Catarismu

De Uiquipedia

Saltar a: navegación, busca
Cruz cátara, tamién nomada cruz de Occitania.
Cruz cátara, tamién nomada cruz de Occitania.

El catarismu ye la doctrina los Cátaros, un movimientu relixosu de calter gnósticu que espardiose per Europa Occidental nel sieglu X. Llograron allugase nel sieglu XIII en tierres del Llangedoc, au contaben cola proteición de dellos nobles llocales vasallos de la Corona d'Aragón.

Los nomaos cátaros yeren un movimientu relixosu-cultural que naguaba por un nuevu ordé social a partir del desargau individual. Dende sos fundamentos oponíanse a la Ilesia católica, a les sos maneres autoritaries y represives de la dómina, que negaben la posibilidá al home d'algamar un xorecimientu individual fuera de la Ilesia católica y ensin la guía d'un representante suyo.

Foi un de los munchos movimientos que tentaron de acabar cola Hexemonía de la Ilesia católica,pa instaurar un nuevu ordé, polo que foi perseguía. Nel sieglu XII tomó fuerza y entamó a ganar nuevos debotos, polo que la llesia tento de suprimilos, ensin esitu, pues gueyábanlos como rivales de muncha pelligrosidá.

Con influyencies del Maniqueísmo nes sos etapes Pauliciana y Bogomila, el catarismu criticó les prautiques y la visión xerarquizada de la llesia católica que en respuesta considerolu Heréticu. La llesia terminó por invocar l'uso de la fuerza pa finar esta corriente, col apoyu la corona de Francia para algamar su erradicación na Cruzada Albiguente. A finales del sieglu XIII el movimientu, reprimíu cola violencia y la Inquisición tornose ya debilitado a la clandestinidá, ta desatapecer llenyamente, magar qeu anguaño hai delles corrientes cuasi sectaries inspiraes n'él y ye oxetu d' estudiu polos expertos n'un esfuerzu pa restaurar la so memoría nos territorios áu taba so focu central, el Languedoc y la Provenza, rexones del "Midi" o terciu sur Francés.

Ferramientes personales