Marilyn vos Savant

De Wikipedia
Marilyn vos Savant
Vida
Nacimientu Hazebrouck[1]11 d'agostu de 1946[2] (77 años)
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Familia
Casada con Robert Jarvik (1987 – )
Estudios
Estudios Universidá Washington en Saint Louis
Llingües falaes inglés
Oficiu columnista, periodista, escritoradramaturga
Premios
Seudónimos Marilyn vos Savant
Cambiar los datos en Wikidata

Marilyn vos Savant [mæɹɪlɪn vɑs sə'vɑnt] (11 d'agostu de 1946Hazebrouck) ye una columnista, escritora, conferenciante, lliterata y novelista d'Estaos Xuníos que pasó a ser una celebridá mundial en siendo catalogada nel Llibru Guinness de los Récores como la persona col coeficiente intelectual más altu del mundu. Dende 1986 escribe Entruga a Marilyn (Ask Marilyn), una columna dominical na revista Parade onde respuende a entrugues de los llectores alrodiu de delles temes.

En 1990 Savant publicó na so columna la so solución del problema de Monty Hall, un problema que pertenez a la teoría de la probabilidá. Anque la gran mayoría de los llectores qu'escribieron a Savant concluyeren que'l so razonamientu yera falsu, a la fin demostróse que la solución de Savant yera correuta.

Biografía[editar | editar la fonte]

Familia y mocedá[editar | editar la fonte]

Descendiente d'Ernst Mach (1838-1916), filósofu y físicu austriacu, Savant nació en Saint Louis, Missouri. El so nome de nacencia yera Marilyn Mach. Tien dos hermanos mayores, Joseph Anton y Robert John. Fía menor de Marina vos Savant, una inmigrante italiana, y Joseph Mach, un inmigrante alemán d'una familia de mineros,[3] Marilyn vos Savant oponer a la tradición de llevar l'apellíu paternu, prefiriendo usar l'apellíu de soltera de la so madre.[4][5] Joseph y Marina Mach teníen un restorán nun barriu obreru de Saint Louis y pasaron a abrir una cadena de tintoreríes.[6] Antes de casase, los güelos de Marilyn vos Savant llamábense Giuseppe vos Savant y Maria Savant.[7]

Nel intre de la so escolaridá Marilyn vos Savant foi sometida a dellos exámenes d'intelixencia y algamó la puntuación máxima en toos ellos. Ente que la so familia y los sos profesores reaccionaron a eses resultancies con gran plasmu, en 2009 Savant manifestó a la revista Financial Times qu'ella non se sorprendió por eses puntuaciones.[4]

Mientres una entrevista que concedió a la revista colombiana Selmana en 2009, Marilyn vos Savant reveló que la so niñez nun fuera fácil y qu'odiara la escuela. Añadió que cuando yera neña, por causa del so xéneru siempres yera tratada con desdeñu. Los sos profesores consideraben que la so intelixencia yera un preséu inútil. Una vegada un profesor escluyir de les sos clases de ciencies naturales porque ella yera la única alumna femenina na so clase.[5] Cuando Savant llogró'l so diploma escolar, ocupó'l puestu 178 nuna clase de 613 bachilleres.[3]

Cursó estudios de filosofía na Universidá Washington en Saint Louis, pero los sos padres facer abandonar los sos cursos al cabu de dos años. Savant siguió una carrera de inversionista y pasó a trabayar pa la cadena de tintoreríes de la familia Mach.[4] En convirtiéndose nuna muyer financieramente independiente, Savant entamó carrera como escritora y publicó dellos cuentos, ensayos y artículos periodísticos baxu seudónimu.[8]

Vida personal[editar | editar la fonte]

Como la so madre y la so güela materna, Savant contraxo'l so primer matrimoniu a la edá de 16 años,[3] pero divorciar al cabu d'una década. Ella y el so primer home tuvieron dos fíos: Mary Catherine Blinder y Dennis Y. Younglove, dambos médicos. El segundu matrimoniu de Marilyn vos Savant tamién duró diez años.

El 23 d'agostu de 1987, Savant casóse con Robert Jarvik, pioneru del corazón artificial. El Jarvik-7, un corazón artificial que Jarvik desenvolviera en 1982, fuera utilizáu como primer implante cardiacu. Dende los años 1980 Marilyn vos Savant vive en Manhattan col so maríu, los sos fíos, el so xenru y los sos nietos.[9]

Oficios[editar | editar la fonte]

Savant ye la direutora principal de finances de Jarvik Heart,[10] y ayuda al so home na investigación y prevención d'enfermedaes cardiovasculares.[11] Tamién trabaya como conferenciante pa delles empreses y universidaes.[12] Ye miembru del Comité pa la Investigación Escéptica[13] y trabayó nel Direutoriu del Conseyu Nacional d'Educación d'Economía, nel Conseyu de l'Asociación Nacional pa Neños Superdotados[14] y nel Muséu Nacional d'Historia de la Muyer, recibiendo por esto últimu'l premiu "Muyeres que faen Hestoria" (Women Making History) en 1998 «pola so contribución a camudar los estereotipos sobre la muyer».[15] Foi nomada por Toastmasters International como unu de los Cinco Orador más Sobresalientes de 1999,[9] y recibió en 2003 un Doctoráu Honoris Causa en lletres del Colexu de Nueva Jersey.[16]

Forma parte de distintes sociedaes d'altu CI, como Mensa, Prometheus y la International Society for Philosophical Enquiry.[17] Al mediar los años 1980 perteneció a y trabayó como secretaria de la sociedá Mega, que los sos miembros tienen que presentar un CI de 176 o más.[18]

La inclusión de Savant en 1986 nel Llibru Guinness de los Récores atraxo una gran atención sobre ella per parte de los medios. Ente les publicaciones taba Parade, que sacó un artículu nel que s'incluyía una selección d'entrugues y les sos respuestes,[11] que la so popularidá dio llugar a la columna d'entrugues y respuestes, Entruga a Marilyn. Nesta seición ella resuelve problemes matemáticos y lóxicos, y contesta entrugues sobre una gran variedá de temes, incluyendo filosofía, física, política, educación, naturaleza del home, según tamién cuestiones más cotidianes como conseyos personales.

Tamién esiste una versión electrónica de la columna; esta versión contién dellos elementos que nun son incluyíos na versión impresa: discutinios sobre les respuestes que publicó Savant y que se revelaron incorreutes o revesoses, esplicaciones sobre delles respuestes demasiáu curties, repeticiones de delles columnes anteriores y resolución de delles entrugues adicionales.

La so columna apurrió la base de trés de los sos llibros, ye dicir Ask Marilyn: Answers to America’s Most Frequently Asked Questions (1992), More Marilyn: Some Like It Bright (1994) y Of Course I’m for Monogamy: I’m Also for Everlasting Peace and an End to Taxes (1996).

El problema de Monty Hall[editar | editar la fonte]

El 9 de setiembre de 1990, Savant analizó na so columna la siguiente entruga: «Imaxínese que ta participando a un programa de concursos y que tien qu'escoyer ente tres puertes. Una puerta despinta un coche ente que les otres zarren un par de cabres. Usté escueye la puerta col númberu 1 y el presentador, que sabe lo que ta escondíu detrás de caúna de les puertes, abre la tercer puerta, dexando ver una cabra. Agora pregúnta-y a usté si ye meyor quedase cola primer puerta o si usté prefier escoyer la segunda puerta. ¿Ye meyor camudar de puerta?» (Craig F. Whitaker, Columbia, Maryland)[19]

Savant respondió que yera meyor escoyer la segunda puerta, aumentando les probabilidaes de ganar el coche de 1/3 a 2/3. Arriendes de ello, recibió unos diez mil cartes; la mayoría de los remitentes creía que les probabilidaes de ganar el coche –1/2– yeren les mesmes pa los dos puertes. El problema de Monty Hall foi analizáu polos emplegos de la CIA, del MIT, del Llaboratoriu Nacional de Los Álamos y en más de mil escueles americanes.[20]

A pesar d'eses reacciones mayoritariamente negatives, Marilyn vos Savant negóse firmemente a desdecirse del so razonamientu. Na so segunda columna sobre'l problema de Monty Hall (publicada'l 2 d'avientu de 1990)[21] escribió: «Un métodu pa esclariar la medría de les probabilidaes que resulta d'un cambéu de puertes consiste nuna enumeración de tolos resultaos posibles del xuegu. Mientres les primeres trés rondes usté escueye la primer puerta y camuda cada vez; mientres les siguientes trés rondes usté escueye la primer puerta pero nun va camudar, y cada vez el presentador abre una puerta con una cabra. Equí tán los resultaos:»[22]

Puerta 1 Puerta 2 Puerta 3 Resultáu
Ronda 1 Coche Cabra Cabra Usté camuda y pierde.
Ronda 2 Cabra Coche Cabra Camuda y gana.
Ronda 3 Cabra Cabra Coche Camuda y gana.
Ronda 4 Coche Cabra Cabra Nun camuda y gana.
Ronda 5 Cabra Coche Cabra Nun camuda y pierde.
Ronda 6 Cabra Cabra Coche Nun camuda y pierde.

Na so tercer columna sobre'l problema de Monty Hall (publicada'l 17 de febreru de 1991),[21] Savant pidió a los sos llectores que xugaren el problema de Monty Hall y que-y unviaren los resultancies. Tamién aprofió que'l fechu de que'l presentador siempres abría una puerta con una cabra yera'l detalle más importante. «La mio solución del problema yera correuta, y preguntar si ye meyor camudar de puerta ye la clave pa solucionar el problema. Imaxínese que'l programa de concursos atayar mientres dellos minutos y que un ovni aterriza sobre l'escenariu. Apaez una pequeña muyer verde, y el presentador pregúnta-y qu'indíque-y una de los dos puertes zarraes. La probabilidá que va indicar la puerta col coche ye efeutivamente 1/2. Esto ye porque ella –al contrariu del candidatu– nun foi ayudada pol presentador. (Trate d'escaecer tolos programes de televisión.) Si al entamu del xuegu usté escueye la primer puerta, la probabilidá que va escoyer la puerta col coche ye 1/3. La probabilidá de que'l coche ta azorronáu detrás d'una de les otres dos puertes ye 2/3. Pero entós el presentador da-y un pocu d'ayuda. Si'l coche ta escondíu detrás de la segunda puerta, el presentador va abrir la tercer puerta, y si el coche ta azorronáu detrás de la tercer puerta, él va abrir la segunda puerta. Si usté camuda de puerta, y si el coche ta escondíu detrás de la segunda o de la tercer puerta, usté va ganar. ¡Va Ganar según asina! Pero si usté nun camuda, namái va ganar si'l coche ta escondíu detrás de la primer puerta. […]»[23]

Na so cuarta y última columna sobre'l problema de Monty Hall (publicada'l 7 de xunetu de 1991),[21] Savant reveló que munchos de los sos llectores agora taben convencíos de la veracidá de la so solución y que munchos d'ellos xugaren el problema.

Los psicólogos del Institutu Max Planck pa la Educación en Berlín y los emplegos del MIT tamién concluyeron que la solución de Marilyn vos Savant ye efeutivamente correuta.

Savant analizó'l problema de Monty Hall en más de cien artículos periodísticos.[4]

Cociente intelectual[editar | editar la fonte]

Les resultancies consiguíes por Savant varien ente 167+, 186, 218 y 228 según diverses fontes. Dizse que Savant consiguió una puntuación de 228 cuando fixo'l test de Stanford-Binet a la edá de 10 años anque'l test realmente nun supera los 160 puntos na so forma orixinal y certificao. El fechu de que distintes fontes indiquen resultancies diverxentes deber a que Savant foi sometida a test d'intelixencia distintes. ¿Cuándo fixo'l Stanford-Binet, y cuál ye la puntuación que llogró? Estes cuestiones permanecen revesoses.

Savant caltién que fixo'l Stanford-Binet en setiembre de 1956 y qu'algamó la puntuación máxima. Esto equivaldría a una edá mental de 22 años y 10 meses, y correspuende a un CI de 228.[4] Esta resultancia correspuende a 8,53 esviaciones típiques percima de la norma, considerando que'l CI permediu ye 100 puntos y que la esviación típica ye 15 puntos.[24]

Les actes escolares de Savant contienen informaciones contradictories. Per un sitiu, revelen que Savant nun fixo'l Stanford-Binet en setiembre de 1956, sinón en marzu de 1957. Per otru llau, les actes indiquen que Savant fixo l'exame a la edá de 10 años y 8 meses (poro, n'abril o mayu de 1957). Les actes añaden que la puntuación que llogró Savant correspuende a una edá mental de siquier 17 años y 10 meses (un CI de 167+). Este ye la resultancia qu'acreditó Savant pa faese miembru de Mensa.[3]

Nos años 1980, Savant contautó al filósofu Ronald K. Hoeflin, que fundara un par d'organizaciones pa persones superdotadas, ente otres la sociedá Mega. Hoeflin reveló que Savant había-y dichu qu'algamó la puntuación máxima cuando fixo'l Stanford-Binet a la edá de 10 años. Hoeflin calculó'l CI de Savant estremando una edá mental de 22 años y 11 meses por una edá biolóxica de 10 años y 6 meses, lo que resultó nun CI de 218.[3] Tien d'añader que la edá mental máxima cubierta pol Stanford-Binet yera 22 años y 10 meses (y non 22 años y 11 meses), y que Savant nun tenía la edá de 10 años y 6 meses nin en setiembre de 1956, nin en marzu de 1957.

En 1985 Savant participó nel Mega Test, un exame d'intelixencia diseñáu por Hoeflin; ella llogró 46 de 48 puntos, lo que correspondía a un CI de 186. Según los estadísticos de Hoeflin, esta resultancia correspuende a 5,4 esviaciones típiques enriba de la norma: namái una de cada 30 millones de persones algama un resultáu tan alto.[25] La redaición del Llibru Guinness de los Récores tomó nota d'esa resultancia cuando un abogáu de Boston, Andrew Egendorf, quien taba escribiendo un llibru sobre les organizaciones pa los superdotados, unvió-y los resultancies de Savant. Ella pasó a ser catalogada nes ediciones del Llibru publicaes ente 1986 y 1989 so la categoría «CI más altu» coles puntuaciones de 228 y 186. Dende 1988 Savant ta catalogada so la mesma categoría nel Guinness Book of World Records Hall of Fame. Primero que los resultaos de Savant fueren publicaos nel Llibru, el CI indicáu ellí yera una puntuación de 196.[3]

Cuando diseñó'l Mega Test, Hoeflin utilizara una esviación típica de 16 puntos:[25] por consiguiente les escales utilizaes pa calcular les puntuaciones de 228 y 186 nun son les mesmes. El CI de 228 (Stanford-Binet) correspuende a un CI de 188 na escala utilizada pal Mega Test. Por contraste, el CI de 186 correspuende a un CI de 224 na escala utilizada pal Stanford-Binet.[26]

Savant cree que nin siquier los exámenes d'intelixencia más profesionales son aptos pa midir la intelixencia humana. Según ella, la intelixencia ta afeutada por tantos factores que ye difícil midila.[27] En xunu de 2011 Savant foi preguntada por un llector si realmente tenía'l CI más altu del mundu. Ella dixo: «Creo que non. ¿Cómo quier que comprobemos esta hipótesis?»[28]

Bibliografía parcial[editar | editar la fonte]

  • Omni I.Q. Quiz Contest, 1985.
  • Ask Marilyn: The Best of Ask Marilyn (Entruga a Marilyn: Lo meyor de "Entruga a Marilyn"). Recopilatorio de les meyores entrugues de la so seición na revista Parade dende 1986 hasta 1992.
  • Brain Building: Exercising Yourself Smarter (Ximnasia cerebral: Exercite y aumente usté mesmu la so intelixencia), 1990. Cómo desenvolver la mente (editáu n'español por EDAF).
  • The World's Most Famous Math Problem (El problema matemáticu más famosu del mundu).
  • Of Course I’m for Monogamy: I’m Also for Everlasting Peace and an End to Taxes (De xacíu, toi a favor de la monogamia: Tamién toi a favor de la paz mundial y del fin de los impuestos).
  • Growing Up: A Classic American Childhood: What Kids Should Know Before They Leave Home (Creciendo: Una infancia americana clásica que los neños tendríen de conocer antes de colase de casa).
  • The Power of Logical Thinking: Easy Lessons in the Art of Reasoning ... and Hard Facts about Its Absence in Our Lives (El poder del pensamientu lóxicu: Lleiciones fáciles del arte del razonamientu… y duros fechos relativos a la so ausencia nes nueses vides).
  • The Art of Spelling: The madness and the Method (L'arte del delletréu: la llocura y el métodu).
  • More Marilyn: Some Like It Bright! (Más Marilyn: ¡Dalgunos preferir brillosos!). De nuevu, más entrugues de la so seición Entruga a Marilyn na revista Parade dende 1992 hasta 1994, xunto con otres cartes enxamás publicaes.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 12 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Julie Baumgold: In the Kingdom of the Brain (inglés), New York Magazine, 6 de febreru de 1986
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sam Knight: Is a high IQ a burden as much as a blessing? (inglés), Financial Times, 10 d'abril de 2009
  5. 5,0 5,1 Selmana.com – Coeficiente intelectual: 228, Selmana, 6 de xunu de 2009
  6. The cleverest person answers your questions (inglés), Financial Times, 30 de mayu de 2009
  7. Ask Marilyn – A Nom de Plume? (inglés), 8 d'avientu de 2009
  8. YouTube: Marilyn Mach Vos Savant – Feb. 1986 Air date: Actually, I’ve lived under a pseudonym for many years now. […] That’s because I was writing, and I wanted to avoid possible premature publication. I wanted to get decent enough before the work was published.
  9. 9,0 9,1 About Marilyn (inglés)
  10. Stephanie Saul: Artificial heart inventor returns to spotlight – and controversy (inglés), New York Times, 6 de febreru de 2008
  11. 11,0 11,1 Mary Jane Sterling: Math Word Problems for Dummies (inglés), For Dummies, 2007, ISBN 978-0-470-14660-6, S. 319
  12. Marilyn vos Savant, Leonore Fleischer: Brain Power – The 12 Week Mental Training Programme (inglés); Piatkus, Londres 2005, ISBN 0-7499-2555-8, S. 2
  13. CSI Fellows and Staff (inglés)
  14. Andrew York: Marilyn vos Savant y la lóxica (PDF; 7,3 MB), Revistir Mercedes, 2007, S. 52f.
  15. First Annual Women Making History Awards Archiváu el 7 de mayu de 2013 na Wayback Machine. (inglés)
  16. President’s Report to the Board de la presidente R. Barbara Gitenstein, 30 de xunu de 2003
  17. Michael Vitez: World's Smartest Couple Robert Jarvik, Marilyn Vos Savant Both Married Into Brains (inglés), KNT News Service, 5 de xunetu de 1988
  18. Ron Yannone: Pending Inquiry to Marilyn vos Savant on Publishing the Titan Test in Parade Magazine (inglés; PDF; 1,3 MB), publicáu en Noesis – The Journal of the Mega Society el 3 de xineru de 2008
  19. Marilyn vos Savant.com – Game Show Problem, 9 de setiembre de 1990 (inglés): Suppose you’re on a game show, and you’re given the choice of three doors. Behind one door is a car, the others, goats. You pick a door, say #1, and the host, who knows what’s behind the doors, opens another door, say #3, which has a goat. He says to you: ‘Do you want to pick door #2?’ Is it to your advantage to switch your choice of doors?
  20. John Tierney: Behind Monty Hall's Doors: Puzzle, Alderique and Answer? (inglés), New York Times, 21 de xunetu de 1991
  21. 21,0 21,1 21,2 Morton Ann Gernsbacher, Sharon J. Derry: Proceedings of the Twentieth Annual Conference of the Cognitive Science Society, Psychology Press, 1998, ISBN 978-0-8058-3231-0, S. 18
  22. Marilyn vos Savant.com – Game Show Problem, 2 d'avientu de 1990 (inglés): […] The benefits of switching are readily proven by playing through the six games that exhaust all the possibilities. For the first three games, you choose #1 and “switch” each time, for the second three games, you choose #1 and “stay” each time, and the host always opens a loser. Here are the results:
  23. Marilyn vos Savant.com – Game Show Problem, 17 de febreru de 1991 (inglés): The original answer is still correct, and the key to it lies in the question, “Should you switch?” Suppose we pause at that point, and a UFO settles down onto the stage. A little green woman remaneces, and the host asks her to point to one of the two unopened doors. The chances that she’ll randomly choose the one with the prize are 1/2, all right. But that’s because she lacks the advantage the original contestant had—the help of the host. (Try to forget any particular television show.) When you first choose door #1 from three, there’s a 1/3 chance that the prize is behind that one and a 2/3 chance that it’s behind one of the others. But then the host steps in and gives you a clue. If the prize is behind #2, the host shows you #3, and if the prize is behind #3, the host shows you #2. So when you switch, you win if the prize is behind #2 or #3. You win either way! But if you don’t switch, you win only if the prize is behind door #1. […]
  24. Andrew M. Apinen, David D. Stretch: [https://web.archive.org/web/20131213055207/http://www.le.ac.uk/psychology/amc/paraiqsc.pdf Paranormal IQ Scores? (inglés; PDF; 421 kB)
  25. 25,0 25,1 The Sixth Norming of the Mega Test (inglés) de Ronald K. Hoeflin
  26. John Scoville: Statistical Distribution of Childhood IQ Scores (inglés)
  27. Ask Marilyn – Are Men Smarter Than Women? (inglés), 17 de xunetu de 2005
  28. Ask Marilyn – Marilyn’s IQ, 25 de xunu de 2011: I don’t think so. As a practical matter, how could such a thing possibly be determined?

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]