Yurta

De Wikipedia
Yurta
Cambiar los datos en Wikidata
L'artesanía tradicional del ger mongol y les costumes conexes
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Una yurta o ger mongola.
Llugar Bandera de Mongolia Mongolia
Criterios inmaterial: 
Referencia 00872
Inscripción 2013 (XXXVII Sesión)
Área Asia y Pacíficu
Cambiar los datos en Wikidata
Conocencies y téuniques tradicionales venceyaos a la fabricación de yurtas kirguises y cazaques (hábitat nómada de los pueblos túrquicos)
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Yurta tradicional kirguís.
Llugar
 Kazakstán
Criterios Cultural inmaterial
Referencia 00998
Inscripción 2014 (XXXVIII Sesión)
Área Asia y Pacíficu
Cambiar los datos en Wikidata
Muyer turcomana na puerta d'una yurta.
Armazón d'una yurta tradicional o qara o'y en Karakalpakia

La yurta (en mongol: гэр; romanización: ger)[1] ye una vivienda utilizada polos nómaes nes estepes d'Asia Central. Distintos pueblos usaron esti tipu de vivienda dende la Edá Media. Na Edá Media, la vida nómada de los mongoles obligó a que tuvieren una vivienda pa los sos constantes desplazamientos. Esta tienda de campaña taba protexida por una gruesa cubierta, yera bono de tresportar y óptima pa soportar los intensos cambeos climáticos de Mongolia.

La visita a una yurta implicaba un rigorosu ritual protocolariu. Podía executase a una persona pol solu fechu d'entrar na yurta d'un mandatariu ensin anunciar primeramente la so visita. La so influencia na cultura d'Asia Central vese reflexada nos diseños del escudu de Kazakstán y la bandera de Kirguistán, dambos adoptaos en 1992.

L'artesanía tradicional relativa a la yurta mongola foi designada como Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá pola Unesco el 5 d'avientu de 2013.[2] Al añu siguiente, el 26 de payares de 2014, igualmente foi designada l'artesanía de la yurta kirguís y cazaca.[3]

Partes d'una yurta orixinal[editar | editar la fonte]

Na antigüedá, la yurta yera modular y desmontable, pos taba formada per delles partes y realizada con diversos materiales. Les actuales caltienen la forma, pero los materiales utilizaos na so construcción camudáronse por otros más evolucionaos y ameyoraos tecnológicamente. Por casu, resulten agora más llixeros, resistentes y ignífugos. Les sos partes más estremaes yeren:

  • Recubrimientu: La tienda taba cubierta por delles capes de paya y lones de llana. El so númberu variaba dependiendo de la estación del añu.
  • Aniellu: Furacu que s'atopaba na parte central superior de la tienda. Soportaba la carga del estremu de les vigues más escontra l'interior y, coles mesmes, dexaba la salida de fumu y l'entrada de lluz a la cortil.
  • Jana: Yeren les parés de la tienda y formábense con un treme de maderes. Encargar de soportar el pesu del otru estremu de les vigues escontra l'esterior, ensin necesidá d'usar cuerdes tensoras.
  • Puerta: Taba delimitada por un marcu de tablones suxetos al jana con cuerdes. Podía tratase d'una simple lona reforzada na so parte posterior con una madera con goncios.
  • Vigues: Daben una forma arrondada al techu. Sofitábense sobre la parte cimera del jana y estendíense hasta l'aniellu. Pola forma en que yeren asitiaes nun riquir de pilastres de refuerzu nel centru de la vivienda, lo que daba un mayor aprovechamientu del espaciu internu.
  • Cortina: Allugar a cierta distancia de les parés, colgada de les vigues. La so función yera la de dixebrar l'espaciu común del centru de les árees privaes.

En Kazakstán les muyeres son responsables de ensamblar y desensamblar les yurtas. De normal una d'estes viviendes yera instalada nuna hora por dos o tres muyeres.[4]

Armáu d'una yurta mongola[editar | editar la fonte]

Yurtas n'Occidente[editar | editar la fonte]

Fora de la zona d'usu tradicional de la yurta, tamién s'emplegó, y síguese faciendo na actualidá, n'otros países. Hai más o menos fieles a les orixinales, tocantes a la forma, usos y materiales de construcción.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Nómades pel hibiernu (LaVanguardia.com, 8 de febreru de 2005 y 31 de mayu de 2006)
  2. «llista representativa_del patrimoniu cultural_inmaterial_de_la humanidá/#.VHzLxjGG-AU Once nuevos elementos inscritos na Llista Representativa del Patrimoniu Cultural Inmaterial de la Humanidá editorial=Unescopress» (castellanu) (5 d'avientu de 2013). Consultáu'l 1 d'avientu de 2014.
  3. «Diez nuevos elementos na Llista representativa del patrimoniu cultural inmaterial» (castellanu). Unescopress (26 de payares de 2014). Consultáu'l 1 d'avientu de 2014.
  4. «The Kazakh Yurt-Symbolism and history | Kochevnik» (inglés). Consultáu'l 21 d'ochobre de 2017.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]