Rubab

De Wikipedia

Pal preséu de cuerda estregada, ver rebab

Rubab
Carauterístiques
Clasificación Instrumentu de cuerda pulsiada
Instrumentos rellacionaos sarod
[editar datos en Wikidata]

El rubab o robab (en grafía persa, رباب, trl. robāb) ye un preséu de cuerda similar al llaúd, orixinariu d'Afganistán.[1] El so nome deriva del árabe rebab que significa "tocáu con un arcu", sicasí, a diferencia d'esti preséu d'Asia central, les sos cuerdes son pulsiaes y la so construcción ye distinta. El rubab emplégase principalmente na música d'Afganistán, Caxmir, y polos pueblos paxtu y curdu.

El rubab ye un láud de mástil curtiu, talláu nun namái bloque de madera, que tien la so caxa de resonancia cubierta con una membrana sobre la cual allúgase la ponte. Fabricar de madera de morera, la so membrana ye de cueru d'animal (de cabra, por casu) y les cuerdes pueden ser feches con intestinos o plásticu.Tien trés cuerdes melódiques afinaes en cuartes, trés cuerdes de bordón y 11 o 12 cuerdes simpátiques.

El rubab ye conocíu como'l <<lleón de los preseos musicales>> y ye, xunto col Zerbaghali, unu de los dos preseos musicales nacionales d'Afganistán. Tamién se-y llama'l rebab de Kabuli. Tamién s'usa enforma nos países vecinos a Afganistán, tales como: Irán, Paquistán, Taxiquistán, y Uzbequistán

Ye un antecesor del sarod indiu anque, a diferencia del rubab, les sos cuerdes s'estreguen en cuenta de ser pulsiaes.[2] [3]

Cuando'l músicu musulmás Mardana convertir nel primer discípulu de Guru Nanak, el rubab volvióse un componente esencial de la música Sikh, pero, anque derivó'l so nome del rubab, el preséu de Punjabi adoptó un métodu distintu de construcción.

Esisten evidencies de la esistencia del rubab dende'l sieglu VII. Ye mentáu por antiguos llibros perses y por dellos poetes de la tradición sufí.

El rubab iranín ye llixeramente distintu de los orixinales afganistanos. En Taxiquistán usa un rubab similar, pero'l so cuerpu y el so mástil son más planos. El rubab de Pamiri tien seis cuerdes de tripa, una de les cualos, en cuenta de dir dende la cabeza a la ponte, ta suxeta a la metá del mástil, en forma similar a la quinta cuerda del banjo americanu.[4]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. David Courtney. «Rabab» (inglés). Consultáu'l 6 de xunetu de 2009.
  2. Simon Broughton. «Tools of the Trade: Sarod» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xunu de 2009. Consultáu'l 6 de xunetu de 2009.
  3. «Instruments of Afghanistan» (inglés). Consultáu'l 6 de xunetu de 2009.
  4. The Institute of Ismaili Studies. «Music and Poetry from the Pamir Mountains Musical instruments» (inglés). Consultáu'l 6 de xunetu de 2009.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]