Reinu de Pagan

Coordenaes: 21°10′20″N 94°51′37″E / 21.17222°N 94.86028°E / 21.17222; 94.86028
De Wikipedia
Reinu de Pagan
(de 23 avientu 849 a 17 avientu 1297)
estáu desapaecíu
Alministración
Capital Bagan
Forma de gobiernu Monarquía
Relixón oficial budismu
Xeografía
Coordenaes 21°10′20″N 94°51′37″E / 21.17222°N 94.86028°E / 21.17222; 94.86028
Cambiar los datos en Wikidata

El Reinu de Pagan, tamién conocíu como dinastía Pagan o Imperiu Pagan foi'l primer reinu qu'unificó los territorios qu'anguaño constitúin Birmania (Myanmar). El gobiernu de 250 años de la dinastía Pagan sobre'l valle del Ríu Irawadi y la so periferia sentaron les bases pal ascensu del idioma y la cultura birmana, l'espardimientu de la etnia Bamar na Alta Birmania y la crecedera del budismu Theravada en Birmania y nel sureste asiáticu continental.[1]

El reinu surdió a partir d'un pequeñu asentamientu del sieglu IX, en Pagan (Bagan) fundáu por bamares (birmanos), que llegaren apocayá al valle del ríu Irrawaddy procedente del Reinu de Nan chao. Mientres los siguientes doscientos años, el pequeñu principáu creció gradualmente p'absorber les sos rexones circundantes hasta la década de 1050 y 1060, cuando'l rei Anawrahta fundó'l Reinu Pagan, qu'unificaba per primer vegada so un mesmu sistema de gobiernu'l valle del Irrawaddy y la so periferia. A finales del sieglu XII los socesores de Anawrahta estendieren la so influencia más al sur hasta la península malaya cimera, escontra l'este, siquier, hasta'l ríu Salween, nel norte per debaxo de la frontera actual de China y al oeste, nel norte de Arakan y les llombes Chin.[2][3] nos sieglos XII y XIII, Pagan, xunto col Imperiu jemer, foi unu de los dos imperios principales nel sureste asiáticu continental.[4]

La llingua y la cultura birmana convirtiéronse gradualmente en dominantes nel altu valle del ríu Irrawaddy y clisaron les lleis Pyu, lun y Pali a finales del sieglu XII. El budismu Theravada amodo estendióse poles aldegues, anque les cañes tántrico, Mahāyāna y brahmánicas y les práutiques animistas permanecieron fuertemente enraigonaes en tolos estratos sociales. Los gobernantes paguen construyeron más de 10.000 templos budistes na zona de capital paguen de los cualos queden más de 2.000.[5]

El reinu entró en cayente na metá del sieglu XIII, cola continua crecedera de les tierres axudiques a los monesterios budistes ensin pagu d'impuestos, qu'escontra 1280 afectara seriamente la capacidá de la corona pa caltener la llealtá de los sos cortesanos y l'exércitu. Esto marcó l'empiezu d'un círculu viciosu de desordes internos xunto a desafíos procedentes del esterior polos Rakhines, Mons, mongoles y shan. Les repitíes invasiones de los mongoles ente 1277 y 1301 derrocaron el reináu de cuatro siglos d'antigüedá, en 1287. El colapsu foi siguíu por 250 años de fragmentación política que duró hasta bien entráu'l sieglu XVI.[6][7]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Lieberman 2003: 88–123
  2. Lieberman 2003: 90–91
  3. Aung-Thwin 1985: 197
  4. Lieberman 2003: 24
  5. Lieberman 2003: 92–97
  6. Lieberman 2003: 119–120
  7. Htin Aung 1967: 63–65

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Aung-Thwin, Michael (1985). Pagan: The Origins of Modern Burma. Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-0960-2.
  • Aung-Thwin, Michael (2005). The mists of Rāmañña: The Legend that was Lower Burma, illustrated, Honolulu: University of Hawai'i Press. ISBN 9780824828868.
  • Charney, Michael W. (2006). Powerful Learning: Buddhist Literati and the Throne in Burma's Last Dynasty, 1752–1885. Ann Arbor: University of Michigan.
  • Cooler, Richard M.. «The Art and Culture of Burma». Northern Illinois University.
  • Dijk, Wil O. (2006). Seventeenth-century Burma and the Dutch East India Company, 1634–1680, illustrated, Singapore: NUS Press. ISBN 9789971693046.
  • Hall, D.G.Y. (1960). Burma, 3rd, Hutchinson University Library. ISBN 978-1-4067-3503-1.
  • Harvey, G. Y. (1925). History of Burma: From the Earliest Times to 10 March 1824. Londres: Frank Cass & Co. Ltd.
  • Htin Aung, Maung (1967). A History of Burma. New York and London: Cambridge University Press.
  • Kala, O (1720). Maha Yazawin Gyi, 2006, 4th printing 1–3 (en Burmese), Yangon: Yá-Pyei Publishing.
  • Köllner, Helmut; Axel Bruns (1998). Myanmar (Burma), illustrated, Hunter Publishing, páx. 255. ISBN 9783886184156.
  • Kyaw Thet (1962). History of Burma (en Burmese). Yangon: Yangon University Press.
  • Lieberman, Victor B. (2003). Strange Parallels: Southeast Asia in Global Context, c. 800–1830, volume 1, Integration on the Mainland. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-80496-7.
  • Moore, Elizabeth H. (2007). Early Landscapes of Myanmar. Bangkok: River Books. ISBN 974-9863-31-3.
  • Myint-O, Thant (2006). The River of Lost Footsteps—Histories of Burma. Farrar, Straus and Giroux. ISBN 978-0-374-16342-6.
  • Pan Hla, Nai (1968). Razadarit Ayedawbon, 8th printing, 2004 (en Burmese), Yangon: Armanthit Sarpay.
  • Ricklefs, M.C.; Bruce McFarland Lockhart; Albert Lau; Portia Reyes; Maitrii Aung-Thwin (2010). A New History of Southeast Asia. Palgrave Macmillan, páx. 544. ISBN 978-0230212145.
  • Royal Historical Commission of Burma (1829–1832). Hmannan Yazawin, 2003 1–3 (en Burmese), Yangon: Ministry of Information, Myanmar.
  • Than Tun (avientu de 1959). «History of Burma: A.D. 1300–1400». Journal of Burma Research Society XLII (II). 
  • Than Tun (1964). Studies in Burmese History 1 (en Burmese). Yangon: Maha Dagon.
  • Wicks, Robert S. (1992). Money, markets, and trade in early Southeast Asia: the development of indigenous monetary systems to AD 1400. SEAP Publications. ISBN 9780877277101.