Aerodramus vanikorensis

De Wikipedia
Aerodramus vanikorensis
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Apodiformes
Familia: Apodidae
Xéneru: Aerodramus
Especie: A. vanikorensis
(Quoy & Gaimard, 1830)
Sinonimia
Collocalia vanikorensis
Consultes
[editar datos en Wikidata]

La salangana de Vanikoro,Aerodramus vanikorensis [2] ye una especie d'ave apodiforme de la familia Apodidae que la Wallacea y Melanesia. Aliméntase d'insectso qu'atrapa en vuelu principalmente nes selves de tierres baxes y zones abiertes. Añera en covarones onde usa'l so sentíu d'ecolocalización pa movese. La so coloración ye marrón grisáceo oscuro, más oscura en las partes superiores coles partes inferiores algo más pálides, especialmente del mentón y gargüelu.

Descripción[editar | editar la fonte]

Ye una salangana gregaria de tamañu mediu y cola ahorquillada. Mide unos 13 cm de llongura con un valumbu alar media de 27 cm. Suelen pesar unos 11 gramos. El color xeneral del so plumaxe ye pardu buxu, más escuru nes partes cimeres y más claru nes inferiores, especialmente nel cazu y gargüelu. El so aspeutu ye similar a la salangana culiblanca y la salangana de monte, polo que son les especies coles que ye más probable confundila nel campu.

Taxonomía[editar | editar la fonte]

Foi descritu científicamente polos naturalistes franceses Jean René Constant Quoy y Joseph Paul Gaimard en 1830. Al ser una especie insular reconócense delles subespecies:

  • A. v. vanikorensis
  • A. v. aenigma
  • A. v. heinrichi
  • A. v. moluccarum
  • A. v. waigeuensis
  • A. v. steini
  • A. v. yorki
  • A. v. tagulae
  • A. v. coultasi
  • A. v. pallens
  • A. v. lihirensis
  • A. v. lugubris

Delles formes qu'enantes considerabense subespecies de salangana de Vanikoro agora la mayoría de los espertos consideren especies estreme:

Distribución y hábitat[editar | editar la fonte]

La especie llargamente distribuyida pola Wallacea y Melanesia, dende Célebes hasta Vanuatu. Rexistráronse individuos divagantes n'Australia, dende la península del Cabu York y les islles del estrechu de Torres.

La salangana de Vanikoro alcuéntrase tantu nes selves de tierres baxes como les zones abiertes.

Alimentación[editar | editar la fonte]

Ye una especie insectívora qu'atrapa inseutos al vuelu, y tamién formigues.

Reproducción[editar | editar la fonte]

Añera en colonies asitiaes en cueves, onde se mueve por ecolocalización. El so nial tien forma de mediu concu pocu fondu que constrúi con mofu y la so propia cuspia, xeneralmente pegáu a les superficies verticales d'una cueva en zones de completa escuridá. Suelen poner una o dos güevos blancos en cada puesta.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. BirdLife International (2012). «'Collocalia vanikorensis'» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2012.1. Consultáu'l 19 de xineru de 2013.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Quinta parte: Strigiformes, Caprimulgiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1):  páxs. 123-130. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_47_1_quinto.pdf.  Consultáu'l .

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Beehler, Bruce M.; & Finch, Brian W. (1985). Species Checklist of the Birds of New Guinea. RAOU Monograph Non.1. Royal Australasian Ornithologists Union: Melbourne. ISBN 0-9599823-2-9
  • Beehler, Bruce M.; Pratt, Thane K.; & Zimmerman, Dale A. (1986). Birds of New Guinea. Wau Ecology Handbook Non.9. Princeton University Press. ISBN 0-691-02394-8
  • Coates, Brian J. (1985). The Birds of Papua New Guinea. Volume 1: Non-Passerines. Dover Publications: Alderley, Queensland. ISBN 0-9590257-0-7
  • Higgins, P.J. (ed). (1999). Handbook of Australian, New Zealand and Antarctic Birds. Volume 4: Parrots to Dollarbird. Oxford University Press: Melbourne. ISBN 0-19-553071-3

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]