Vriksá-aiurveda
Vriksá-aiurveda | |
---|---|
obra lliteraria | |
Datos | |
El Vrikshá-áiur-veda (lliteralmente ‘conocencia [reveláu] sobre la salú de les plantes’ en idioma sánscritu) [1] de Parashará ye un llibru escritu en sánscritu, una de les contribuciones más notables de l'antigua India a la Botánica.
- vṛkṣāyurveda, nel sistema AITS (alfabetu internacional de treslliteración sánscrita). [2]
- वृक्षायुर्वेद, n'escritura devanágari del idioma sánscritu.[3]
Etimoloxía[editar | editar la fonte]
El términu vṛikṣá-āiur-veda provién de:
- vṛikṣá: ‘árbol', especialmente'l que tien flores y frutes visibles,[4] anque tamién s'aplica a otros árboles y plantes.[5] Posiblemente esti términu ta rellacionáu colos raigaños sánscritos bṛih (‘crecer’), bṛih (‘enraigonase’) o vrasch (‘lo que se fai cayer’).[6]
- āiur: ‘llonxevidá’, salú;
- veda: ‘verdá’, conocencia [siempres supuestamente reveláu].
Datación[editar | editar la fonte]
Pol so estilu llingüísticu supónse qu'esti llibru foi escritu ente'l sieglu I e.C. al sieglu IV d. C.
La so autoría atribuyir a Parashará[7] o a Surapāla.[8]
Conteníu[editar | editar la fonte]
Nesta obra enceten delles disciplines botániques, incluyendo'l orixe de la vida, la ecoloxía, la distribución de los montes, la morfoloxía, la clasificación, la nomenclatura, la histoloxía y la fisioloxía de les plantes.
Presumese que Parashará escribía pa enseñar botánica a los estudiantes d'áiur-veda (melecina tradicional india). [7]
Nesta obra méntense dos tipos de plantes:
- Dui matrika (‘dos fueyes’, dicotiledónees).
- Eka matrika (‘una fueya’, monocotiledónees), les que depués s'estremen en grupos (gana vibhaga: ‘división en grupos’), tales como:
- Sami ganíia (lleguminoses).
- Puplika ganíia (rutácees).
- swastika ganíia (crucíferas).
- Tri pushpa ganíia (cucurbitácees).
- Mallika ganíia (apocinacees).
- Kurcha pushpa ganíia (compuestes), les qu'anguaño se consideren grupos naturales y son reconocíes pola taxonomía moderna.[9][10]
El manuscritu foi afayáu nes últimes décades del sieglu XX, y en 2006 foi espublizáu nel idioma sánscritu orixinal y la so traducción al inglés, con comentarios alrodiu de los paralelos esistentes coles conocencies botániques actuales.[11]
El llibru presenta capítulos separaos alrodiu de distintos aspeutos de la bioloxía de les plantes, como asina tamién avera del suelu, tipos de montes na India y detalles rellacionaos cola estructura interna de les plantes qu'indiquen que Parashará disponía de dalgún tipu de lente o lente pa realizar les sos observaciones.[12]
Según el diccionariu sánscritu de Monier Williams (1899)[editar | editar la fonte]
Acordies col indólogu y sanscritólogu británicu Monier Monier-Williams (1819-1899), Vṛikṣāyurveda ye'l nome d'un curtiu tratáu avera del cultivu y crecedera de los árboles, escritu por Surapāla.[13]
Ver tamién[editar | editar la fonte]
Referencies[editar | editar la fonte]
- ↑ B. Prasad Roy: «Vŗkşăyurvĕda in Ancient India». Capítulu 37 del llibru History of agriculture in India. History of science, phylosophy and culture in indian civilization. 2008.
- ↑ Según el [http://www.sanskrit-lexicon.uni-koeln.de/mwquery/ Sanskrit-english dictionary (1899) de Monier Monier-Williams.
- ↑ Según el Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la tercer columna) del sanscritólogu británicu Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Según les Lleis de Manu 1.47, citaes nel Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la segunda columna) de Monier-Williams.
- ↑ Según el Rig-veda, citáu nel Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la segunda columna) de Monier-Williams.
- ↑ Según el Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la segunda columna) de Monier-Williams.
- ↑ 7,0 7,1 Prasad G. P., Neelima G., Pratap G. P., Swamy G. K.: «Vŗkşăyurvĕda of Parăśara: an ancient treatise on plant science». Nel Bulletin of Indian Institute History Medicine, 36 (1): 63-74. Hyderabad: 2006.
- ↑ Según el Brijat-samjitá de Varaja Mijira (505-587), citáu nel Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la segunda columna) de Monier-Williams (1899).
- ↑ A. K. Ghose: «Botany: the vedic and post-vedic periods» (páx. 375-392). En D. M. Bose, S. N. Sen, y B. V. Subbarayappa (eds.): A concise history of science in India. Nueva Delhi: Indian National Science Academy, 1971.
- ↑ S. Sundara RAXEN: «Plant science». En B. V. Subbarayappa (ed.): Medicine and life sciences in India (páx. 242-270). Nueva Delhi: Munshiram Manoharlal Publishers, 2001.
- ↑ G. P. Prasad, G. Neelima, G. P. Pratap, G. K. Swamy: «Vŗkşăyurvĕda of Parăśara: an ancient treatise on plant science», artículu nel Bulletin of Indian Institute History Medicine, 36 (1): páxs. 63-74. Hyderabad (India): 2006.
- ↑ G. Singh: Plant systematics, an integrated approach, 2004.
- ↑ Según el Brijat-samjitá de Varaja Mijira, citáu nel Sanskrit-english dictionary (páx. 1008, a metá de la segunda columna) de Monier-Williams.