Robert Wagner

De Wikipedia
Robert Wagner
Vida
Nacimientu Detroit[1]10 de febreru de 1930[2] (94 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Familia
Casáu con Natalie Wood (1957 – div. 1962)
Marion Marshall (1963 – 1971)
Natalie Wood (1972 – m. 1981)
Jill St. John (es) Traducir (1990 – )
Fíos/es Katie Wagner
Estudios
Estudios Santa Monica High School (en) Traducir
Saint Monica Catholic High School (en) Traducir
Black-Foxe Military Institute (en) Traducir
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu actor de televisión, actor de cine, productor de cineactor
Premios
Xéneru artísticu western
Discográfica Liberty
IMDb nm0001822
robert-wagner.com
Cambiar los datos en Wikidata

Robert John Wagner (10 de febreru de 1930Detroit), más conocíu como Robert Wagner, ye un actor de televisión, actor de cine, productor de cine y actor d'Estaos Xuníos. Nos años 50 foi una estrella xuvenil de cine, nos 60 con papeles secundarios mas adultos y nos 70 y 80 una estrella televisiva coles series Lladrón ensin destín (1968-1970) y Hart to Hart (1979-1984). Tuvo casáu dos vegaes cola actriz Natalie Wood.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacíu en Detroit (Michigan) fíu d'un executivu de la industria del aceru, Wagner treslladóse cola so familia a Los Angeles (California) cuando tenía siete años.

Wagner convertir nun aspirante a actor y foi emplegáu nuna variedá de puestos de trabayu; cúntase qu'inclusive foi caddy (ayudante de golf) del yá famosu Clark Gable. Nun llamó l'atención de los productores cinematográficos hasta qu'allegó cola so familia a un restorán de Beverly Hills y foi «descubiertu» por un cazador de talentos.

Debutó en The Happy Years (1950); darréu desempeñaría dellos personaxes secundarios en películes de temes militares hasta With a Song in My Heart (1952; de Charles Walters) protagonizada por Susan Hayward, que daría llugar a un contratu col famosu sellu 20th Century Fox. Empieza'l so llanzamientu como estrella: en trabayando en dalguna película como Titanic (la versión de 1953) protagoniza Duelu no fondero del mar de Robert D. Webb.

La so compañía, la Fox, daría-y una serie de papeles como protagonista en películes incluyendo El sosuelu de la 12-Mile Reef (1953) y El príncipe valiente de Henry Hathaway, adautación cinematográfica del cómic de Hal Foster, que compartía protagonismu con importantes intérpretes como James Mason, Sterling Hayden, Janet Leigh, Debra Paget y Victor McLaglen. Nesi mesmu añu 1954 trabaya en Broken Lance d'Edward Dmytryk compartiendo protagonismu con Spencer Tracy, Richard Widmark, Katy Jurado y Jean Peters nuna adautación al western de la película de Mankiewitz, House of Strangers.

Realiza tamién papeles menores, anque con impresionantes actuaciones, en Un besu enantes de morrer (1956) y Ente'l cielu y l'infiernu (1956).

Foi mientres la so temprana carrera que se convirtió nel protexíu del veteranu actor Clifton Webb, qu'apaez con él en Stars and Stripes Forever (1952). La so actuación valió-y una nominación pal Globu d'Oru y foi l'actor revelación más prometedor en películes de cine.

Según Robert Hofler en L'home qu'inventó a Rock Hudson, biografía sobre l'axente de talentos de Hollywood Henry Willson, Wagner foi'l veceru más destacáu que rompió con Willson tres les bilorderíes en Hollywood sobre la homosexualidá de Willson y el so meyor veceru, Rock Hudson.

Nos años sesenta la carrera de Wagner enlláncase. Anque trabaya en delles películes destacaes, como La Pantera Rosa de Blake Edwards, Harper de Jack Smight, nun pasa de papeles secundarios a la solombra d'estrelles que rellucen más que la suya.

Nos años setenta empieza a trabayar en capítulos de series destacaes como Les cais de San Francisco y como protagonista de To Catch a Thief (llamáu Lladrón ensin destín en Llatinoamérica).

El so nuevu matrimoniu con Natalie Wood devuélve-y parte de la popularidá perdida y por ello ye una de les estrelles qu'apaecen na superproducción de catástrofe The Towering Inferno de John Guillermin y na superproducción bélica La batalla de Midway de Jack Smight. En 1974 trabaya tamién na serie La fuga de Colditz.

