17 Virginis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celeste17 Virginis
estrella[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], fuente astrofísica de rayos X (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 185,63349152349 °[2]
Declinación (δ) 5,30544663087 °[2]
Distancia a la Tierra 29,993 pc
Magnitú aparente (V) 6,47 (banda V)
Magnitú absoluta 4,08
Constelación Virgu
Velocidá de rotación 7,8 km/s[4]
Velocidá radial 4,804 km/s[5]
Parallax 33,341 mas[2]
Radiu 1,3 Radius solars
Gravedá superficial 21 000 cm/s²[6]
Tipu espectral F8V[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 12h 22m 32.038s, 5° 18 19.608

17 Virginis (17 Vir / HD 107705 / HR 4708) ye una estrella na constelación de Virgu de magnitú aparente +6,46,[8] polo que namái ye visible a simple vista con bones condiciones de visibilidá. Alcuéntrase a 97 años lluz del Sistema Solar.

17 Virginis ye una estrella binaria que la so componente principal ye una nana mariella de tipu espectral F8V.[8] Con una temperatura de 6250 K ye unos 470 K más caliente que'l Sol; ye tamién más lluminosa, aproximao'l doble que'l Sol, siendo'l so radiu un 20% más grande que'l radiu solar. La so masa ye d'aproximao 1,22 mases solares. Ye una estrella de carauterístiques asemeyaes a HD 179949 o 94 Ceti, ésta última tamién binaria. A diferencia d'estos dos estrelles, nun se detectó hasta la fecha nengún planeta estrasolar en redol a 17 Virginis.[9]

La componente secundaria del sistema ye una nana naranxa de tipu espectral K5V y magnitú +9,2,[10] con una masa envalorada del 75% de la masa solar. Ye una estrella asemeyada a otres estrelles más cercanes como 61 Cygni A o Épsilon Indi A, pudiendo ser una estrella variable. Visualmente a 20 segundos d'arcu de la estrella primaria, la separación real ente los dos componentes del sistema ye d'unes 775 UA, ensin que se conoza la escentricidá de la órbita.[9]

El sistema tien una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que l'heliu— bien paecida a la del Sol ([Fe/H] = + 0,04) y la so edá envalórase en 2500 millones d'años.[11]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Claus Fabricius (marzu 2002). «The Tycho double star catalogue» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (1):  páxs. 180–189. doi:10.1051/0004-6361:20011822. 
  4. «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». The Astronomical Journal (1). 21 avientu 2016. doi:10.3847/1538-3881/153/1/21. 
  5. Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 7–7. doi:10.1051/0004-6361/201832795. 
  6. Jeff A Valenti (xunetu 2005). «Spectroscopic Properties of Cool Stars (SPOCS). I. 1040 F, G, and K Dwarfs from Keck, Lick, and AAT Planet Search Programs». The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 141–166. doi:10.1086/430500. 
  7. «Mk classifications for F and G-type stars. I». The Astronomical Journal:  páxs. 916. 1969. doi:10.1086/110881. 
  8. 8,0 8,1 17 Virginis (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Bonavita, M.; Desideria, S. (2007). «The frequency of planets in multiple systems». Astronomy and Astrophysics 468 (2). pp. 721-729. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...468..721B&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. BD+06 2599B (SIMBAD)
  11. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 12h 22m 32.038s, 5° 18 19.608