Larraga

Coordenaes: 42°32′51″N 1°51′17″W / 42.54736893°N 1.85476633°O / 42.54736893; -1.85476633
De Wikipedia
Larraga
Alministración
País España
Comunidá foral Navarra
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Larraga (es)[1]
Códigu postal 31251
Xeografía
Coordenaes 42°32′51″N 1°51′17″W / 42.54736893°N 1.85476633°O / 42.54736893; -1.85476633
Larraga alcuéntrase n'España
Larraga
Larraga
Larraga (España)
Superficie 77.2 km²
Altitú 384 m
Llenda con
Demografía
Población 2087 hab. (2023)
- 1088 homes (2019)

- 987 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.32% de Navarra
0% de España
Densidá 27,03 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Larraga ye una villa y un conceyu español de la Comunidá Foral de Navarra, asitiáu na Contorna de Tafalla y na Merindad de Olite y a 38,4 km de la capital de la comunidá, Pamplona. La so población ye de 2087 habitantes (2023)[2][3].

Símbolos[editar | editar la fonte]

Escudu[editar | editar la fonte]

El so blasón actual foi-y dau en 1507 por don Juan d'Albret y doña Catalina de Foix:

Y dámos-yos por privilexu et llibertá por armes, nun escudu o campu d'oru un pie de raga con tre braças (cañes) de sínople colos sos frutos de gules, por que aquelles puedantener, honrar y aprovechar a perpetuu.

Nuna carta d'homenaxe , el gobernador del reinu , en 1276, puede trate'l sellu céreo qu'usaben mientres la Edá Media: Una ponte mazonado de cinco arcos, folgando sobre machones cilíndricos; na parte cimera un castiellu de tres torres y en bordura la inscricción: SIGILLUN: CONCILL: DE: LARRAGA.[4]

Topónimia[editar | editar la fonte]

El nome Larraga traducir en vascu como "l'artu". Componer pola pallabra "la(h)ar" 'artu' y el sufixu qu'indica llugar "-aga". La razón d'esti topónimu sería la bayura d'esti tipu de vexetación na zona. Cierta parte de la toponimia qu'atopamos nel términu de Larraga procede del euskera. Exemplos d'ello son nomes como "Muga", "Bolla", "Duiderra", "Larrahi", "Nava (la)" que demuestren que d'antiguo hubo muertes de la llingua vasca na zona.

Otra de les teorias del orixe del términu sería la rellación cola Tarraga d'orixe romanu. Julio Caro Baroja afirmó que: «L'averar esti nome (Tarraga) a ‘Larraga' paezme etimoloxía de sonsonete...» L. Michelena demuestra'l posible pasu en vascuenciu de t-, d- > l- ; y considera que podría considerase que la identificación ente Larraga y Tarraga podría dar llugar al exemplu más arcaicu d'esti fenómenu.

Xeografía[editar | editar la fonte]

Larraga ocupa'l llau oeste de la merindad de Olite, y la vera derechade ríu Arga, a 38 km de Pamplona, con una altitú de 394 msnm. El terrén accidentar nos montes de Larraga y San Marcos.[4]

Llendes[editar | editar la fonte]

Larraga llinda con Mendigorría pel norte, Oteiza pel oeste, Artajona y Tafalla pel este y Berbinzana pel sur.

Noroeste: Oteiza Norte: Mendigorría Nordeste: Artajona
Oeste: Oteiza Este: Artajona y Tafalla
Suroeste Lerín Sur: Berbinzana Sureste: Tafalla

Historia[editar | editar la fonte]

Antigües edificaciones (como'l castiellu) suxuren guerres, asedios y saqueos, inseguridá, defensa y vixilancia. Na edá del fierro hubo yá un asentamientu humanu (el primitivu Larraga), pasando más tarde pola dómina romana, de la que queden restos d'una calzada con una ponte y na edá media un castiellu proteutor y vigía sobre la corona d'un cuetu por que la so vertiente oeste y suroeste esparnó la villa, nos oríxenes del Reinu de Navarra.

Siempres se dixo que los primeros oríxenes documentaos de Larraga proveníen de la villa romana Tarraga, citada por Plinio, inclusive asina apaecen en diverses enciclopedies perbién consideraes. Anque los datos atopaos apocayá paecen indicar qu'esta villa nun coincide col actual allugamientu de Larraga lo que sí podemos afirmar ye la presencia del Imperiu romanu equí, yá que lo atestigüen la ponte romana qu'hai saliendo de la gasolinera en direición a Estella, a unos 500 metros.

Pero inda hai más, yá que podemos remontar a dómines anteriores; queden muertes arqueolóxiques d'asentamientos prehistóricos tremaos a lo llargo de tol términu municipal.

Si vamos a la dómina medieval, resulta indiscutible'l fechu de que se cita a esta llocalidá dende'l Sieglu XI; muerte abonda ye'l Santu Cristu del Socorru, talla románica del Sieglu XII, que llegó hasta los nuesos díes con un fuerte enraigono. En 1193 Sancho'l Sabiu concéde-y el so fueru privativoque foi aplicáu con otres señalaes mercedesefensa del so castiellu foi encamentada al conceyu de la villa, señal de gran fidelidá y privilexu preciadísimo. Carlos II facer villa realenga. Don Juan d'Albret y Catalina de Foix, amás de da-y el so escudu, facer bona villa , con asientu en Cortes.[4]

En 1936 al entamu de la Guerra Civil Española 46 persones fueron asesinaes, una d'elles foi la neña de 14 años que primeramente foi violada, Maravíes Lamberto.[5]

Larraga foi un pueblu fundamentalmente agrícola, que llegó a tener, en réxime cooperativu, bodegues, trujal, fornu, trilladoras, etc. Col cayente d'esta miente de vida, tamién vieno'l cayente demográficu d'esta llocalidá, non tan acusáu como otros enclaves que llegaron a sumir.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica[6]
1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2017
1.782 1.873 1.996 2.428 2.487 2.502 1.000.000 2.390 2.321 1.894 1.892 demasiaes 2060

Política y alministración[editar | editar la fonte]

Eleiciones municipales en Larraga
Partíu políticu 2015[7] 2011[8] 2007[9] 2003[10] 1999[11] 1995[12] 1991[13]
Larraga Cuenta (LC) 31,03% 4 - - - - - - - - - - - -
Agrupación Socialista de Larraga (ASL) 27,63% 3 - - - - - - - - - - - -
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) / Bildu 22,47% 2 28,23% 3 - - - - - - - - - -
Iniciativa por Larraga (IXL) 17,51% 2 - - - - - - - - - - - -
Unión del Pueblu de Larraga (UPL) - - 38,22% 5 38,1% 4 - - 42,6% 4 41,87% 4 57,84% 5
Partíu Socialista de Navarra-PSOE (PSN-PSOE) - - 29,39% 3 36,19% 4 29,27% 3 14,52% 1 14,42% 1 - -
Independientes por Larraga (IL) - - - - 23,49% 3 36,11% 4 20,68% 2 22,12% 2 - -
Agrupación San Miguel (ASM) - - - - - - 25,32% 2 - - - - - -
Euskal Herritarrok (EH) - - - - - - - - 20,59% 2 - - - -
Herri Batasuna (HB) - - - - - - - - - - 20,54% 2 39,15% 4

UPN adoptó na llocalidá de Larraga el nome d'Unión del Pueblu de Larraga (UPL), anque ye representación de UPN.[ensin referencies] El PSN-PSOE apautó con Bildu, llogrando asina l'alcaldía nel conceyu.

Monumentos[editar | editar la fonte]

Monumentos civiles[editar | editar la fonte]

  • Plaza de los Fueros

Monumentos relixosos[editar | editar la fonte]

  • Ilesia parroquial de San Miguel Arcagel

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Jesús Lorenzo Otazu Ripa, Heráldica Municipal Merindad de Olite, pg 13 Navarra. Temes de Cultura Popular nᵘ236, Ed. Gobiernu de Navarra, 1990, ISBN 84-235-0276-7
  5. (en local) Josefina Lamberto: “Alcordanza a la mio madre pidiendo llimosna”. https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/josefina-lamberto-larraga-madre-llimosna-maravíes. Consultáu'l 2018-02-12. 
  6. Institutu Nacional d'Estadística (España) (ed.): «Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842». Consultáu'l 11 d'agostu de 2010.
  7. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 2015». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  8. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 2011». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  9. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 2007». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  10. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 2003». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  11. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 1999». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  12. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 1995». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.
  13. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Larraga 1991». Consultáu'l 29 d'agostu de 2015.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Larraga- Páxina web sobre Larraga
  • Larraga - Gobiernu de Navarra - Información y datos de conceyos de Navarra