Adosinda

De Wikipedia
Adosinda
reina consorte d'Asturies

774 - 783
Munia d'Álava - Creusa
Vida
Nacimientu dable 728
Nacionalidá Reinu d'Asturies
Muerte Pravia, depués de 785
Sepultura Ilesia de Santianes de Pravia
Familia
Padre Alfonso I
Madre Ermesinda de Asturias
Casada con Silu
Hermanos/es
Pueblu dinastía Astur-lleonesa
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu reina
Cambiar los datos en Wikidata
Tumba de la reina Adosinda. Ilesia de San Xuan de Santianes de Pravia.

Adosinda (dable 728 – depués de 785, Pravia) foi una reina consorte d'Asturies pol so matrimoniu col rei Silu d'Asturies.

Yera fía d'Alfonso I el Católicu, rei d'Asturies y de la reina Ermesinda, nieta de Pelayo y de Pedro de Cantabria, tamien yera hermana de Fruela I y hermanastra del rei Mauregato d'Asturies.

Biografía[editar | editar la fonte]

Foi fía d'Alfonso I el Católicu, rei d'Asturies, y de la reina Ermesinda. Por parte paterna yera nieta del duque Pedro de Cantabria y por parte materna yeren los sos güelos, el rei don Pelayo, primer monarca asturianu, y la so esposa, la reina Gaudiosa. Foi hermana del rei Fruela I d'Asturies. Tres l'asesinatu d'esti postreru, Adosinda, tarreciendo pola vida del so sobrín Alfonso, fíu del so difuntu hermanu, unviòlu al monesteriu de Santuyano de Samos, en Lugo, con cuenta de da-y proteición y formación cultural.

Tres l'asesinatu del so hermanu permaneció na corte asturiana so la proteición del rei Aurelio. Ye nesta dómina cuando conoció a Silu, un ricohombre de la zona de Pravia. Escoyólu como maríu, fechu inusual na dómina y, tres la muerte del rei Aurelio d'Asturies, asocedida nel añu 774, el so maríu, Silu, pasó a ser rei d'Asturies, convirtiéndose d'esa manera Adosinda en reina consorte d'Asturies. El so maríu reinó n'Asturies dende 774 hasta 783. Baxo'l so reináu la corte de la monarquía asturiana treslladóse dende Cangues d'Onís a Pravia.

Al morrer el so maríu nel añu 783 ensin dexar descendencia, Adosinda intervieno na elección del so socesor, que pasó a ser el so sobrín Alfonso, fíu del so hermanu, el rei Fruela I. Sicasí, el rei Mauregato, mediu hermanu de la reina Adosinda, espulsó del tronu a Alfonso II el Castu y apoderóse d'él, obligando con ello al depuestu rei a abellugase n'Álava.

Debíu al sofitu que-y dio al so sobrín, la posición d'Adosinda na corte fíxose insegura y foi obligada a ingresar nel monesteriu de San Juan de Santianes de Pravia, onde profesó como relixosa'l 26 de payares de 785 o del 783 según el cronista Ambrosio de Morales, en presencia del abá Fidel y de Beatu y Eterio, siendo éstos dos últimos conocíos pol discutiniu que caltuvieron con Elipando de Toledo, arzobispu de Toledo.[1][2]

Desconozse la so fecha de fallecimientu. Dellos autores señalen que moró nel monesteriu de San Juan de Santianes de Pravia hasta la so fin.

Sepultura[editar | editar la fonte]

Dempués de morrer, el cadabre de la reina Adosinda recibió sepultura na ilesia de San Xuan de Santianes de Pravia, na que fuera soterráu'l so maríu, el rei Silu d'Asturies, quien ordenara alzar dichu templu. Na ilesia de San Xuan de Santianes de Pravia entá se caltién la tumba na que se supón que xacen los restos del rei y los de la so esposa, la reina Adosinda. [3]

Nel mesmu templu fuera soterráu'l rei Mauregato d'Asturies, fíu illexítimu del rei Alfonso I el Católicu, y mediu hermanu de la reina Adosinda.

Predecesora:



Munia de Álava
Reina Consorte d'Asturies



774-783
Sucesora:



Creusa



Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Historia d'España de la Edá Media. Vicente Ángel Álvarez Palenzuela. Capítulu 5, páxina 97.
  2. Alcordances y guapures d'España: Asturies. José María Quadrado. Páxina 45
  3. (1954) Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas: Sepulcros de la Casa Real de Castilla.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Del Arco y Garay, Ricardo (1954). Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas.: Sepulcros de la Casa Real de Castilla.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]