Aeropuertu de Stanley

Coordenaes: 51°41′09″S 57°46′39″W / 51.6857°S 57.7776°O / -51.6857; -57.7776
De Wikipedia
Aeropuertu de Stanley
aeropuertu
IATA: PSY • OACI: SFAL
Llocalización
Territoriu británicuBandera d'Islles Malvines Islles Malvines
Coordenaes 51°41′09″S 57°46′39″W / 51.6857°S 57.7776°O / -51.6857; -57.7776
Aeropuertu de Stanley alcuéntrase n'Océanu Atlánticu
Aeropuertu de Stanley
Aeropuertu de Stanley
Aeropuertu de Stanley (Océanu Atlánticu)

Aeropuertu de Stanley alcuéntrase n'Islles Malvines
Aeropuertu de Stanley
Aeropuertu de Stanley
Aeropuertu de Stanley (Islles Malvines)
Altitú 23 m
Historia y usu
Orixe del nome Stanley
Ciudá a la que sirve Stanley
Cambiar los datos en Wikidata
Otra vista de la terminal aérea.

L'Aeropuertu de Stanley (inglés: Port Stanley Airport ) (IATA: PSY - OACI: SFAL) ye un aeropuertu allugáu a 3,2 km pela rodiada de Stanley).[1] Ye l'únicu aeropuertu civil de les islles con una pista pavimentada. Sicasí, la Base Aérea de Monte Prestosu, asitiada al oeste de Puertu Arxentín, funciona como aeropuertu internacional de les islles, yá que tien una pista más llarga, meyores instalaciones y dexa vuelos civiles.

La estación aérea ye operada pol Gobiernu de les Islles Malvines, y ye l'hub de Falkland Islands Government Air Service (FIGAS), que tamién ye propiedá del gobiernu isleño y realiza vuelos internos a distintos aeropuertos del archipiélagu. Amás, la Royal Air Force utiliza l'aeropuertu pa los vuelos de suministru y reforzar la guarnición militar británica cuando seya necesariu y la British Antarctic Survey apurre conexones a bases britániques na Antártida, tresportando científicos, equipu auxiliar, comida y equipamientu mientres los branos.

Historia[editar | editar la fonte]

Antes del 15 de payares de 1972, nun había nengún aeropuertu nes islles Malvines con una pista pavimentada y tolos viaxes a les islles tuvieron que realizase en barcu. Sicasí, na década de 1970, la Falkland Islands Company decidió retirar el so buque de suministru mensual de Montevidéu, Uruguái, prefiriendo una conexón aérea al restu de Sudamérica.

En 1971, la Fuercia Aérea Arxentina rompió l'aislamientu de les islles a partir de vuelos anfibios provenientes de Comodoro Rivadavia con aeronaves Grumman HU-16 Albatross operaes por LADE, una llinia aérea estatal de l'Arxentina.

En 1973, el Reinu Xuníu robló un alcuerdu de comunicaciones con Arxentina nel marcu del negociaciones pa la tresferencia de soberanía de les islles Malvines. Arxentina financió la construcción del aeropuertu. Los vuelos tuvieron llugar de nuevu dende Comodoro Rivadavia, esta vegada con aeronaves Fokker F-28. Esti serviciu caltener hasta l'añu 1982 y representó la única conexón coles islles. De primeres, estos vuelos aterrizaron nuna pista d'aterrizaxe temporal en Puntu Hookers nel estremu este de la capital, onde la pista taba construyida d'Encofráu furáu. Esta situación caltener hasta 1978, cuando una nube estrozó grandes árees de la pista, quedando inutilizable.[2] A estes altures paecía qu'una solución permanente taba na mano y el 1 de mayu de 1979 un nuevu aeropuertu foi inauguráu na zona de Cabo San Felipe con una pista pavimentada de 1240 metros. Darréu convirtióse nel llar de FIGAS qu'opera con aeronaves DHC-2 Beaver y BN-2 Islander.

Guerra de les Malvines[editar | editar la fonte]

Mientres la Guerra de les Malvines de 1982, les fuercies arxentines ocuparon l'aeropuertu, y lo renombraron Base Aérea Militar (BAM) Malvines. La Fuercia Aérea Arxentina foi incapaz de poner los sos aviones de combate más avanzaos na base por cuenta de que la pista ye relativamente curtia, y pol riesgu d'un ataque polos británicu. Sicasí, FMA IA-58 Pucará de la fuercia aérea con Aermacchi MB-339 y T-34 Mentor de l'Armada Arxentina pa sofitu cercanu y reconicimiento aereu basar nel aeropuertu. Los Pucarás fueron esplegaos en contra de les fuercies britániques en tierra, el valtamientu d'un Westland Scout y los Aermacchis contra la flota naval británica.

