Zabrze

Coordenaes: 50°18′N 18°47′E / 50.3°N 18.78°E / 50.3; 18.78
De Wikipedia
Zabrze
Q9260488 Traducir coat of arms of Zabrze (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Polonia Polonia
Voivodatos Voivodatu de Silesia
Tipu d'entidá ciudá con derechos de distritu
Cabezaleru/a del gobiernu Małgorzata Mańka-Szulik
Nome oficial Zabrze (pl)
Nome llocal Zabrze (pl)
Códigu postal 41-800
Xeografía
Coordenaes 50°18′N 18°47′E / 50.3°N 18.78°E / 50.3; 18.78
Zabrze alcuéntrase en Polonia
Zabrze
Zabrze
Zabrze (Polonia)
Superficie 80.4 km²
Llenda con
Demografía
Población 156 935 hab. (31 avientu 2021)
- 76 362 homes (31 marzu 2021)

- 81 945 muyeres (31 marzu 2021)
Porcentaxe 3.4% de Voivodatu de Silesia
0.41% de Polonia
Densidá 1951,93 hab/km²
Más información
Fundación sieglu XIII
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
miastozabrze.pl
Cambiar los datos en Wikidata

Zabrze (n'alemán: 1915-1945: Hindenburg in Oberschlesien, 1905-1915: Zabrze, silesiu: Zobrze) ye una ciudá asitiada en Alta Silesia, nel sur de Polonia, cerca de Katowice. El distritu oeste de la Unión Metropolitana d'Alta Silesia, una metrópolis habitada por 2 millones de persones. Ta asitiada sobre'l ríu Kłodnica, afluente del ríu Óder.

Ye parte del voivodato de Silesia dende la so formación en 1999, formando parte enantes del voivodato de Katowice. Zabrze ye una de les ciudaes del Área urbana de Silesia Cimera, área con 2.7 millones d'habitantes. De la mesma, la mesma forma parte del Área metropolitana de Silesia, con aproximao 5 294 000 habitantes.[1] La población de la ciudá ye de 189.062 habitantes (2008).[2]

Historia[editar | editar la fonte]

Edá Media[editar | editar la fonte]

Biskupice (Biskupitz), qu'agora ye un distritu de Zabrze, foi mentada per primer vegada en 1243 como Biscupici dicitur cirka Bitom. Alt-Zabrze foi mentáu en 1295-1305 como Sadbre sive Cunczindorf. Na Edá Media, los duques silesios de los Piastas convidaron a colonos alemanes al territoriu provocando un aumentu de la colonización alemana. Zabrze convertir en parte de la monarquía de los Habsburgu d'Austria en 1526, y más tarde foi anexonada pol Reinu de Prusia mientres les Guerres de Silesia. En 1774, fundóse l'asentamientu Dorotheendorf. Cuando entró en funcionamientu la primer mina en Zabrze en 1790, la ciudá convertir nun importante centru mineru.

Sieglu XX[editar | editar la fonte]

Edificios de lladriyu típicos de finales del sieglu XIX y empiezos del XX nel centru de la ciudá.

En 1905, la comuña de Zabrze foi formada polos antiguos conceyos de Alt-Zabrze, Klein-Zabrze y Dorotheendorf. La comuña de Zabrze foi renombrada Hindenburg en 1915 n'honor al Generalfeldmarschall Paul von Hindenburg. El cambéu de nome foi aprobáu pol emperador Guillermu II el 21 de febreru de 1915.[3] Mientres el plebiscitu que se celebró tres la Primer Guerra Mundial, 21 333 habitantes (59%) de la comuña de Hindenburg votaron por permanecer n'Alemaña, ente que 14 873 (41%) votaron a favor de la incorporación a Polonia.[3] En mayu de 1921 españó'l tercer llevantamientu de Silesia y Hindenburg foi prindáu por insurxentes polacos, que lo caltuvo hasta'l final del llevantamientu.[3] Cuando l'Alta Silesia foi estremada ente Polonia y Alemaña en 1921, la comuña de Hindenburg quedar n'Alemaña. Recibió la so carta de ciudá en 1922.

Tan solo cinco años dempués de la fundación de Hindenburg convertir na ciudá más grande de l'Alta Silesia xermana y la segunda ciudá más grande de la Silesia xermana dempués de Breslau. Nes eleiciones de marzu de 1933, la mayoría de los ciudadanos votaron pol Partíu Nazi, siguíu del Zentrum y el Partíu Comunista. El políticu nazi Max Fillusch convertir n'alcalde de la ciudá y caltúvose nel cargu hasta 1945.[4]

La sinagoga de la ciudá, que se caltuviera dende 1872, foi destruyida nos pogromos de Kristallnacht en payares de 1938. Dempués de la Segunda Guerra Mundial, la ciudá foi asignada a Polonia en 1945 y pasó a llamase de nuevu Zabrze el 19 de mayu de 1945. La mayoría de los habitantes alemanes fueron espulsaos.

División alministrativa[editar | editar la fonte]

El 17 de setiembre de 2012, el Conceyu decidió una nueva división alministrativa de la ciudá. Zabrze estremar en 15 distritos y trés osiedle,[5] términu polacu que designa una subdivisión d'una llocalidá col so propiu conseyu y executivu.

Distritos[editar | editar la fonte]

Distritos de Zabrze.
Distritos de Zabrze.


Demografía[editar | editar la fonte]

Al 30 de xunu de 2013 la ciudá tenía 169 643 habitantes.[5] El gráficu amuesa la población de Zabrze nos postreros 70 años (cifres en miles).

Economía[editar | editar la fonte]

Al igual que n'otres ciudaes de la rexón, Zabrze ye un importante centru industrial, con mines de carbón y fierro, fabricación d'alambre, vidriu, producción química y petrolera, ente otres.

Deportes[editar | editar la fonte]

El deporte estrella en Zabrze ye'l fútbol, representáu na Ekstraklasa (Primer División) de la lliga polonia de fútbol por:

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Zabrze ta hermanada coles siguientes ciudaes:

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. European Spatial Planning Observation Network (ESPON) [1]
  2. Powierzchnia i ludność w przekroju terytorialnym w 2008 - Oficina Central d'Estadística en Polonia ISSN 1505-5507, 13.08.2008
  3. 3,0 3,1 3,2 Hestoria - Hindenburg at the official website of Zabrze
  4. Stadtkreis Zabrze at Geschichte on Demand website
  5. 5,0 5,1 ZESTAWIENIE LICZBY MIESZKAŃCÓW Z UWZGLEDNIENIEM PODZIAŁO NA DZIELNICE NA DZIEŃ: 30-06-2013

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]