Euryceros prevostii

De Wikipedia

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Euryceros prevostii
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Vangidae
Xéneru: Euryceros
Lesson, 1831
Especie: Y. prevostii
Lesson, 1831
Distribución
Distribución del vanga de cascu na islla de Madagascar.
Distribución del vanga de cascu na islla de Madagascar.
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Euryceros prevostii ye una especie d'ave paseriforme de la familia Vangidae. Ye l'únicu miembru del xéneru Euryceros.

Ye de color fundamentalmente azul escuro, con ales acolorataes y un gran picu narquiáu. Ta Endemismu nes aves acutáu a les zones baxes de los montes húmedos de montano del nordeste de Madagascar. La so dieta ye formada por invertebraos, predominantemente inseutos.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El vanga de cascu ye l'únicu miembru del xéneru Euryceros.[2] Como la mayor parte de vangas foi asitiáu primeramente na familia de les paniegues (Laniidae). Cuando l'ornitólogu Austin L. Rand treslladó la mayoría de los vangas a una familia separada en 1936, asitió a Euryceros prevostii na so propia familia monotípica, Eurycerotidae. Foi movíu a la familia Vangidae por J. Dorst en 1960. Créese que'l pariente más cercanu dientro de la familia ye'l vanga ablondu (Schetba ablonda), que se cree que pudo dixebrase del vanga de cascu fai 800 000 años.[3] El nome específicu, prevostii , recibir n'honor al artista francés Florent Prévost.

Descripción[editar | editar la fonte]

Imaxe d'un vanga de castu nel nial, onde puede apreciase el so gran picu.

Ye un vanga grande, la segunda especie de mayor tamañu de la familia, tres el vanga pico de focete (Falculea palliata). Mide 28–31 cm y pesa 84–114 g. La so carauterística más distintiva ye'l gran picu narquiáu, que tien 51 mm de llargor y 30 mm d'anchu.[3] El plumaxe de la cabeza, pescuezu, gargüelu, pechu y banduyu ye de color azul escuru sólidu, al igual que les plumes de vuelu y les remeres de l'ala. El mantu, parte posterior y el restu de les ales son de color acoloratáu. La cola, llarga y amplia, ye negra na parte inferior y acoloratada na cimera. El picu ye azul brillante cola punta negra. Dambos sexos son similares.[3] Los mozos tienen un color ente marrón escuro y maciu y el picu de color marrón maciu.[4]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Esta ave ye endémica de Madagascar, y el so área de distribución acutar a les zones baxes de los montes húmedos de montano del nordeste de la isla, ente Tsaratanana y Mantadia. Namái habita en montes primarios, xeneralmente per debaxo de los 800 m d'altitú, onde ye pocu común y con una distribución desigual.[1] Ente los llugares nos que puede atopase tán el Parque Nacional de Marojejy, el Parque Nacional de Masoala y el Parque Nacional de Mantadia. Nel añu 2000 la so población envalórase ente 10 000 y 20 000 individuos.[4]

Conducta[editar | editar la fonte]

Los adultos aliméntense principalmente d'inseutos grandes,[5] pero los alimentos que lleven a los mozos nel nial pueden ser más variaos, como cascoxos, llagartos, arañes y cámbaros. Prinda les sos preses nos tueros y ente les cañes de los árboles, y tamién nel suelu.[4]

Ciclu vital[editar | editar la fonte]

Alimentando tres polluelos nel nial.

Los vangas de cascu son criadores monógamos y de temporada. La dómina de reproducción va d'ochobre a xineru na península de Masoala. Dambos sexos trabayen na construcción del nial, que tien forma de copa de 15 cm de diámetru, y ta construyíu a partir de fibres vexetales, texíos, mofos y cañes, y qu'asitien en dalguna forqueta formada poles cañes d'un árbol a unos 2,4 m del suelu. Hai rexistros d'un ritual de cortexu del machu alimentando a la fema enantes de la. El tamañu de la niarada ye de dos o tres güevos de color blancu arrosáu.[5]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 BirdLife International (2008). «'Euryceros prevostii'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2010.4. Consultáu'l 14 de xunu de 2011.
  2. «Euryceros» (inglés). Integrated Taxonomic Information System. Consultáu'l 15 de xunu de 2011.
  3. 3,0 3,1 3,2 Rocamora, Gérard; Yeatman-Berthelot, Dosithée (2009). «Family Vangidae (Vangas)», del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew; Christie, David: Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows (n'inglés). Lynx Edicions, páx. 142–170. ISBN 9788496553507.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Helmet Vanga Euryceros prevostii». Species Factsheet. BirdLife International.
  5. 5,0 5,1 Giuseppe La Marca y Russell Thorstrom (2000). «Breeding biology, diet and vocalization of the Helmet Vanga, Euryceros prevostii, on the Masoala Peninsula, Madagascar» (n'inglés). Journal of African Ornithology 71 (3):  páxs. 400-403. doi:10.1080/00306525.2000.9639840. 

Bibliografía adicional[editar | editar la fonte]

  • Graetz, J. (1991) Nest observations of the Helmet Vanga Euryceros prevostii Newsletter of the Working Group on Madagascar Birds 1: 2.
  • Powzyk, J. (1995) Exceptional observations in Mantadia National Park Newsletter of the Working Group on Madagascar Birds 5 (2): 4
  • Safford, Roger (2000) Photospot: Helmet Vanga Bulletin of the African Bird Club volume 7.1

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]