Tierra de Bélaya

Coordenaes: 81°38′06″N 62°26′35″E / 81.635°N 62.4431°E / 81.635; 62.4431
De Wikipedia
Tierra de Bélaya
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Óblasts Óblast d'Arcánxel
Tipu grupu d'islles
Parte de Tierra de Franciscu Xosé
Asitiáu en Océanu Glacial Árticu
Coordenaes 81°38′06″N 62°26′35″E / 81.635°N 62.4431°E / 81.635; 62.4431
Tierra de Bélaya alcuéntrase en Rusia
Tierra de Bélaya
Tierra de Bélaya
Tierra de Bélaya (Rusia)
Datos
Altitú media 381 m
Fusu horariu UTC+04:00
Cambiar los datos en Wikidata

La Tierra de Bélaya (rusu: Белая Земля, Tierra Blanca) ye un grupu de trés islles del océanu Árticu, pertenecientes al archipiélagu de la Tierra de Francisco José.

Alministrativamente, como tol archipiélagu, pertenez al óblast d'Arcánxel, na Federación de Rusia.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La Tierra de Bélaya ye un grupu de trés islles, una grande y dos pequeñes, cubiertes por glaciares. Alcuéntrase nel estremu occidental de la Tierra de Franciscu Xosé, separáu del grupu principal peles agües del estrechu de Severu Vostochni, d'unos 45 km d'anchor.

Les islles son les siguientes:

  • Islla Eva-Liv, ye la islla más grande del grupu con 25 kilómetros de llargor. Lleva'l so nome n'honor d'Eva, la finada esposa (1907) de Fridtjof Nansen.
  • Islla Adelaida, trátase d'una islla bien pequeña que namás tien 2 km de llargor. Alcuéntrase a 5 km al suroeste de la islla Eva, nel so estremu occidental. la Islla Adelaida foi nomada n'honor de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Langenburg (1835-1900) pola Espedición austrohúngara al Polu Norte.
  • Islla Frieden, ye una islla ovalada con un llargor de 8,2 km. Atópase 2,5 km al sur de la islla d'Adelaida. La islla lleva'l nome de la palabra alemana «paz».[1][2]

Historia[editar | editar la fonte]

Esta área foi nomada Hvidtenland (noruegu: Tierra Blanca) por Fridtjof Nansen, que llegó a esti afaráu llugar el 5 d'agostu de 1895, mientres la so espedición polar. Nel so mapa señaló cuatro isles. Yá que la llende de xelu fixo crucia Tierra de Bélaya, de cutiu ye difícil estremar ente la tierra y el mar. Sicasí, como la cartografía del archipiélagu Franciscu Xosé fíxose más precisa, pusose de manifiestu que tratabase d'un grupu de trés islles.

La Tierra de Bélaya foi'l puntu que l'esplorador rusu Valerián Albánov taba tratando d'algamar en 1914 pa atopar un abellugu con suministros que sabía dexara ellí Nansen. Albánov, na so desgraciada espedición, abandonó con parte de la tripulación el buque Sviataya Anna , pero por cuenta de la deriva de los xelos polares y la bayura de polinies a lo llargo de la ruta, terminaron alloñarando al suroeste, al otru estremu, acabando na Tierra d'Alejandra.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]