Veganzones

Coordenaes: 41°11′34″N 3°59′38″W / 41.192777777778°N 3.9938888888889°O / 41.192777777778; -3.9938888888889
De Wikipedia
Veganzones
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Segovia
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Veganzones (es) Traducir Pedro Luis Cuesta Martín
Nome oficial Veganzones (es)[1]
Códigu postal 40395
Xeografía
Coordenaes 41°11′34″N 3°59′38″W / 41.192777777778°N 3.9938888888889°O / 41.192777777778; -3.9938888888889
Veganzones alcuéntrase n'España
Veganzones
Veganzones
Veganzones (España)
Superficie 22 km²
Altitú 915 m
Llenda con Cabezuela, Muñoveros y Turégano
Demografía
Población 204 hab. (2023)
- 118 homes (2019)

- 101 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.13% de provincia de Segovia
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 9,27 hab/km²
veganzones.es
Cambiar los datos en Wikidata

Veganzones ye un conceyu d'España, na provincia de Segovia, comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien una superficie de 21,96 km².

Símbolos[editar | editar la fonte]

Escudu de Veganzones
Escudu de Veganzones

L'escudu heráldicu que representa al conceyu se blasona de la siguiente manera:

«Escudu partíu y mantelado. Primero de sinople bandexa de plata con dos senos femeninos d'oru amputáu y sangrantes de gules. Segundu de gules corona de hijodalgo d'oru. Nel mantel de plata báculo y cruz obispal de gules puestos n'aspa. Al timbre Corona Real zarrada.»

La descripción testual de la bandera ye la siguiente:

«Bandera rectangular, de proporciones 2:3, formada por un pañu mariellu con una aspa colorada y una corona mariella de infanzón na so interseición.»

Historia[editar | editar la fonte]

L'añu de 1122 reinar doña Urraca donó al Señoríu del obispu les villes de Turégano y Caballar; dientro d'estos términos poblará Vega de Infançones (güei Veganzones).

Nel sieglu XIII, apaez nos elencos de préstamu de la diócesis: "Turégano con Veganzones, 100 vecinos".

En 1579 Veganzones pagó la so independencia pa nun aportar# a de señor particular, polo que yá nun puede vendese nin donase. Asina, al añu siguiente (1580), Francisco Alderete, xuez de la comisión de la so Maxestá, va apurrir a la villa de Veganzones la so propia xurisdicción en nome del Rei, anque'l privilexu nun va llegar a roblase hasta tiempos de Felipe III.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica de Veganzones
19911996200120042006200820102012
331302301300294285266282
(Fonte: INE)

Alministración y política[editar | editar la fonte]

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Eloy Rincón Borreguero Unión de Centru Democráticu UCD
1983-1987
1987-1991
1991-1995
1995-1999 Ángel Vírseda López PP PP
1999-2003 Ángel Vírseda López PP PP
2003-2007 José Antonio Hernando de Frutos Partíu_7 = PP PP n/d
2007-2011 José Antonio Hernando de Frutos Partíu_8 = PP PP n/d
2011-2015 Pedro Luis Cuesta Martín PP PP
2015-2019 Pedro Luis Cuesta Martín PP PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Monumentos y llugares d'interés[editar | editar la fonte]

  • Ilesia de Santa Águeda. El templu foi edificáu nel añu 1618 pol arquiteutu segovianu Pedro de Brizuela, según consta nuna inscripción na torre. Realizóse siguiendo les directrices propies del primer barrocu, con un aire escurialense. El retablu mayor foi realizáu en 1680, tamién n'estilu barrocu, por Eugenio de la Cruz.
  • Trés crucies del antiguu Calvariu son de finales del sieglu XVII (1686).
  • Monumentu a Cristu Rei. Obra de Florentino Traperu, inaugurada en 1929.
  • Ermita del Santísimu Cristu del Humilladero. Edificiu de planta rectangular, construyíu nel sieglu XVIII. Darréu llevóse ellí'l campusantu.

Espacios naturales[editar | editar la fonte]

  • Puente Mesa, nel ríu Cega.
  • Monte, 700 ha de pinar

Cultura[editar | editar la fonte]

  • Xuegos populares como'l chito.
  • Son bien vistoses les fiestes de la Octava del Señor el domingu siguiente al Corpus Christi, poles enramaes, los arcos y los altares qu'instalen pal pasu de la procesión. Mientres la procesión se paloteaba delantre de los altares. El paloteo de Veganzones ye propiu del pueblu.
  • Tamién ye típicu l'usu de petos carauterísticos de cada peña.

Fiestes[editar | editar la fonte]

  • Santa Águeda, 5 de febreru.
  • Fiesta n'honor a la Virxe de la Piedra, celebrar a primeros del mes d'agostu.
  • San Isidro Llabrador, el 15 de mayu.
  • Octava del Señor, domingu siguiente al Corpus Christi; asítiense enramaes, arcos y altares por onde pasa la procesión. D'antiguo realizábense paloteos, que se dexaron de baillar a finales del sieglu XX
  • San Antonio, el 13 de xunu.
  • San Cristóbal, el 10 de xunetu. Bendición de vehículos na plaza de la ilesia. Nuna plaza de toros fecha con talanqueras y remolques, faíase suelta de vaquillas. La nueva llexislación en materia taurino del Ministeriu d'Interior imponía unos requisitos tales que fizo imposible la continuidá del espectáculu.

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]