Claudia Cárpena

De Wikipedia
Claudia Cárpena
Vida
Nacimientu 1957 (66/67 años)
Nacionalidá Bandera d'Arxentina Arxentina
Familia
Casada con Peteco Carabajal
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu actriz
IMDb nm0194637
Cambiar los datos en Wikidata

Claudia Cárpena (1957) ye una actriz arxentina.

Provién d'una familia d'artistes. El so güelu, Francisco Cárpena, nacíu en Mar del Plata, yera anarquista, panaderu y actor, y fundó'l primer teatru vocacional en Mar de Plata. La so madre, Haydée Larroca (1920-2003), foi actriz; dexó temporalmente d'actuar pa criar a los sos dos fíes, Nora (nacida en 1945) y Claudia. El so padre foi l'actor y cineasta Homero Cárpena (1910-2001). Tien trés fíos: Luciana Ulrich Cárpena, Martina Ulrich Cárpena y Homero Carabajal Cárpena.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nos primeros años de la so vida práuticamente vivía nos teatros, y dormía nos camarines.

En 1972, a los 14 años d'edá, debutó en teatru de la mano del so padre, nuna comedia de Noel Clarasó llamada La llave, xunto a la so hermana Nora, Gilda Lousek, Ricardo Bauleo y Gogó Andreu.[1] A los 28 años empezó a estudiar en seminarios de teatru, con Augusto Fernández, Norman Brisky y Alejandra Boero.[2]

El so debú cinematográficu foi con Palito Ortega, na película Yo tengo fe.

Trabayos[editar | editar la fonte]

Cine[editar | editar la fonte]

En cine trabayó con Enrique Carreras y Mario David, xunto a grandes figures como Ricardo Darín y Luis Sandrini.[3]

Televisión[editar | editar la fonte]

Participó en cuasi toles telenoveles del guionista y direutor Alberto Migré:[6]

Teatru[editar | editar la fonte]

En teatru foi dirixida por Vicente Zito Lema, Rúbens Correa, Paoloantonio y Rubén Pires, ente otros.

Actuó en[7][8]

  • El conventilo del Palombu (dirixida por Homero Cárpena; por esta obra ganó'l premiu Estrella de Mar como «actriz revelación»),
  • La llave,
  • Esperando'l xarré, ente otros.
  • Los escruchantes (sainete),
  • Soi del tiempu de Gardel (sainete),
  • Los rapazos d'antes nun usaben gomina (sainete),
  • La Piaf (con Virginia Lago),
  • Marat Sade, de Peter Weiss, dirixida por Rubén Pires.
  • Matter, de Vicente Zito Lema (monólogos de Madres de Plaza de Mayu),
  • La carretilla de música, de Vicente Zito Lema (obra que denuncia un fechu verídicu asocedíu na ciudá de Corrientes, cuando nun hospital psiquiátricu zarraron castigaos a 23 internos y estos remontáronse y quemaron colchones; el direutor dexar morrer encenraos),
  • Plásticu cruel, de José Sbarra (pol que ganó'l premiu Ace a la meyor actriz off-Corrientes),
  • Estrañu xuguete, de Susana Torres Molina (dirixida por Betty Raitter),
  • El tren de los diez, d'Adriana Arcos.

Participó en dellos espectáculos con Peteco Carabajal (padre del so fíu y el so compañeru entós daquella), onde compartió escenariu cola cantante Mercedes Sosa.

Radio[editar | editar la fonte]

En radiu participó nel ciclu de radioteatro, dirixíu por Alberto Migré.[9]

Realizó Radioteatro con voz nel complexu La Plaza, con Gabriel Díaz y Alberto Madín. En 2012 y 2013 trabayó en La radio nel teatru, un radioteatro conducíu pola so hermana Nora que s'emite per Radio Provincia

Vida privada[editar | editar la fonte]

El so padre tuviera una fía mayor, Elba Cárpena (f. 2007), d'un matrimoniu anterior.[10]

Claudia Cárpena tuvo un fíu con Peteco Carabajal, Homero, nacíu en 1992. Tien otros dos fíes llamaes Martina Ulrich (música y cantante y, per otra parte, esposa de Demi Carabajal, hermanu de Peteco)[11] y Luciana Ulrich (actriz).[12]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Claudia Cárpena Archiváu el 27 de mayu de 2013 na Wayback Machine., nel sitiu web homónimu. Afirma que'l so debú en teatru foi a los 14 años d'edá, na comedia La llave (1972), de Noel Clarasó, nel Auditorium de Mar del Plata.
  2. «Los mios maestros», artículu nel sitiu web de Claudia Cárpena. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  3. Ficha de Claudia Cárpena nel sitiu web Cine Nacional. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  4. «Cine», artículu biográficu nel sitiu web de Claudia Cárpena. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  5. «Música del Regatu (sainete de Homero Cárpena)», videu nel sitiu web You Tube. Amuesa una escena de la película Música del Regatu, la última película de Homero Cárpena como direutor. Trabayen Claudia Cárpena, Lorena Brédeston (fía de Nora Cárpena), Luciana Ulrich Cárpena (fía de Claudia Cárpena). Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  6. Ficha de Claudia Cárpena nel sitiu web IMDb. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  7. «Claudia Cárpena», ficha biográfica nel sitiu web Alternativa Teatral. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  8. «Teatru», artículu nel sitiu web de Claudia Cárpena. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  9. «Radio», artículu nel sitiu web de Claudia Cárpena. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  10. «Nora Cárpena: “Güei gústame tar colos mios nietos, y meteme na cama y ver tele col mio home”», entrevista na revista Paparazzi, ensin fecha (posiblemente de 2007). Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  11. «Peteco Carabajal fai cóvers inesperaos. En busca de la chacarera perfecta», artículu de Mariano del Mazo nel suplementu Radar del diariu Páxina/12 (Buenos Aires) del 18 d'avientu de 2011. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.
  12. Biografía de Claudia Cárpena nel sitiu web IMDb. Consultáu'l 13 de mayu de 2013.