Pallejà

Coordenaes: 41°25′27″N 1°59′52″E / 41.424166666667°N 1.9977777777778°E / 41.424166666667; 1.9977777777778
De Wikipedia
Pallejà
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Pallejà Ascensión Ratia Checa
Nome oficial Pallejà (ca)[1]
Nome llocal Pallejá (es)
Códigu postal 08780
Xeografía
Coordenaes 41°25′27″N 1°59′52″E / 41.424166666667°N 1.9977777777778°E / 41.424166666667; 1.9977777777778
Pallejà alcuéntrase n'España
Pallejà
Pallejà
Pallejà (España)
Superficie 8.3 km²
Altitú 41 m[2]
Llenda con Castellbisbal, El Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló y Corbera de Llobregat
Demografía
Población 11 736 hab. (2023)
- 5728 homes (2019)

- 5780 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.21% de provincia de Barcelona
0.15% de Cataluña
0.02% de España
Densidá 1413,98 hab/km²
Viviendes 14 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
UTC+02:00
palleja.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Pallejà ye un conceyu de Cataluña. Perteneciente a la provincia de Barcelona, ta asitiáu na contorna del Baix Llobregat y forma parte del área metropolitana de Barcelona.

Xeografía[editar | editar la fonte]

El términu municipal tien una estensión de 8,41 km² (de los cualos el 23% son suelu edificáu) y tien una altitú media de 87 msnm.

Ta asitiáu a 19 km de Barcelona y delimita coles poblaciones de Castellbisbal, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei y El Papiol.

Corbera de Llobregat Castellbisbal El Papiol
Corbera de Llobregat y La Palma de Cervelló El Papiol y Molins de Rei
La Palma de Cervelló Sant Vicenç dels Horts Molins de Rei

Pallejà ta asitiáu nel llau derechu del valle del cursu baxu del ríu Llobregat y atópase encaxáu ente les elevaciones de la Cordal Mariniegu. El términu municipal ocupa la llanura aluvial cercana al ríu y parte del macizu del Montmany (unu de los contrafuertes más orientales del macizu del Garraf-Ordal) que pertenez al Cordal Mariniegu. Les mayores elevaciones nel conceyu son Les Planes (269 msnm), el Guixar (322 msnm), el Cucut (328 msnm), el Cuixó (302 msnm) y otres entá menores como'l Puig de Gratallops.

Flora[editar | editar la fonte]

El romeru ye una de les especies típiques de la zona.

La vexetación natural de la zona apaez na aguada del monte, onde entá queden restos de la típica vexetación mediterránea y abondosa sotobosque. Nun hai grandes zones montiegues una y bones l'actividá humana fai que ye esta zona les zones montiegues tean en recesión.

Si amás de tener presente que la zona ye d'un típicu clima mediterraneu, parte del terrén onde podría desenvolvese la vexetación ye caliar, esto ye, un suelu d'evolución bien lenta y por tanto les raigaños tienen pocu espaciu pa crecer, la vexetación que s'atopa ye de fueya pequeña y dura pa evitar les perdes d'agua nes dómines de seca y que tres una quema la recuperación de la vexetación sía bien lenta.

Ye fácil reparar pequeñes zones montiegues de pinu y una vexetación de fueyes dures y pequeñes nes que predominen plantes como llentiscu, tomillu, romeru, jara, palmito, coscoja o enebro, qu'ocupen gran parte de Les Planes dempués de les quemes producíes na zona.

Demografía[editar | editar la fonte]

Gráfica d'evolución demográfica de Pallejà ente 1996 y 2016
     Población según el padrón municipal del INE.
Distritu Habitantes (2012)
Pallejà (nucleu urbanu)
9.230
Fontpineda
1.830
La Magina
195
Fonte: INE

Distritos[editar | editar la fonte]

Castiellu de Pallejà.
  • Pallejà.
  • Fontpineda: Fontpineda ye consecuencia del Plan Parcial d'Ordenación Urbana de la finca Can Montmany de Sobrerroca, aprobáu pol Conseyu Plenu de la Corporación Metropolitana de Barcelona'l 26 d'abril de 1968. Esti plan creó un sector residencial permanente y de temporada de viviendes aisllaes, asitiáu al oeste del nucleu urbanu de Pallejà. Na so mayor parte toma la susodicha finca y la so superficie ye de 207 hectárees. L'accesu rodáu realizar por una carretera que la enllaza col nucleu urbanu de Pallejà y que cunta con un carril segregáu pa bicicletes y peatones , esiste amás una conexón per carretera que la xune a La Palma. Fontpineda cunta con una escuela privada, un consultoriu médicu priváu, una clínica veterinaria, una farmacia, diversos centros de xardinería, un club de tenis, dos residencies de la tercer edá, y diversos comercios. Fontpineda dispón de los servicios d'agua potable corriente, gas natural, llinia telefónica, allumáu públicu, serviciu de recoyida selectiva de basura y rede d'alcantarelláu. Per otru llau, tamién esiste una llinia urbana d'autobús que coneuta la urbanización cola estación de FGC de Pallejà.
  • La Magina.

