Flaveria trinervia

De Wikipedia
Flaveria trinervia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Xéneru: Flaveria
Especie: F. trinervia
(Spreng.) C.Mohr
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Yerba de la fuécara o Flaveria trinervia ye una especie de planta fanerógama perteneciente a la familia de les asteracees.

Vista de la planta
Hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye nativa d'América, incluyendo'l sureste y el suroeste d'Estaos Xuníos, la mayor parte de Méxicu, y partes del Caribe, pero sábese qu'en munchos otros llugares apaez como una especie introducida y, de cutiu ye una meruxa nociva , como en Hawai. Crez fácilmente en munchos tipos d'hábitat húmedos, incluyendo salines y suelos alcalinos y hábitat bien alteriaos.

Descripción[editar | editar la fonte]

Trátase d'una yerba añal erecta y sábese que supera los dos metros d'altor máximu. Tien les fueyes ovalaes en forma de llanza, cada unu d'hasta 15 centímetros de llargu y dispuestes de forma opuesta en pares alredor del tarmu, les sos bases dacuando fundíos. Los cantos de les fueyes xeneralmente tienen pequeños dientes bien espaciaos. La inflorescencia ye un gran grupu trupu de munches cabeces de flores, dacuando más de 300 nun grupu. Cada cabeza de la flor ye irradiada, llevando una flor ligulada amarellentáu sola o discoide, teniendo unu o dos floretes del discu de menor tamañu.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Esta planta exhibe fijación del carbonu C4.

En Aguascalientes, aprovéchase'l cocimientu de tola planta pa solliviar el dolor de reñón y el dolor de pulmón. En Durango usar contra'l dolor de llombu. Tamién s'utiliza pa tratar el runfíu d'oyíu. La so forma de preparación ye'l cocimientu de tola planta que s'alministra una vegada al día o como agua d'usu.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Flaveria trinervia describióse por (Spreng.) C.Mohr y espublizóse en Contributions from the United States National Herbarium 6: 810. 1901.[2]

Sinonimia
  • Brotera contrayerba Spreng.
  • Brotera sprengelii Cass.
  • Brotera trinervata (Willd.) Pers.
  • Broteroa trinervata DC.
  • Flaveria repanda Lag.
  • Flaveria trinervata (Willd.) Baill.
  • Oedera trinervia Spreng.[3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Cronquist, A.J. 1980. Asteraceae. 1: i–xv, 1–261. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  4. Davidse, G., M. Sousa-Peña, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2014. Asteraceae. 5(2): ined. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu.
  5. Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. Fl. N. Amer. 21: i–xxii + 1–616.
  6. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  7. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  8. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  9. Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
  10. Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
  11. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]