Rolls-Royce Avon

De Wikipedia

Plantía:Ficha de motor d'aeronave

El Rolls-Royce Avon foi'l primera motor a reacción de fluxu axial diseñáu y producíu por Rolls-Royce. Introducíu en 1950, acabaría convirtiéndose n'unu de los diseños de motor más esitosu dempués de la Segunda Guerra Mundial. Foi utilizáu nun gran númberu d'aviones, tanto militares como civiles, dexando de construyise tres venticuatro años en 1974.

Diseñu y desenvolvimientu[editar | editar la fonte]

L'equipu de diseñu del Avon taba lideráu por Cyril Lovesey, quien tuviera antes encargáu del desenvolvimientu del Merlin. El motor foi creáu como un esperimentu en motores de fluxu axial, según (si tenía ésitu) reemplazu natural del Nene de 5.000 lbf (22 kN) d'emburrie. Orixinalmente conocíu como'l AJ.65 por Axial Jet, 6.500 lbf que foi diseñáu por Alan Arnold Griffith, el motor taba desenvueltu como un diseñu d'una sola fase con un compresor d'ocho y más tarde de diez etapes, con una compresión de 150 lb/s (68 kg/s) y un radiu de presión de 7,45. El desenvolvimientu empezó en 1945 y el primer prototipu foi construyíu en 1947. La so introducción foi relativamente lenta por cuenta de una serie d'errores mínimos.

Los primeres Marks teníen ocho cámares de combustión anque más tarde los Marks teníen una cámara de combustión única anular y un compresor de quince etapes.

Historia operacional[editar | editar la fonte]

Avon Mk. 203.
Un Mark 122 - El fuselaje traseru del Hawker Hunter puede ser retiráu pal caltenimientu del motor.

El motor empezó a producise finalmente en 1950, la versión orixinal del RA.3/Mk.101 apurría 6.500 lbf (29 kN) d'emburrie nel English Electric Canberra B.2. Delles versiones similares fueron utilizaes nel Canberra B.6, el Hawker Hunter y el Supermarine Swift. Apaecieron versiones ameyoraes pocu dempués, la RA.7/Mk.114 producía 7.350 lbf nel de Havilland Comet C.2, el RA.14/Mk.201 apurría 9.500 lbf (42 kN) nel Vickers Valiant y el RA.26 de 10.000 lbf (44 kN) montáu nel Comet C.3 y el Hawker Hunter F.6. Un de Havilland Comet 4 con motores Avon efectuó'l primer vuelu a reacción transatlántico en 1958. Esta llinia marcó'l so máximu con emburries de 12.690 lbf (56.450 N) y 16.360 lbf (72.770 N) en postcombustión nos RA.29 Mk.301/2 (RB.146) utilizaos nes últimes versiones del English Electric Lightning. Otros aviones qu'utilizaron el Avon inclúin el de Havilland Sea Vixen y el Fairey Delta.

El Avon foi tamién construyíu so llicencia por Svenska Flygmotor como'l RA.3/Mk.109 llamáu RM5, y una meyora del RA.29 llamada RM6 con 17.110 lbf (76.110 N). El RM5 diba de motor del Saab Lansen, ente que'l RM6 foi la planta de potencia principal del SAAB Draken.

Nos Estaos Xuníos, el Avon foi utilizáu pa faer posible l'aterrizaxe vertical del Ryan X-13 Vertijet (na forma de RA.28-49).

N'Australia, el Avon foi utilizáu por Commonwealth Aircraft Corporation pa motorizar a les variantes pesaes modificaes del F-86 Sabre, conocíu como'l CA-27 Avon-Sabre.

El Avon siguió en producción, principalmente pal so usu nos Sud Aviation Caravelle y por English Electric (BAC) Lightning, hasta 1974, tiempu nel cual más de 11.000 motores d'esta clase fueron construyíos.El motor batió un récor de seguridá impresionante mientres esi tiempu. El Avon permaneció en serviciu operativu cola RAF nel Canberra PR.9 hasta'l 23 de xunu de 2006.

Aplicaciones[editar | editar la fonte]

Aviación militar[editar | editar la fonte]

Aviación Civil[editar | editar la fonte]

Otros usos[editar | editar la fonte]

  • El Avon ye tamién promocionáu anguaño como una fonte d'enerxía estática compacta y de gran fiabilidá. Como'l AVON 1533, tien una salida de potencia máxima de 21.480 c.v. (16,02 MW) a 7.900 rpm y una eficiencia termal del 30%.
  • En 1982, un motor Avon permaneció funcionando nuna instalación canadiense mientres 53.000 h antes de precisar un caltenimientu completu.
  • En 1994, otru motor industrial Avon tuvo funcionando ensin parar mientres 476 díes (11.424 h)
  • Como un xenerador compactu llétricu, el xenerador de tipu EAS1 Avon puede xenerar una potencia continua de 14,9 MW
  • El 4 d'ochobre de 1983, el vehículu Thrust2 de Richard Noble, con un únicu motor a reacción Rolls-Royce Avon 302, afitó un nuevu récor de velocidá en tierra de 1.019,46 km/h (633,46 mph) nel Desiertu de Black Rock en Nevada.

Especificaciones (Avon 301R)[editar | editar la fonte]

  • ref =[1]
  • tipu = Turbojet
  • llargor = 126 pulgaes (3.200 mm)
  • diámetru = 35,7 pulgaes (907 mm)
  • pesu = 2.890 lbs (1.309 kg)
  • compresor = Fluxu axial de quince etapes
  • combustión = 150 lbs/s (68 kg/s)
  • turbina = Fluxu axial de dos etapes
  • combustible = Querosenu *

emburrie = 12.690 lb (56,45 kN) en secu / 16.360 lb (72,77 kN) con recalentador

  • compresión = 7,45:1
  • consumu = 0,932 lb/lbf h (secu) 1,853 lb/lbf h (moyáu)[2]
  • Emburrie/pesu = 5,66:1 (56 N/kg)

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Lightning F.6 Avon 301R Specs». www.lightning.org.uk. Archiváu dende l'orixinal, el 10 d'abril de 2008.
  2. Avon RB.146 Mk.301

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]