En 1975 y hasta 1978 protagoniza la serie Enchufado xunto con Albert Finn y en 1979 hasta 1984 va ser Jonathan Hart na serie Hart to Hart, que protagonizaba xunto con Stefanie Powers, na qu'encarnaben a un matrimoniu de detectives multimillonarios.

Mientres los años ochenta sigue trabayando en telefilmes ya inclusive nos noventa vuelve retomar el papel de Jonathan Hart en telefilmes basaos en nueves aventures del matrimoniu detectivesco. En cuanto al cine apaez na película sobre la vida de Bruce Lee, Dragón: la verdadera hestoria de Bruce Lee ya interpreta el personaxe de Número Dos nes distintes aventures d'Austin Powers.

Vida personal[editar | editar la fonte]

Wagner reconoció tener romances con Joan Crawford. En 1957 protagoniza'l romance del añu en Hollywood y contrái matrimoniu cola bella y nueva Natalie Wood cola que taría casáu hasta 1962. Tres el so primer divorciu, Robert Wagner casóse con Marion Marshall, de quien se divorciaría en 1970 dempués de tener una fía.[4] Vuelve casase en 1972 con Natalie Wood, cola que volvería hasta la muerte d'ella, asocedida en 1981 so misterioses circunstancies. Dempués de quedar vilbu, Wagner casóse en 1991 cola actriz y amiga de la so infancia, Jill St. John con quien permanez hasta güei.[5]

Películes[editar | editar la fonte]

2006 Everyone's hero
Year Title Role Notes
1951 The Frogmen Lt. (jg) Franklin
1951 Halls of Montezuma Pvt. Coffman
1951 Let's Make It Llegal Jerry Denham
1952 With a Song in My Heart GI Paratrooper
1952 Stars and Stripes Forever Willie Little
1952 What Price Glory? Private Lewisohn
1953 Beneath the 12-Mile Reef Tony Petrakis
1953 Titanic Gifford "Giff" Rogers
1954 Broken Lance (llanza rota) Joe Devereaux
1954 Prince Valiant Prince Valiant
1955 White Feather Josh Tanner
1956 A Kiss Before Dying Bud Corliss
1956 Between Heaven and Hell Sam Gifford
1956 The Mountain Christopher Teller
1957 The True Story of Jesse James Jesse James
1958 The Hunters Lt. Pell
1958 In Love and War Frank "Frankie" O'Neill
1958 Mardi Gras Caméu appearance
1959 Say One for Me Tony Vincent
1960 All the Fine Young Cannibals Chad Bixby (based on Chet Baker)
1961 Sail a Crooked Ship Gilbert Barrows
1962 The War Lover Lt Ed Boland
1962 The Longest Day US Army Ranger
1964 The Pink Panther George Lytton
1966 Harper Allan Taggert
1967 Banning Mike Banning
1968 Don't Just Stand There! Lawrence Colby
1969 Winning Luther Erding
1974 The Towering Inferno Dan Bigelow
1976 Laurence Olivier Presents: Cat on a Hot Tin Roof Brick Pollitt
1976 Midway Lieutenant Commander Ernest L. Blake
1979 The Concorde ... Airport '79 Kevin Harrison
1983 Curse of the Pink Panther George Lytton
1987 Love Among Thieves Mike Chambers
1991 Delirious Jack Gates (uncredited)
1993 Dragon: The Bruce Lee Story Bill Krieger
1997 Austin Powers: International Man of Mystery Numbero Dos
1998 Wild Things Tom Baxter
1999 Austin Powers: The Spy Who Shagged Me Numbero Dos Role reprisal from first filme in series
2000 Becoming Dick Edward
2001 Sol Goode
2002 Austin Powers in Goldmember Numbero Dos Role reprisal from first two films in

series

2007 Netherbeast Incorporated President James Garfield
2007 Man in the Chair Taylor Moss Wagner won, with other members in cast, the Method Fest "Best Ensemble Cast" award
2007 A Dennis the Menace Christmas Mr. Wilson Llanzamientu Direct-to-video
2009 The Wild Stallion Novak Llanzamientu Direct-to-video
2014 The Hungover Games Liam Llanzamientu Direct-to-video

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 13 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 9 mayu 2020.
  4. Bio Robert Wagner
  5. IMdb Bio-short R.Wagner

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]