Castilleja miniata

De Wikipedia
Castilleja miniata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Lamiales
Familia: Orobanchaceae
Xéneru: Castilleja
Especie: C. miniata
Dougl. ex Hook.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Castilleja miniata ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Orobanchaceae. Ye conocida col nome común de giant rede Indian paintbrush. Ye orixinaria del oeste d'América del Norte dende Alaska y Ontario hasta California y Nuevu Méxicu onde crez xeneralmente en llugares húmedos nuna amplia variedá de tipos de hábitats.

Ilustración

Descripción[editar | editar la fonte]

Esta planta montesa ye una yerba perenne que crez hasta unos 80 centímetros d'altu, delgada y de color verde a moráu escuru. Les fueyes en forma de llanza tienen de 3 a 6 centímetros de llargu, y tán cubiertes de pelos finos. La inflorescencia tien bráctees de color coloráu brillante a naranxa pálidu o de color naranxa. Ente les bráctees remanecen les flores tubulares de color mariellu-verdoses, colos cantos coloraos.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

Usada na Terapia floral californiana, pa situaciones onde hai escosamientu y alcuéntrase dificultá pa espresar físicamente la creatividá y caltener la intensidá del trabayu creativu, esta flor procura creatividá enerxética, actividá artística intensa.[1]

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Castilleja miniata describióse por Dougl. ex Hook. y espublizóse en Flora Boreali-Americana 2: 106. 1838.[2]

Etimoloxía

Castilleja: nome xenéricu que foi nomáu n'honor del botánicu español; Domingo Castillejo (1744-1793).

miniata: epítetu llatín que significa "de color bermeyón".[3]

Variedaes
Sinonimia:
  • Castilleja confusa Greene
  • Castilleja confusa var. pubens (A.Nelson & J.F.Macbr.) A.Nelson & J.F.Macbr.
  • Castilleja crispula Piper
  • Castilleja gracillima Rydb.
  • Castilleja inconstans Standl.
  • Castilleja lanceifolia Rydb.
  • Castilleja montana Congdon
  • Castilleja oblongifolia A.Gray
  • Castilleja pallida var. miniata (Douglas ex Hook.) A.Gray
  • Castilleja rhexifolia var. pubens A.Nelson & J.F.Macbr.
  • Castilleja tweedyi Rydb.
  • Castilleja variabilis Rydb.
  • Castilleja vreelandii Rydb.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Castilleja miniata». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 23 de payares de 2009.
  2. «Castilleja miniata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de mayu de 2013.
  3. Rn Epítetos Botánicos
  4. Castilleja miniata en PlantList

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Abrams, L. 1951. Geraniums to Figworts. 3: 866 pp. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Cody, W. J. 1996. Fl. Yukon Terr. i–xvii, 1–669. NRC Research Press, Ottawa.
  3. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren. 1984. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 4: 1–573. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J.L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  4. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  5. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  6. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Ericaceae through Campanulaceae. PartIV: 1–510. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  7. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  8. Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  9. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  10. Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  11. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]