Villoldo
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcaldesa de Villoldo (es) ![]() | Florentina Vela Prieto | ||
Nome oficial | Villoldo (es) | ||
Códigu postal |
ver
| ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°14′42″N 4°35′45″O / 42.245°N 4.5958333333333°OCoordenaes: 42°14′42″N 4°35′45″O / 42.245°N 4.5958333333333°O | ||
Superficie | 40 km² | ||
Altitú | 790 m | ||
Llenda con | Villamuera de la Cueza, Carrión de los Condes, Villalcázar de Sirga, Lomas, Revenga de Campos, San Cebrián de Campos, Manquillos y Paredes de Nava | ||
Demografía | |||
Población |
335 hab. (2022) - 190 homes (2019) - 172 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe |
0% 0.01% 0% d'España Castiella y Lleón provincia de Palencia | ||
Densidá | 8,38 hab/km² | ||
pueblospalencia.es… | |||
![]() |
Villoldo ye un conceyu y llocalidá española de la contorna de Tierra de Campos na provincia de Palencia, comunidá autónoma de Castiella y Llión.
División alministrativa[editar | editar la fonte]
- El so términu municipal entiende tamién les pedaníes de Castrillejo de la Olma y Villanueva del Ríu.
Evolución demográfica[editar | editar la fonte]
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2013 |
974 | 966 | 911 | 992 | 965 | 1.017 | 841 | 747 | 541 | 558 | 369 |
Historia[editar | editar la fonte]
A la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá constituyir en conceyu constitucional[1] nel partíu de Carrión que nel censu de 1842 cuntaba con 85 llares y 442 vecinos. A mediaos del sieglu XIX[2] crez el conceyu pola anexón de Castrillejo de la Olma.
Patrimoniu[editar | editar la fonte]
- Ilesia Parroquial de San Esteban: Del sieglu XVI.
- Ermita de San Antonio.
- Ponte sobre'l ríu Carrión . Ye una ponte d'orixe antiguu anque bien reformáu, tomando la so actual forma clasicista tres la última rehabilitación o cambéu a principios del sieglu XIX.
Turismu[editar | editar la fonte]
Villoldo cuenta con dos establecimientos hoteleros y un restorán.
Hai de solliñar los amarguillos y almendrados, dulces típicos de la llocalidá.
Fiestes[editar | editar la fonte]
Les fiestes principales n'honor del Santu Patrón San Esteban, celébrense'l día 3 d'agostu y díes socesivos, aprovechando la visita al pueblu, por vacaciones, de gran númberu d'emigrantes. Tamién se celebra la fiesta de San Antonio de Padua el 13 de xunu.A
Referencies[editar | editar la fonte]