marina a Grytviken fins a marxa de 2001, quan l'illa va ser tornada al govern civil.
A causa de la seva posició remota a l'oceà i el clima aspre, la Geòrgia del Sud no tenia població indígena, i les famílies no s'han establert per més d'una generació fins ara. Els actuals centres de població inclouen Grytviken, Punta Rei Eduardo, la base Illa Bird, i Husvik. La Punta Rei Eduardo, considerada sovint com part del Grytviken pròxim, és el port d'entrada a l'illa, i la residència del Magistrat britànic i de les autoritats i l'administració portuàries, duaneres i d'immigració, de la indústria pesquera i de correu. Des del 1995 l'Oficina Meteorològica de Sud-àfrica, amb el permís britànic, manté dues estacions meteorològiques automàtiques a les illes Zavodovski i Tule a l'arxipèlag deshabitat volcànic Sandwich del Sud.
Mapes antics[editar la fonte]
- Mapa del segle XVII que demostra l'illa Roché (Geòrgia del Sud)
- Mapa del segle XVIII que demostra l'illa Roché (Geòrgia del Sud)
- James Cook, Chart of the Discoveries made in the South Atlantic Ocean, in His Majestys Ship Resolution, under the Command of Captain Cook, in January 1775, W. Strahan and T. Cadel, London, 1777.
Enllaços externs[editar la fonte]
- Lloc web oficial de Geòrgia del Sud (En anglès)
- South Georgia Heritage Trust (En anglès)
- Base antàrtica Punta Rei Eduardo (En anglès)
- Base antàrtica Illa Bird (En anglès)
- Convenció sobre la Conservació de Recursos Marins Vivents de l'Antàrtida (En anglès)
Referències[editar la fonte]
- Capt. Francisco de Seixas y Lovera, Descripcion geographica, y derrotero de la region austral Magallanica. Que se dirige al Rey nuestro señor, gran monarca de España, y sus dominios en Europa, Emperador del Nuevo Mundo Americano, y Rey de los reynos de la Filipinas y Malucas, Madrid, Antonio de Zafra, 1690. (Narra el descobriment de Geòrgia del Sud per l'anglès Antony de la Roché l'abril de 1675.) (En castellà)
- George Forster, A Voyage Round the World in His Britannic Majesty's Sloop Resolution Commanded by Capt. James Cook, during the Years 1772, 3, 4 and 5 (2 vols.), London, 1777. (En anglès)
- Otto Nordenskjöld, Johan G. Andersson, Carl A. Larsen, Antarctica, or Two Years Among the Ice of the South Pole, London, Hurst & Blackett, 1905. (En anglès)
- South Georgia, Topographic map, 1:200000, DOS 610 Series, Directorate of Overseas Surveys, Tolworth, UK, 1958.
- Robert K. Headland, The Island of South Georgia, Cambridge University Press, 1984. (En anglès)
- Historia de las Relaciones Exteriores Argentinas, Obra dirigida por Carlos Escudé y Andrés Cisneros, desarrollada y publicada bajo los auspicios del Consejo Argentino para las Relaciones Internacionales (CARI), GEL/Nuevohacer (Buenos Aires), 2000.(En castellà)