Óblast de Chernivtsi

Coordenaes: 48°17′N 26°01′E / 48.28°N 26.01°E / 48.28; 26.01
De Wikipedia
Óblast de Chernivtsi
Bandera del Óblast de Chernivtsí (es) Traducir Q2333647 Traducir
Alministración
PaísBandera de Ucraína Ucraína
ISO 3166-2 UA-77
Tipu d'entidá oblast d'Ucraína
Capital Chernivtsi
Cabezaleru/a del gobiernu Oleksandr Fyshchuk (es) Traducir
Nome oficial Чернівецька область (uk)
Nome llocal Чернівецька область (uk)
Llingües oficiales ucraín
División
Xeografía
Coordenaes 48°17′N 26°01′E / 48.28°N 26.01°E / 48.28; 26.01
Superficie 8097 km²
Llenda con Óblast d'Ivano-Frankivsk, Óblast de Ternópil, Óblast de Khmelnytskyi, Óblast de Vínnytsia, Suceava (es) Traducir, Botoșani (es) Traducir, distritu de Briceni y distritu d'Ocnița
Demografía
Población 890 457 hab. (1r xineru 2022)
Densidá 109,97 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+02:00, UTC+03:00 y Hora d'Europa Oriental
Fundación 7 agostu 1940
bukrada.gov.ua y bukoda.gov.ua
Cambiar los datos en Wikidata

L'Oblast de Chernivtsí (Chernovtsí) (ucraín: Чернівецька область, tr.: Chernivets'ka Óblast, rumanu: Regiunea Cernăoţi) ye un óblast d'Ucraína sudoccidental. La so capital ye Chernivtsí. La mayor parte de la provincia correspuende a la rexón de Bucovina, ente que l'estremu sudoccidental (raiones de Putyla y Vizhnytsia) forma parte de la rexón de Hutsúlshchina. Anguaño tien una importante minoría rumana, según moldavos y xitanos.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El óblast, que na so frontera meridional parte con Moldavia y Rumanía, llenda colos óblasts d'Ivano-Frankivsk, Ternópil, Khmelnytskyi y Vínnytsia. Tien una gran variedá de paisaxes: los Cárpatos que terminen formando llombes según avérense a los ríos Dniéster y Prut hasta terminar nes llanures.

Noroeste: Óblast d'Ivano-Frankivsk Norte: Óblast de Ternópil Nordeste: Óblast de Khmelnytskyi
Oeste: Óblast d'Ivano-Frankivsk Este: Óblast de Vínnytsia
Suroeste: Rumanía Suroeste: Rumanía Sur: Moldavia

Demografía[editar | editar la fonte]

La población de la rexón,acordies con estimaciones del Serviciu d'Estadística del Estáu, yera'l 1 de xineru de 2013 de 907.163 persones, de los cualos vivíen n'árees urbanes 387.156 persones (42,63%) y n'árees rurales 520.870 (57,37%).. Dinámica de los cambeos nos datos de población:

Según el Comité Estatal d'Estadístiques la evolución de la población ente 1959 y 2013 foi la siguiente:

Evolución demográfica d'Óblast de Chernivtsi
1959197019791989200120102013
704,821878,590889,930938,029922,817904,371907,163
(Fonte: Comité Estatal d'Estadístiques[1])

Nel censu de 2001, el 75,52% de los habitantes tenía'l ucraín como llingua materna, el 18,64% el rumanu o moldavu y el 5,27% el rusu.[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Los trés rexones históriques de Chernivtsí: en colloráu, el norte de Bucovina; n'azul, el distritu de Gertsa; en verde, el norte de Besarabia)

Mientres la Edá Media tol territoriu perteneció al Principáu de Moldavia. 1775 Bucovina foi amestada pol Imperiu de los Habsburgu. Besarabia foi amestada pol Imperiu rusu en 1812. L'área Gertsa permaneció en Moldavia. Dempués de la Primer Guerra Mundial, tol territoriu pasó a xurisdicción de Rumanía. En 1940, les tropes soviétiques ocuparon la rexón, en 1941 foi ocupada nuevamente por Rumanía y recuperada polos soviéticos en 1944.

El óblast foi creáu, dempués de la ocupación soviética de Besarabia y el norte de Bucovina, el 7 d'agostu 1940, col norte de Bucovina y Besarabia y l'antiguu condáu rumanu de Jotín.[3] Integrar na República Socialista Soviética d'Ucraína. Les fronteres definitives estableciéronse'l 4 de payares de 1940, cuando la parte sureste del condáu de Hotin tresferir a la RSS de Moldavia foi vencida.[4] El óblast caltuvo les sos llendes tanto al rematar la guerra en 1945, como dende 1991 n'Ucraína independiente.

División Alministrativa[editar | editar la fonte]

Fortaleza de Khotyn, na ciudá homónima.
Raiones del óblast de Chernivtsí
Nome Ucranianu Capital'
Raión de Gertsa Герцаївський район
Herzajiwskyj rajon
Gertsa
Raión de Glyboka Глибоцький район
Hlybozkyj rajon
Glyboka
Raión de Jotyn Хотинський район
Chotynskyj rajon
Jotyn
Raión de Kelmentsi Кельменецький район
Kelmenezkyj rajon
Kelmentsi
Raión de Kitsman Кіцманський район
Kizmanskyj rajon
Kitsman
Raión de Novoselytsia Новоселицький район
Nowoselyzkyj rajon
Novoselytsia
Raión de Putyla Путильський район
Putylskyj rajon
Putyla
Raión de Sokyriany Сокирянський район
Sokyrjanskyj rajon
Sokyriany
(Stadt)
Raión de Storozgynets Сторожинецький район
Storoschynezkyj rajon
Storozgynets
(Stadt)
Raión de Vizhnytsia Вижницький район
Wyschnyzkyj rajon
Vizhnytsia
(Stadt)
Raión de Zastavna Заставнівський район
Sastawniwskyj rajon
Zastavna

Ciudaes más importantes (alfabéticamente)[editar | editar la fonte]

La Residencia de los metropolitanos de Bucovina y Dalmacia, allugada en Chernivtsí.

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]