Península de Chukchi

Coordenaes: 66°N 174°W / 66°N 174°O / 66; -174
De Wikipedia
Península de Chukchi
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Distritos autónomos Distritu Autónomu de Chukotka
Tipu península
Asitiáu en Mar de Chukotka
Coordenaes 66°N 174°W / 66°N 174°O / 66; -174
Península de Chukchi alcuéntrase en Rusia
Península de Chukchi
Península de Chukchi
Península de Chukchi (Rusia)
Datos
Puntu más altu Iskhodnaya (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La península de Chukchi (en rusu, Чукотский полуостров, península Chukota) o Chukotka (Чукотка) ye una península que constitúi l'estremu nororiental de Siberia, de Rusia y del continente asiáticu. La península de Chukchi ta enfrentada a l'americana península de Seward, siendo dambes los estremos del estrechu de Bering.

Alministrativamente, la península ye parte del distritu autónomu de Chukotka de la Federación de Rusia.

Xeografía[editar | editar la fonte]

La península de Chukchi ta bañada peles agües del mar de Chukchi, al norte; poles del mar de Bering, al sur; y poles del estrechu de Bering, al este. La península tien un llargor máximu d'unos 960 km en direición SE-NON, con un anchor nel ismu d'unos 500 km. El so anchor medio ye de 300-400 km, anque nel estremu oriental tien una subpenínsula d'unos 200 km d'anchu (con una superficie averada d'unos 50.000 km²). Dacuando, solamente esta subpenínsula ye considerada como la península de Chukchi.

Les mariñes de la península empiecen, al oeste, na desaguada del ríu Chaun (na badea Chaunskaya) y rematen, al este, na desaguada del ríu Anádyr (nel golfu del Anádyr). Eses mariñes son una de les etapes de la Ruta del Mar del Norte (el pasu Nordeste).

Nel estremu oriental de la península ta'l cabu Dezhneva (cerca del asentamientu de Uelen), que ye'l puntu más oriental d'Asia. Nel cantu oriental, nel estrechu de Bering, tamién s'atopen la badea de San Lawrence y la badea de Kresta.

La península foi tradicionalmente el llar de los nativos chukchi, que siguen viviendo nella al pie de otres etnies —yupiks siberianos, esquimales sireniki, koryaks, chuvanos, evenos/lamutos, yukaghirs— y dellos colonos rusos.

La principal actividá económica ye la minería, con esplotaciones de cinc, oru y carbón. Tamién se practiquen la caza, fundamentalmente del renu, la pesca y el turismu de vida montesa.

Historia[editar | editar la fonte]

En 1648, Semión Dezhniov y Fedot Alekseyev Popov lideraron una espedición, d'ente 90 y 105 homes, que partiendo de la desaguada del ríu Kolyma algamó la desaguada del ríu Anádyr. A bordu de siete koch (pequeñes naves cosaques aptes pa navegar na banquisa), llevó-yos diez selmanes de navegación algamar l'estuariu del Anádyr en bordiando dafechu la península de Chukchi. Esa espedición afayó qu'Asia nun taba xunida per tierra con Alaska. La participación de Dezhniov nesta parte del viaxe nun ta documentada, y solamente les actividaes de Fedot Alekseyev puédense documentar güei.

Ver tamién[editar | editar la fonte]


Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]