El 1 de mayu de 1982, la Royal Air Force empezó a bombardear l'aeropuertu na Operación Black Buck y delles otres allanadures fueron realizaos por embarcadores Harriers. A lo llargo del conflictu, les instalaciones aeroportuarias fueron atacaes con 237 bombes, 1.200 proyeutiles llanzaos por barcos de la Royal Navy y 16 misiles.[3] Sicasí, nunca dexó de funcionar por completu. C-130 Hércules, Lockheed L-188 Electra y Fokker F-28 en vuelos de tresporte nocherniegu, trajieron suministros, armes, vehículos y combustibles, y treslladaron mancaos hasta'l final del conflictu. Los arxentinos dexaben la pista cubierta de montones de tierra mientres el día, causando que la intelixencia británica suponga que los arreglos taben inda en cursu. Los cráteres taben fechos de montones de tierra asitiaes ellí polos arxentinos por que se vea como si la pista tuviera estropiada. Esti engañu indució al error a los británicos tocantes a la condición de la pista d'aterrizaxe y al ésitu de les sos incursiones.[4][5]

Dempués de la guerra, la Real Fuercia Aérea tomó l'aeropuertu y camudólu de nome a RAF Stanley. Darréu dempués del conflictu, la defensa aérea de les islles y la guarnición llevar a cabu por Sea Harrier FRS.1s y Harrier GR.3s dende l'aeropuertu y dende el portaviones, HMS Invincible, como patrulla. La pista amplióse, foi pavimentada con tablones d'aluminiu ya instaláronse equipos de pararrayos pa dexar la operación de dellos caces F-4 Phantom II del Escuadrón 29 de la RAF, que encargar de la defensa aérea de les islles n'ochobre de 1982. La unidá foi conocida como "PhanDet" hasta finales de 1983, cuando'l destacamentu algamó'l estatus d'escuadra en siendo relevada pol Escuadrón 23 de la RAF (l'Escuadrón 29 tornó al so asientu habitual en RAF Wattisham nel Reinu Xuníu). El destacamentu Harrier ("HarDet") foi rebautizado como 1453 Flight RAF (Escuadrilla 1453 de la RAF) y caltuviéronse na RAF Stanley n'espera d'apurrir defensa aérea, en casu de vientos cruzaos escesivos, hasta que la base de Monte Prestosu foi inaugurada en 1985. Amás, la gran gama d'aviones de tresporte Hércules del 1312 Flight RAF, residente na RAF Stanley, apurrió sofitu petroleru pa les lluchadores pantasmes y tresporte pa xeres locales nes islles Xeorxa del Sur.

En 1985, la Base Aérea de Monte Prestosu abrió y n'abril de 1986 l'Aeropuertu de Puertu Arxentín tornó a usu civil. El tablaje d'aluminiu temporal esaniciar cola ampliación de la pista, dexándola hasta'l so llargor actual. Anque llegaron al aeropuertu vuelos dende Chile realizaos pola aereollinia rexonal Aerovías DAP a principios de la década de 1990, pa los servicios internacionales utilizóse parte de la Base de Monte Prestosu desque abrió.[2]

Aereollinies y destinos[editar | editar la fonte]

Britten-Norman Islander de FIGAS nel aeropuertu
Mapa amosando l'aeropuertu y l'área circundante.

Aereollinies y destinos que cesaron operaciones[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. http://mapcarta.com/24947130
  2. 2,0 2,1 «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 27 de setiembre de 2008. Consultáu'l 29 d'abril de 2009.
  3. Comodoro Ruben Oscar Moro La Guerra Inaudita, 2000 ISBN 987-96007-3-8
  4. Offensive Air Operations Of The Falklands War - USMC
  5. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de mayu de 2007. Consultáu'l 11 de mayu de 2007. The Avro Vulcan and the Black Buck raids
  6. http://www.falklandislands.com/contents/view/116/get-here/get-around/internal-flights-figas
  7. Aircraft in Antarctica. British Antarctic Survey.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]