Angelonia angustifolia

De Wikipedia
Angelonia angustifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Plantaginaceae
Tribu: Angelonieae
Xéneru: Angelonia
Especie: A. angustifolia
Benth.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

La Boca de la vieya o Angelonia angustifolia ye una especie de planta melecinal perteneciente a la familia Plantaginaceae.

Planta nel so hábitat

Descripción[editar | editar la fonte]

Son yerbes perennes, erectas; colos tarmos qu'algamen un tamañu de 10–60 (–120) cm d'altu, subglabros. Fueyes llanceolaes a oblanceolaes, de 1.7–6.3 cm de llargu y 3.5–10 mm d'anchu, marxe serruláu escontra'l ápiz, atenuaes na base, subglabres. Flores solitaries o en recímanos terminales, pedicelos 9–15 mm de llargu; mota 2–4 mm de llargu; corola 15–20 mm d'anchu, azul o violeta, el tubu blancu, verde o mariellu, maculáu con moráu. Cápsula 4–8 mm d'anchu.[1]

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

Especie pocu frecuente, alcuéntrase nes sabanes, de la zona atlántica; a una altitú de 0–200 metros,[2] dende'l norte de Méxicu a Panamá.

Propiedaes[editar | editar la fonte]

En Quintana Roo alminístrase como estimulante. Pal sieglu XX, Maximino Martínez reportar como estimulante.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Angelonia angustifolia describióse por George Bentham y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 10: 254. 1846.[1][3]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. 1,0 1,1 «Angelonia angustifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 28 d'avientu de 2012.
  2. Ortiz 129, Vincelli 674;
  3. Angelonia angustifolia en The Plant List

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  3. Edwin, G. 1971. Scrophulariaceae. In: J. F. Macbride, Flora of Peru. Publ. Field Mus. Nat. Hist., Bot. Ser. 13(5B/3): 461–717.
  4. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  5. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 1–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  6. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  7. Méndez-Larios, I. & J. L. Villaseñor Ríos. 2001. La familia Scrophulariaceae in Mexico: diversidá y distribución. Bol. Soc. Bot. Méxicu 69: 101–121.
  8. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  9. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576.
  10. Pérez, A., M. Sousa Sánchez, A. M. Hanan-Alipi, F. Chiang Cabrera & P. Tenorio L. 2005. Vexetación terrestre. 65–110. In Biodivers. Tabasco. CONABIO-UNAM, Méxicu.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]