Omega Piscium
Omega Piscium (ω Psc / 28 Piscium / HD 224617)[7][8] ye la tercera estrella más brillosa de la constelación de Piscis a pesar d'ostentar la denominación de Bayer «Omega», vigésimocuarta y última lletra del alfabetu griegu. De magnitú aparente +4,03, alcuéntrase a 106 años lluz de distancia del Sistema Solar.
Omega Piscium ta clasificada como una estrella subxigante blancu-mariella brillosa de tipu espectral F4IV que la so temperatura superficial ye d'aproximao 6600 K. Puede ser o non una estrella binaria que les sos componentes tán próximes ente sigo. Variaciones na so espectru llevaron a pensar primeramente que se trataba d'una binaria espectroscópica con un periodu de 2,16 díes. Sicasí, darréu aducióse que les variaciones provienen de la variabilidá intrínseca de la estrella.[9]
Si Omega Piscium nun tien compañera estelar, la so lluminosidá equival a 20 vegaes la del Sol, con una masa un 80% mayor que la masa solar. Otra manera, si fora un sistema binariu, los sos tipos espectrales podríen ser F2 y F6, con mases en redol a 1,6 mases solares.[9] La midida de la so velocidá de rotación proyeutada da un valor de 40 km/s[10] y la so edá envalórase en 1200 millones d'años.[11]
Referencies
[editar | editar la fonte]- 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD.
- 1 2 3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:.
- ↑ Ansgar Reiners (xineru 2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3): páxs. 1099–1107. doi:.
- ↑ «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:.
- ↑ «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics: páxs. 55–55. 12 xunu 2018. doi:.
- ↑ «MK CLASSIFICATIONS OF SPECTROSCOPIC BINARIES». The Astrophysical Journal Supplement Series (1): páxs. 117–118. 23 avientu 2008. doi:.
- ↑ Omega Piscium (SIMBAD)
- ↑ Omega Piscium Archiváu 2016-03-04 en Wayback Machine (The Bright Star Catalogue)
- 1 2 Omega Piscium (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. (2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics 493 (3). páxs. 1099-1107. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A&A...493.1099S&db_key=AST&nosetcookie=1.
- ↑ Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). páxs. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1.