Pepe Monteserín

De Wikipedia
Pepe Monteserín
Vida
Nacimientu Pravia1952[1] (71/72 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu
Oficiu escritor
Premios
Cambiar los datos en Wikidata

Pepe Monteserín Corrales (1952Pravia) ye un escritor asturianu.

Trayeutoria[editar | editar la fonte]

Ye arquiteutu téunicu. La so carrera lliteraria, empecipiada fai menos d'una década, abarca noveles, rellatos, teatru, guiones de documentales pa televisión, ensayos, cuentos infantiles, lletres pa cantares y más de trés mil artículos publicaos nel diariu La Nueva España. La so obra llogró múltiples gallardones lliterarios en tolos xéneros. Tamién foi directivu del Real Uviéu, na dómina en que foi presidíu por Eugenio Prieto. Cronista Oficial de Pravia y el so Conceyu, propuestu pola Comisión de Cultura del Conceyu'l 29 de xineru de 2013, nomáu nel Plenu Municipal del 18 d'abril de 2013 y tomó posesión el 18 de mayu.

Obra[editar | editar la fonte]

Narrativa[editar | editar la fonte]

  • Mar de fondo. La aventura empresarial (Pentalfa, 1993)
  • Mañana perdí los nervios (Edisena, 1997)
  • Caballos de cartón (Univers. Popular S. S. Reyes, 2000; Premiu Nacional de Novela Francisco Ayala, 1999, y Premiu Internacional de Cultura del Institutu de Migración y Servicios Sociales-2000[3][4])
  • Azúcar (Llingua de Trapu, 2000)
  • Los ángeles más hermosos (Fundación del Rei, Alcalá de Hernares; Premiu de Novela Ciudá de Alcalá, 2002[5])
  • Se detuvo el mundo (Algaida, 2004; Premiu Internacional de Novela Emilio Alarcos, Premiu de la Crítica d'Asturies, 2005[6])
  • Matómelo Dumas (Llingua de Trapu, 2006)
  • La lavandera (Llingua de Trapu; Premiu Lengua de Trapu, 2007)
  • Me levanté herido (Septem, 2013)
  • Los chispazos burlones de las estrellas (Caja España, 1998; Premiu Caja España de Llibru de Cuentos, 1997[7])
  • El viajero que huye (Llingua de Trapu, 1999)
  • La mano entera (KRK, 2002; Premiu de la Crítica de Lliteratura Xuvenil, 2003)
  • Ignorolitos (Laria, 2006)
  • Tráeme pilas cuando vengas (Trea, 2007; finalista del Premiu Setenil, 2007)[8]
  • Rayos y retruécanos (XLVI Concursu Internacional de Cuento Miguel de Unamuno, 2011; Primer premiu; Ed. Caja España-Caja Duero)
  • "Tres en agua" (blog Lectura24 y El Cuadiernu), tres relato curtios.
  • Los bolsillos de Bach. Desconcierto y concierto de una coral polifónica. Ediciones del Viento. 2017
  • Memorias de andar por casa, publicación del Ayuntamiento de Pravia. 2017
  • Tengo de coger la flor, Premio de la Crítica de Asturias (AEA) al columnismo literario, 2001.Editorial KRK.

Cuentos ilustraos[editar | editar la fonte]

  • Caperucita y el Lobo (Lluna de baxo, 2002; ilustraciones de Forma; Premiu Motiva 2003)
  • Ensin párpagos (Academia de la Llingua Asturiana, 2005; ilustraciones de Forma; DVD, Colexu Apareyadores d'Asturies, 2006; interpretáu por Teatru Posa, 2006; Premiu de la Crítica d'Asturies a la Lliteratura Infantil y Xuvenil, 2006[9])
  • "Casualidad" (Bárbara Fiore, 2011; ilustraciones de Pablo Amargosu) Ganador de la IVª Edición Premios CJ Picture Book Award, Seoul, Korea. Premiu de la Crítica d'Asturies, 2012.

Vease'l taller creativu de Casualidá

Viaxes y Turismu[editar | editar la fonte]

  • Río Nalón (Colexu d'Apareyadores d'Asturies, 2004;
  • Pravia. El libro del concejo (Azucel, 2004)
  • Montaña Central de Asturias (fotografíes de Arnaud Späni) 2006
  • Pravia en 101 emociones. Guía urgente histórico-turística 2014

Teatru, radio y televisión[editar | editar la fonte]

Ye collaborador na radio, con dos comentarios a la selmana, na Cadena Ser y na televisión autonómica TPA, nel programa-alderica Con 2 d'azucre y De güei nun pasa.

  • Pá, quiero ser poeta (representada en diversos teatros d'Asturies por Teatru Posa, 2003)
  • Cuando el Nalón suena (Productora TVE, DVD, 2004; emitíu'l 10-XI-06 na TPA)
  • Teverga vertical (testu pa documental de Jorge Malgor, presentáu en San Martín, n'avientu de 2008)
  • La praviana de Madrid (Adautación de la obra "La praviana", de Vital Aza).

Ensayu[editar | editar la fonte]

Artículos[editar | editar la fonte]

Ye collaborador habitual del diariu La Nueva España nes sos seiciones Tengo de coyer la flor, Pásamela que toi solo, La mar d'Uviéu, Episodios rexonales y otros. Llogró'l Premiu de la Crítica d'Asturies al Columnismo Lliterariu en 2001, primeros artículos arrexuntaos nel llibru Tengo de coyer la flor (KRK, 2002).

Otros trabayos[editar | editar la fonte]

Compunxo la lletra pal Himnu del Colexu Oficial d'Apareyadores d'Asturies (Colexu Apareyadores d'Asturies; DVD, 2006), el Himnu de Pravia, vease la lletra, y Suite de Temes Asturianes.

Ye miembru dende 2001 de la Xunta de Gobiernu del Colexu d'Apareyadores y Arquiteutos Téunicos d'Asturies y direutor de la revista Dovela, que publica esti Colexu.

En 2014 creó y dirixe la revista "Veterinariae" del Colexu Oficial de Veterinarios d'Asturies.

Llogró'l Premiu Rexonal Cotu Real-So Nalón en 2004 pola promoción turística de los conceyos del baxu Nalón, el Gallardón d'Oru Reina Adosinda 2005 a la persona más destacada del añu nel conceyu de Pravia (Asturies) y el Premiu de Cultura “Casa Carlinos”, en 2006.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Diccionario Enciclopédico del Principado de Asturias, Edición Nobel, ISBN 84-8459-271-5
  • Quién ye Quién nel Principáu d'Asturies, Edición Nobel, AS-3535/00

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]