110 Herculis
110 Herculis | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Hércules | |
Ascensión reuta (α) | 18h 45min 39,73s | |
Declinación (δ) | +20º 32’ 46,7’’ | |
Mag. aparente (V) | +4,20 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | F6V | |
Masa solar | 1,42 M☉ | |
Radiu | (2,06 R☉) | |
Magnitú absoluta | +2,77 | |
Gravedá superficial | 4,05 (log g) | |
Lluminosidá | 6,3 L☉ | |
Temperatura superficial | 6376 ± 39 K | |
Metalicidá | [Fe/H] = -0,17 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | 23,6 km/s | |
Distancia | 62 ± 1 años lluz (19 pc) | |
Paralax | 52,06 ± 0,25 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
HR 7061 / HD 173667 / HIP 92043 / GJ 9635 / SAO 86406 / BD+20 3926 | ||
[editar datos en Wikidata] |
110 Herculis (110 Her)[1] ye una estrella de magnitú aparente +4,20 encuadrada na constelación d'Hércules. Alcuéntrase a 62 años lluz de distancia del Sistema Solar.
Carauterístiques físiques[editar | editar la fonte]
110 Herculis ye una estrella blancu-mariella de la secuencia principal de tipu espectral F6V,[1] anque tamién foi catalogada como F5.5IV-V, lo qu'indica que podría tar rematando yá la fusión del so hidróxenu nuclear. Tien una temperatura efectivo de 6376 ± 39 K y una lluminosidá igual a 6,3 vegaes la lluminosidá solar. El so radiu equival a pocu más del doble del radiu solar[2] y xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 14,1 km/s.[3]
110 Herculis nun presenta escesu na radiación infrarroxo emitida nin a 24 μm nin a 70 μm, polo que nun paez tar envolubrada nun discu circumestelar de polvu y escombros.[4] Tampoco amuesa signos d'actividá cromosférica.[3] Como'l Sol, el so cinemática correspuende a la d'una estrella del discu finu.[5] Con una masa un 42% mayor que la del Sol, la so edá más probable ye de 2600 ± 100 millones d'años.[2]
Composición elemental[editar | editar la fonte]
110 Herculis evidencia un conteníu metálico inferior a la solar, siendo'l so índiz de metalicidá [Fe/H] = -0,17.[2] Polo xeneral, los niveles d'otros elementos siguen la mesma pauta, sacante lantanu, samariu, europiu y bariu; esti últimu metal ye un 66% más abondosu que nel Sol ([Ba/H] = +0,22).[6]
A lo último, señalar que la so bayura relativa de litiu ye mayor que la del Sol (A(Li) = 1,75 frente al valor solar 0,92).[7]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ 1,0 1,1 110 Her -- Variable Star (SIMBAD)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Boyajian, Tabetha S.; McAlister, Harold A.; van Belle, Gerard; Gies, Douglas R.; ten Brummelaar, Theo A.; von Braun, Kaspar; Farrington, Chris; Goldfinger, P. J.; O'Brien, David; Parks, J. Robert; Richardson, Noel D.; Ridgway, Stephen; Schaefer, Gail; Sturmann, Laszlo; Sturmann, Judit; Touhami, Yamina; Turner, Nils H.; White, Russel (2012). «Stellar Diameters and Temperatures. I. Main-sequence A, F, and G Stars». The Astrophysical Journal 746 (1). id. 101. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2012ApJ...746..101B&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ 3,0 3,1 Martínez-Arnáiz, R.; Maldonado, J.; Montes, D.; Eiroa, C.; Montesinos, B. (2010). «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity. An estimation of the radial velocity jitter». Astronomy and Astrophysics 520. A79. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2010A%26A...520A..79M&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter (2009). «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters 700 (2). pp. L73-L77. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009ApJ...700L..73K&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Soubiran, C.; Girard, P. (2005). «Abundance trends in kinematical groups of the Milky Way's disk». Astronomy and Astrophysics 438 (1). pp. 139-151. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005A%26A...438..139S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Erspamer, D.; North, P. (2003). «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics 398. pp. 1121-1135. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003A%26A...398.1121Y&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Takeda, Yoichi; Kawanomoto, Satoshi (2005). «Lithium Abundances of F-, G-, and K-Type Stars: Profile-Fitting Analysis of the Li I 6708 Doublet». Publications of the Astronomical Society of Japan 57 (1). pp. 45-63. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2005PASJ...57...45T&db_key=AST&nosetcookie=1.