Asplenium ruta-muraria

De Wikipedia
10-01-2023 12:57
Asplenium ruta-muraria
golondriyu de les muries
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
Superdivisión: Monilophyta
División: Polypodiopsida
Orde: Polypodiales
Familia: Aspleniaceae
Xéneru: Asplenium
Especie: Asplenium ruta-muraria
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

El golondriyu de les muries[1] (Asplenium ruta-muraria) ye un felechu de la familia botánica Aspleniaceae.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ilustración
Fronde

Trátase d'una planta rizomatusa de la que remanecen frondes en fascículos laxos. Estes frondes, de 2 a 15 cm de llargor, tienen llámines pinnaes d'una a tres vegaes. Les pínnules, en forma de cuña, son enteres o denticulaes. El peciolu, castañal na so base, ye verdosu nel restu del so llargor. Los soros, so un indusio fimbriáu, son lliniares. 2n=144. La forma vital ye de hemicriptófitu.

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Presente nes zones templaes del Hemisferiu Norte. Común nel norte de la Península Ibérica, pue apaecer tamién nel centru, sur y llevante. Trátase d'una especie propia de fisures de roques caliares y de pedregales polo xeneral, especialmente en zones avesíes y húmedes, siempres a altitúes cimeres a 800 m.

Usos[editar | editar la fonte]

Emplégase la planta entera en medicina popular como expectorante, antitusivu y diuréticu.

Principios activos: contién taninos, sales, mucílagu, ácidu gálico.[2]

Indicaciones: ye pectoral, aperitivu, antitusivu. Emenagogu, oftálmicu, astrinxente, hemostáticu nidiu. En forma de coliriu dio bien bonos resultaos n'oftalmies y numberoses enfermedaes de los güeyos.[2]

Úsense los frondes. Recuéyese a fines de la primavera.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Asplenium ruta-muraria describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 1081. 1753.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Asplenium ruta-muraria (Fam. Aspleniaceae) y táxones infraespecíficos: n=72[4]

Etimoloxía

El nome científicu del xéneru Asplenium fai referencia al usu terapéuticu que se daba a estes plantes mientres la Edá Media pa curar enfermedaes amestaes col bazu (murria, supuestamente, causada por escesu de fiel negro). Asina, Asplenium sería una adautación al llatín del griegu "splen" (bazu).

ruta-muraria: epítetu compuestu pola pallabra griega: ruta, ρυτη = "yerba amargoso" y murus = "muriu, paré",[5]

Sinonimia
  • Asplenium cryptolepis Fernald
  • Asplenium cryptolepis var. ohionis Fernald
  • Asplenium ruta-muraria var. cryptolepis (Fernald) Massey
  • Asplenium ruta-muraria subsp. cryptolepis (Fernald) R.T. Clausen & Wahl
  • Asplenium ruta-muraria var. ohionis (Fernald) Wherry
  • Chamaefilix ruta-muraria (L.) Farw.
  • Phyllitis ruta-muraria (L.) Moench[6]
  • Acrostichum ruta-muraria (L.) Lam.
  • Asplenium ruta-muraria subsp. ruta-muraria L.
  • Asplenium ruta-muraria var. angustifolium Haller ex H. Christ
  • Asplenium ruta-muraria var. leptophyllum Wallr.
  • Asplenium ruta-muraria var. microphyllum Wallr.
  • Trichomanes ruta-muraria (L.) Bubani[7]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. 2,0 2,1 «Asplenium ruta-muraria». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 30 d'ochobre de 2009.
  3. «Asplenium ruta-muraria». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de setiembre de 2012.
  4. Notes de caryologie portugaise. Pteridophyta, I à III. Queirós, M. (1985) Rev. Valdôtaine Hist. Nat. 39: 137-141
  5. n'Epítetos Botánicos
  6. Asplenium ruta-muraria en PlantList
  7. «Asplenium ruta-muraria». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 27 de payares de 2009.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. Carrión Vilches, Miguel Ángel (2000). Helecho de la Rexón de Murcia. ISBN 84-699-3093-1.
  2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  3. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  4. Flora of North America Editorial Committee, e. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. 2: i–xvi, 1–475. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  5. Lellinger, D. B. 1985. A Field Manual of the Ferns and Fern Allies of the United States and Canada. 389 pp.
  6. Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]