Comunicaciones[editar | editar la fonte]

Ferrocarril[editar | editar la fonte]

Estación de Pallejà de FGC.

Plantía:FFCC/CAT Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña - Llinia Llobregat-Anoia

Autobús[editar | editar la fonte]

Llinies urbanes
  • Fontpibus: Pallejà - Fontpineda - Pallejà
Llinies interurbanes
  • L63: Barcelona - Pallejà (por B-23) - Sant Andreu de la Barca *L64:

Barcelona - Sant Just Desvern - Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - Pallejà - Sant Andreu de la Barca - Martorell

  • L65: Sant Just Desevrn - Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - Pallejà - Sant Andreu de la Barca - Martorell
  • L68: Barcelona - Molins de Rei (por B-23) – Pallejà - Sant Andreu de la Barca - Martorell
  • L69: Barcelona - Pallejà (por B-23) - Sant Andreu de la Barca - Martorell
  • N50 (BusNit): Barcelona - Sant Feliu de Llobregat - Molins de Rei - Pallejà - Sant Andreu de la Barca - Martorell

Carretera[editar | editar la fonte]

Pol términu municipal de Pallejà pasen trés carreteres:

Escueles ya institutos[editar | editar la fonte]

Escueles[editar | editar la fonte]

Les escueles de Pallejà son:

Públiques (Infantil y Primaria)

  • CEIP Jacint Verdaguer
  • CEIP Àngel Guimerà
  • CEIP La Garalda

Privaes alcordaes (Infantil, primaria y secundaria)

  • L'Oreig

Institutos[editar | editar la fonte]

Los institutos de Pallejà son:

  • INS de Pallejà

Entidaes y agrupaciones de la llocalidá[editar | editar la fonte]

  • Agrupación d'escultismu Escolta i Guia Gratallops, fundada l'añu 1996. Forma parte del movimientu Minyons Escoltes i Guies de Catalunya.
  • Amigos del Muséu (Amics del Museu en catalán).
  • Protecció Civil Pallejà
  • Coral Pau Casals.
  • Bastoners de Pallejà.
  • Dimonis de Pallejà.
  • Amics de la Sardana
  • Peña Barcelonista de Pallejà
  • Peña Madridista de Pallejà
  • Club de Fútbol Pallejà
  • Club de Fútbol Sala Pallejà
  • Associació Comerciants Pau Casals
  • Hostelers de Pallejà (Associació local d'establiments de restauració i hostaleria de Pallejà)
  • RUACHAMBA. Grupu de percusión y batucada.

Política[editar | editar la fonte]

Los partíos políticos qu'integraron les postreres eleiciones municipales fueron:[3]

  • Entesa per Pallejà - Entesa (EP-Y)
  • Partit Socialista de Catalunya - Candidatura de progrés (PSC-CP)
  • Esquerra Republicana de Catalunya - Acord municipal (ERC-AM)
  • Partit pel desenvolupament de Fontpineda (PDF)
  • PP de Catalunya (PP)
  • Ciutadans - Partíu de la ciudadanía (C's)
  • Convergència i Unió (CiU)
Eleiciones municipales de Pallejà de 2015, 24 de mayu de 2015
Partíu Votos Variación Porcentaxe Conceyales
Participación 5.338 Creciente 499 63,68% align="right"
EP-Y 1.347 Creciente 276 25,91% 5
PSC-CP 1.243 Creciente 498 23,44% 5
ERC-AM 718 Creciente 718 13,54% 2
PDF 659 51 12,43% 2
CiU 656 586 12,37% 2
C's 382 Creciente 382 7,20% 1
PP 196 140 3,19% 0

Les resultancies, tocantes a númberu de conceyales, fueron los siguientes:[3]

Composición del Conceyu de Pallejà 2015-2019

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. 3,0 3,1 Ministeriu del Interior - Govierno d'España (ed.): . Archiváu dende l'orixinal, el 25 de mayu de 2015.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]