Tendilla

Coordenaes: 40°32′40″N 2°57′33″W / 40.544444444444°N 2.9591666666667°O / 40.544444444444; -2.9591666666667
De Wikipedia
Tendilla
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Guadalaxara
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Tendilla (es) Traducir Jesús María Muñoz Sánchez (es) Traducir
Nome oficial Tendilla (es)[1]
Códigu postal 19134
Xeografía
Coordenaes 40°32′40″N 2°57′33″W / 40.544444444444°N 2.9591666666667°O / 40.544444444444; -2.9591666666667
Tendilla alcuéntrase n'España
Tendilla
Tendilla
Tendilla (España)
Superficie 22 km²
Altitú 789 m
Llenda con Peñalver, Fuentelencina, Moratilla de los Meleros, Fuentelviejo, Armuña de Tajuña y Romanones
Demografía
Población 312 hab. (2023)
- 170 homes (2019)

- 133 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Guadalaxara
0.01% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 14,18 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Tendilla ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Guadalaxara, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha.

Historia[editar | editar la fonte]

Tendilla foi del común de la villa y tierra de Guadalaxara hasta finales del sieglu XIV. Don Enrique III de Castiella segregar y alzó al rangu de villa en 1394, pa dona-y la en señoríu, al añu siguiente, al so Almirante Mayor don Diego Hurtado de Mendoza.

A la muerte del Almirante, en 1404, heredó la villa'l so fíu don Íñigo López de Mendoza, marqués de Santillana, quien mandaría construyir el so magníficu castiellu. Don Íñigo amplió los sos dominios a les vecines villes d'Aranzueque, Armuña de Tajuña y Fuentelviejo n'agostu de 1430, gracies a dos tales donaciones del rei Xuan II de Castiella pol so sofitu na guerra contra los infantes d'Aragón.

Nel testamentu del marqués, de mayu de 1455, dexaría Tendilla al so segundu fíu, Íñigo López de Mendoza y Figueroa, primer conde de Tendilla, y fundador del monesteriu jerónimo de Santa Ana en 1473. A la so muerte en 1479, recibió sepultura xunto a la so esposa, doña Elvira de Quiñones, nel altar mayor del monesteriu, so un magníficu sepulcru renacentista.

Ilesia de l'Asunción (inacabada), sieglu XVI.

Heredó aquel añu la villa don Íñigo López de Mendoza y Quiñones, segundu conde de Tendilla y primer marqués de Mondéjar, amás de Capitán Xeneral del reinu de Granada tres la so reconquista. El so señoríu sobre la villa coincide cola máxima rellumanza de Tendilla. Alzó la feria de San Matías al rangu d'una de los meyores de tol reinu castellanu, llogrando de los Reis Católicos dellos privilexos; dotó a la so ilesia de L'Asunción de grandes donativos económicos y en mayu de 1487, na so embaxada italiana, llogró del papa Inocencio VIII, una bulda pa tolos sos vasallos alcarreños, que-yos dexaba consumir lacticinios y güevos mientres tola Cuaresma y tolos vienres d'ayunu.

La permanencia casi definitiva en Granada, nos sos cargos de gobernadores d'aquel reinu, de los marqueses de Mondéjar contribuyó a que Tendilla fuera languideciendo mientres los sieglos siguientes, quedando sicasí con una amplia población de 700 vecinos (unos 3.000 habitantes) inda en payares de 1580 según dixeron a los funcionarios de Felipe II los sos entós alcaldes ordinarios Juan Hernández-Palero y Gaspar Hernández. Y como cabeza de los estaos alcarreños de los marqueses hasta que les Cortes de Cádiz, primero, y la Constitución de 1868, definitivamente, abolieron los señoríos feudales.

Alcaldía[editar | editar la fonte]

A lo llargo de la historia, el conceyu de Tendilla tuvo gobernáu pol Partíu Popular. L'actual alcalde ye Jesús María Muñoz Sánchez (PP), que gobierna con mayoría absoluta.

Eleiciones municipales, 24 de mayu de 2015
Partíu Votos % Conceyales
PP 152 62,04 % 5
Ciudadanos 72 29,39 % 2
PSOE 14 5,71 % 0

Barrios[editar | editar la fonte]

  • Las Eras
  • El Cerro
  • La Aduana
  • El Río
  • El Pinar
  • Las Huertas
  • Santa Lucía
  • La Soledad
  • Las Carrascas

Monumentos[editar | editar la fonte]

Fiestes[editar | editar la fonte]

Tresportes[editar | editar la fonte]

El conceyu atópase conectáu peles llinia:

  • 279 (según CTM): Madrid (Estación Sur) <-> Sacedón. Serviciu operáu por CASTROMIL S.A.U.
  • 513: Guadalaxara <-> Sacedón (Llinia de Buendía). Serviciu operáu por Guadalbus.

Referencies[editar | editar la fonte]