Sempere
|
| |||
| |||
| Alministración | |||
| País | |||
| Autonomía | |||
| Provincia | |||
| Comarques | Vall d'Albaida (en) | ||
| Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
| Mayor of Sempere (en) |
María Dolores Ortolá (en) | ||
| Nome oficial | Sempere (ca)[1] | ||
| Códigu postal |
46839 | ||
| Xeografía | |||
| Coordenaes | 38°55′10″N 0°28′51″W / 38.919444444444°N 0.48083333333333°O | ||
![]() | |||
| Superficie | 3.8 km² | ||
| Altitú | 250 m | ||
| Llenda con |
| ||
| Demografía | |||
| Población |
33 hab. (2025) - 19 homes (2019) - 15 muyeres (2019) | ||
| Porcentaxe |
100% de Vall d'Albaida (en) | ||
| Densidá | 8,68 hab/km² | ||
| Más información | |||
| Estaya horaria |
UTC+01:00 (horariu estándar)[2] UTC+02:00 (horariu de branu)[2] | ||
| sempere.es | |||
Sempere (llamáu tamién en valencianu: Sant Pere d'Albaida) ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Valencia y la comarca del Valle de Albaida, na Comunidá Valenciana.
Xeografía
[editar | editar la fonte]Asitiáu na marxe esquierda del ríu que da nome a la contorna. Les amenorgaes proporciones d'esti términu apenes dan llugar a una diferenciación del relieve. Lo único destacable ta nel ríu Albaida, que toca'l términu pela so parte oriental.
El clima ye de tipu mediterraneu.
Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 pa rematar na CV-613.
Llocalidaes estremeres
[editar | editar la fonte]El términu municipal de Sempere parte coles siguientes llocalidaes: Alfarrasí, Bellús, Benigànim, Benisuera, Guadasséquies, Otos, y La Pobla del Duc, toes elles de la provincia de Valencia.
Historia
[editar | editar la fonte]El so orixe históricu ta probablemente nuna alquería musulmana que, tres la conquista cristiana, pasó a pertenecer a Núñez Núñez. Destacó en sieglos pasaos pola so habilidá alfarera.
Alministración
[editar | editar la fonte]| Llexislatura | Nome | Partíu |
|---|---|---|
| 1979-1983 | Emilio Ortola | PSPV-PSOE |
| 1983-1987 | Emilio Ortola | PSPV-PSOE |
| 1987-1991 | Emilio Ortola | PSPV-PSOE |
| 1991-1995 | Emilio Ortola | PSPV-PSOE |
| 1995-1999 | Emilio Ortola | PSPV-PSOE |
| 1999-2003 | Miguel Juan Vidal | PSPV-PSOE |
| 2003-2007 | Miguel Juan Vidal | PSPV-PSOE |
| 2007-2011 | Miguel Juan Vidal | PSPV-PSOE |
| 2011-2015 | Miguel Juan Vidal | PSPV-PSOE |
| 2015-2019 | Miguel Juan Vidal | PSPV-PSOE |
| 2019-2023 | n/d | n/d |
| 2023- | n/d | n/d |
Demografía
[editar | editar la fonte]| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2013 | 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 50 | 45 | 40 | 38 | 31 | 39 | 38 | 34 | 38 | 38 | 43 | 52 |
Economía
[editar | editar la fonte]La so economía fuelga fundamentalmente na agricultura, siendo'l vinu la so principal fonte d'ingresos. En secanu atópase la vide, los frutales y los ceberes. En regadío tán les hortolices, maíz y frutales.
Nun tien industries.
Monumentos
[editar | editar la fonte]- Ilesia parroquial. Dedicada a San Pedro Apóstol. De gran valor artísticu y digna de visitar
sant pere = sempere.
Fiestes llocales
[editar | editar la fonte]- San Blas. Celébrase'l 3 de febreru.
- Fiestes patronales. Celebra les sos fiestes nel mes de payares, n'honor de la so patrona de Santa Catalina.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- 1 2 URL de la referencia: https://www.worlddata.info/europe/spain/timezones.php. Data de consulta: 5 mayu 2025.
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Institutu Valencianu d'Estadística
- Esti artículu incorpora material procedente de la páxina web de la Federació Valenciana de Municipis y Províncies, que per aciu d'una autorización permitió agregar conteníu ya imáxenes y espublizalos baxo llicencia GFDL.
