Gamma Trianguli Australis

De Wikipedia
Ficha d'oxetu celesteGamma Trianguli Australis
estrella[1], Estrella variable[1], fonte d'infrarroxos[1], estrella con movimiento propio alto (es) Traducir[1], near-IR source (en) Traducir[1] y UV-emission source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 229,72742203856 °[2]
Declinación (δ) −68,679546673744 °[2]
Distancia a la Tierra 58,2042 pc
Magnitú aparente (V) 2,89 (banda V)
Magnitú absoluta −0,89
Constelación Triangulum Australe
Velocidá de rotación 199 km/s[4]
Velocidá radial −3,6 km/s[5]
Parallax 17,1809 mas[2]
Carauterístiques físiques
Radiu 5,86 Radius solars
Diámetru 4 080 000 km [6]
Masa 1,99 M☉
Tipu espectral A1V[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Coordenaes: Sky map 15h 18m 54.581s, -68° 40 46.368

Gamma Trianguli Australis (γ TrA / HD 135382 / HR 5671)[8] ye una estrella na constelación del Triángulu Austral. De magnitú aparente +2,88, ye la tercera más brillosa de la constelación dempués d'Atria (α Trianguli Australis) y β Trianguli Australis. Dacuando recibe'l nome de Gatria, contraición de la so denominación de Bayer.

Gamma Trianguli Australis ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu espectral A1V[8] con una temperatura efectivo de 10.060 K.[9] Ye una estrella asemeyada a Merak (β Ursae Majoris), Marfik A (λ Ophiuchi) o Yildun (δ Ursae Minoris); curiosamente, esta postrera alcuéntrase a 183 años lluz del Sistema Solar, la mesma alloña que nos dixebra de Gamma Trianguli Australis. Les estrelles blanques de la secuencia principal, polo xeneral, roten a gran velocidá y Gamma Trianguli Australis nun ye una esceición. Con una velocidá de rotación de siquier 200 km/s,[9] facer 100 vegaes más apriesa que'l Sol. N'ocasiones incluyóse dientro del grupu de les estrelles peculiares como estrella Ap.[10]

Gamma Trianguli Australis ye una estrella nueva con una edá entendida ente 170[9] y 260 millones d'años[11] —el valor difier según la fonte consultada—. A diferencia d'estrelles como Merak o Denébola, nun amuesa un escesu grande na radiación infrarroxo emitida.[9]

Gamma Trianguli Australis apaez na bandera nacional de Brasil, representando al estáu de Paraná —vease estrelles na Bandera de Brasil—.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
  3. Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (2):  páxs. 671–682. febreru 2007. doi:10.1051/0004-6361:20065224. 
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (n'inglés). Astronomy Letters (11):  páxs. 759–771. payares 2006. doi:10.1134/S1063773706110065. 
  6. Michael McElwain (10 mayu 2007). «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (n'inglés). The Astrophysical Journal (2):  páxs. 1556-1571. doi:10.1086/509912. 
  7. «Spectral types and luminosities of B, A and F southern stars» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society:  páxs. 449–462. 1957. doi:10.1093/MNRAS/117.4.449. 
  8. 8,0 8,1 Gamma Trainguli Australis (SIMBAD)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Chen, C. H.; Sargent, B. A.; Bohac, C.; Kim, K. H.; Leibensperger, E.; Jura, M.; Najita, J.; Forrest, W. J.; Watson, D. M.; Sloan, G. C.; Keller, L. D. (2006). «Spitzer IRS Spectroscopy of IRAS-discovered Debris Disks». The Astrophysical Journal Supplement Series 166 (1). páxs. 351-377. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006ApJS..166..351C&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. Bychkov, V. D.; Bychkova, L. V.; Madej, J. (2003). «Catalogue of averaged stellar effective magnetic fields. I. Chemically peculiar A and B type stars». Astronomy and Astrophysics 407. páxs. 631-642. http://webviz.u-strasbg.fr/viz-bin/VizieR-5?-out.add=.&-source=J/A%2bA/407/631/tablea1&recno=126. 
  11. Rieke, G. H.; Su, K. Y. L.; Stansberry, J. A.; Trilling, D.; Bryden, G.; Muzerolle, J.; White, B.; Gorlova, N.; Young, Y. T.; Beichman, C. A.; Stapelfeldt, K. R.; Hines, D. C. (2005). «Decay of Planetary Debris Disks». The Astrophysical Journal 620 (2). páxs. 1010-1026. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005ApJ...620.1010R&db_key=AST&nosetcookie=1. 

Coordenaes: Sky map 15h 18m 54.581s, -68° 40 46.368