Dicaeum hirundinaceum

De Wikipedia
19-08-2021 22:20

Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu.

Dicaeum hirundinaceum
Estáu de caltenimientu
Preocupación menor (LC)
Esmolición menor (IUCN)[1]
Clasificación científica
Dominiu: Eukaryota
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Passeriformes
Familia: Dicaeidae
Xéneru: Dicaeum
Especie: D. hirundinaceum
(Shaw, 1792)
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Dicaeum hirundinaceum,[2] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Dicaeidae nativa d'Australia (magar qu'ausente en Tasmania y les zones desértiques más grebes), y tamién a les islles Moluques orientales d'Indonesia nel mar d'Arafura ente Australia y Nueva Guinea.

Prefieren ambientes con árboles y arbustos, onde pueden construyir los sos niales. El páxaru come una variedá d'alimentos, como bagues y munchos tipos d'inseutos.[3]

Descripción[editar | editar la fonte]

La especie ye pequeña (de 9 a 10 cm de llargu) y 7.5 a 11 g de pesu. El machu ye azul brillante y negru percima, con un pechu coloráu y la parte so la cola llixeramente colorada, y una franxa negra central percorriendo'l so banduyu blancu. La fema ye de color gris escuru percima, con un pescuezu blancu, les partes inferiores de color gris claro, y namái un toque de color rosáu-colloráu debaxo de la cola. Los güeyos, picu y pates son negros; el delgáu picu ye afiláu, tien pocu más d'un centímetru de llargu y ye llixeramente curváu escontra baxo. Los mozos son asemeyaos a la fema, pero tienen un picu naranxa arrosáu en cuenta de negru.[3]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

El analís xenéticu d'ADN mitocondrial del 70 % de diceidos reveló que'l Dicaeum hirundinaceum y D. geelvinkianum yeren parientes cercanos.[4]

Subespecies[editar | editar la fonte]

Esisten cuatro subespecies reconocíes, que difieren n'allugamientu xeográficu y detalles de plumaxe, sobremanera nos machos:[3]

  • Dicaeum hirundinaceum hirundinaceum Shaw y Nodder, 1792, n'Australia (con un gran parche coloráu del gargüelu al pechu, lladrales grises);
  • Dicaeum hirundinaceum keiense Salvadori, 1874, archipiélagu de Watubela, Indonesia (pechu coloráu más pequeñu);
  • Dicaeum hirundinaceum ignicolle G. R. Gray, 1858, islles Aru, Indonesia (lladrales mariellos-antes); y,
  • Dicaeum hirundinaceum fulgidum P. L. Sclater, 1883, islles Tanimbar, Indonesia (lladrales enantes, pechu coloráu más pequeñu, y gargüelu beige pálida)

Comportamientu[editar | editar la fonte]

Alimentación[editar | editar la fonte]

La especie come una variedá d'alimentos distintos. Suel comer les bagues d'arfueyu (d'ende'l nome) y otres plantes. La dieta tamién inclúi néctar, polen, arañes y inseutos.

La especie consume'l frutu del arfueyu gris (Amyema quandang)[5] y otres especies d'arfueyu. Al comer el frutu del arfueyu parasitariu, esta ave ye capaz d'arrobinar les granes. Cuando los páxaros comen les bagues, les granes pueden tardar ente 4 a 25 minutos en percorrer el so sistema dixestivu. Cuando les aves escreten les granes, les pegañosos fieces xúntense fácilmente a les cañes o'l tueru d'un árbol onde llueu bilten.

Reproducción[editar | editar la fonte]

La fema constrúi ella mesma'l nial ensin ayuda del machu. El nial ta fechu de plantes esmagayaes y telarañes, y caltiénse xuníu a l'árbol. Va Poner trés o cuatro güevos blancos nel nial y va guarialos hasta la so eclosión. Dambos padres participen na alimentación de los pitucos.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «Dicaeum hirundinaceum» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 10 de febreru de 2015.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Decimotercera parte: Orden Passeriformes, Familias Remizidae a Laniidae)». Ardeola 56 (1):  páxs. 135-142. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_56_1_segundo.pdf.  Consultáu'l 10 de febreru de 2015.
  3. 3,0 3,1 3,2 Del Hoyo, J et al, ed. (2008). Handbook of the Birds of the World (inglés). 13: 388. ISBN 978-84-96553-45-3.
  4. Nyária, Árpád S; Peterson, A Townsend; Rice, Nathan H; Moyle, Robert G (2009). «Phylogenetic relationships of flowerpeckers (Aves: Dicaeidae): Novel insights into the evolution of a tropical passerine clade» (n'inglés). Molecular Phylogenetics and Evolution 53 (3):  páxs. 613-619. doi:10.1016/j.ympev.2009.06.014. PMID 19576993. 
  5. Reid, Nick (28 de xunetu de 2006). «Mutualistic interdependence between mistletoes (Amyema quandang), and spiny-cheeked honeyeaters and mistletoebirds in an arid woodland» (n'inglés). Austral Ecology (Ecological Society of Australia) 15 (2):  páxs. 175-190. doi:10.1111/j.1442-9993.1990.tb01526.x. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]