Gianfar

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteGianfar
estrella[1] y near-IR source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 172,850923643 °[2]
Declinación (δ) 69,331075730112 °[2]
Distancia a la Tierra 115,663 pc
Magnitú aparente (V) 3,85 (banda V)
Constelación Draco (es) Traducir
Velocidá radial 6,6 km/s[4]
Parallax 8,6458 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 53 Radius solars
Diámetru 97 400 000 km [5]
Masa 1,7 M☉
Tipu espectral M0III-IIIaCa1[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 11h 31m 24.222s, 69° 19 51.873

Gianfar o Giuasar (λ Draconis / λ Dra / 1 Draconis) ye una estrella de la constelación de Draco, el dragón, de magnitú +3,84.[7][8] Alcuéntrase a 355 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Nome[editar | editar la fonte]

El nome de λ Draconis nes sos diverses acepciones —Gianfar, Giansar o Giauzar— puede tener distintos oríxenes: de Al Jauzā, —una pequeña estrella próxima—, de Al Jauzah, «la Central», pola so llocalización a metá de camín ente les estrelles qu'apunten al polu norte celeste y la mesma Estrella Polar, o del persa Ghāuzar, «el Llugar de Venenu», en referencia a los puntos nos que la Lluna intercepta la eclíptica. Otru nome utilizáu ye Juza.[9]

Na astronomía china esta estrella yera conocida como Sang Po o Shaou Po.[9]

Carauterístiques[editar | editar la fonte]

Gianfar ye una xigante colorada de tipu espectral M0III[8] con una temperatura de 3525 K y una lluminosidá 1870 vegaes mayor que la del Sol. Los datos de temperatura y lluminosidá conducen a un diámetru de 0,55 UA, que nun concasa col valor de 0,37 UA llográu a partir de la midida direuta del so diámetru angular (0,0073 segundos d'arcu).[10]

Gianfar ye, amás, una estrella variable semirregular, que la so magnitú varia ente +3,78 y +3,86. Paez que s'atopa na caña asintótica xigante, una fase na so evolución estelar onde ta rellumando como una estrella xigante per segunda vegada. Con un nucleu inerte de carbonu, la estrella va empezar a púlsar con más fuercia mientres se preparar pa refundiar les sos capes esteriores y convertise nuna nana blanca.[10]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. Dimitri Pourbaix (18 febreru 2009). «Spectroscopic binaries among Hipparcos M giants'. I. Data, orbits, and intrinsic variations» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 627–640. doi:10.1051/0004-6361/200810698. 
  5. Gerard T. van Belle (20 avientu 2017). «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (n'inglés). The Astronomical Journal (1). doi:10.3847/1538-3881/AA9D8B. 
  6. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series:  páxs. 245–266. ochobre 1989. doi:10.1086/191373. 
  7. Gianfar (The Bright Star Catalogue)
  8. 8,0 8,1 Lambda Draconis (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 Allen, Richard Hinckley (1889). «Draco», Courier Dover Publications: Star Names — Their Lore and Meaning (n'inglés), páx. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultáu'l 23 de febreru de 2012.
  10. 10,0 10,1 Giausar/Gianfar (Stars, Jim Kaler)

Coordenaes: Sky map 11h 31m 24.222s, 69° 19 51.873