Saltar al conteníu

Omega Piscium

Ficha d'oxetu celesteOmega Piscium
estrella con movimientu propiu altu[1], near-infrared source (en) Traducir[1] y ultraviolet source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 359,82787585186 °[2]
Declinación (δ) 6,8633223391961 °[2]
Distancia a la Tierra 33,0285 pc
Magnitú aparente (V) 3,8 (R band (en) Traducir)
3,505 (J band (en) Traducir)
3,298 (H band (en) Traducir)
3,1 (K band (en) Traducir)
3,924175 (G band (en) Traducir)
Constelación Piscis
Velocidá de rotación 40,3 km/s[3]
Velocidá radial 1 km/s[4]
Parallax 30,2769 mas[2]
Radiu 1,8 Radius solars
Gravedá superficial 4200 cm/s²[5]
Tipu espectral F4V[6]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Omega Piscium (ω Psc / 28 Piscium / HD 224617)[7][8] ye la tercera estrella más brillosa de la constelación de Piscis a pesar d'ostentar la denominación de Bayer «Omega», vigésimocuarta y última lletra del alfabetu griegu. De magnitú aparente +4,03, alcuéntrase a 106 años lluz de distancia del Sistema Solar.

Omega Piscium ta clasificada como una estrella subxigante blancu-mariella brillosa de tipu espectral F4IV que la so temperatura superficial ye d'aproximao 6600 K. Puede ser o non una estrella binaria que les sos componentes tán próximes ente sigo. Variaciones na so espectru llevaron a pensar primeramente que se trataba d'una binaria espectroscópica con un periodu de 2,16 díes. Sicasí, darréu aducióse que les variaciones provienen de la variabilidá intrínseca de la estrella.[9]

Si Omega Piscium nun tien compañera estelar, la so lluminosidá equival a 20 vegaes la del Sol, con una masa un 80% mayor que la masa solar. Otra manera, si fora un sistema binariu, los sos tipos espectrales podríen ser F2 y F6, con mases en redol a 1,6 mases solares.[9] La midida de la so velocidá de rotación proyeutada da un valor de 40 km/s[10] y la so edá envalórase en 1200 millones d'años.[11]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 1 2 3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1350.
  3. Ansgar Reiners (xineru 2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics (3):  páxs. 1099–1107. doi:10.1051/0004-6361:200810377.
  4. «Gaia DR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 13 xunu 2022. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1355.
  5. «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics:  páxs. 55–55. 12 xunu 2018. doi:10.1051/0004-6361/201732209.
  6. «MK CLASSIFICATIONS OF SPECTROSCOPIC BINARIES». The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 117–118. 23 avientu 2008. doi:10.1088/0067-0049/180/1/117.
  7. Omega Piscium (SIMBAD)
  8. Omega Piscium Archiváu 2016-03-04 en Wayback Machine (The Bright Star Catalogue)
  9. 1 2 Omega Piscium (Stars, