Maria Mercè Marçal

De Wikipedia
Maria Mercè Marçal
Vida
Nacimientu Barcelona[1]13 de payares de 1952[2]
Nacionalidá España
Muerte Barcelona[3]5 de xunetu de 1998[2] (45 años)
Sepultura Ivars d'Urgell
Causa de la muerte cáncer de mama metastásico (es) Traducir[4]
Familia
Casada con Ramon Balasch i Pinyol (1972 – 1976)[5]
Pareyes Fina Birulés
Fíos/es Heura Marçal
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Llingües falaes catalán[2]
castellanu
Oficiu llingüista, poeta, escritoratraductora
Premios
Creencies
Partíu políticu Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Maria Mercè Marçal (13 de payares de 1952Barcelona – 5 de xunetu de 1998Barcelona) yera una poeta, caderalga de catalán, narradora y traductora catalana.

Estudió Filoloxía Clásica na Universidá de Barcelona y tornó a Colette, Yourcenar, Anna Akhmatova, Marina Tsvetaieva, Baudelaire o Leonor Fini.

Foi activista política feminista y Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll o Gisela Bellsolà son dellos de los artistes qu'interpretaren cancios de so. Morrió en Barcelona de cáncer a los 45 años.

Obra[editar | editar la fonte]

  • Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977.
  • Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979.
  • Terra de mai. Valencia: El cingle, 1982.
  • Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982.
  • La germana, l'estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985.
  • Contraclaror: antologia poètica, de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.
  • Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988.
  • Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989.
  • La passió segons Renée Vivien, 1994.
  • Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX Barcelona: La Magrana, 1999.
  • Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000.
  • Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001.
  • El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Fundació Maria-mercè Marçal.
  2. 2,0 2,1 2,2 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. URL de la referencia: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040040.xml.
  4. URL de la referencia: http://librujula.com/actualidad/2435-maria-merce-marcal-un-legado-irrepetible.
  5. URL de la referencia: http://magpoesia.mallorcaweb.com/marcal/dades.html.
  6. URL de la referencia: https://www.ateneubcn.org/activitats/premi-crexells/obres-guanyadores. Data de consulta: 21 abril 2022.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]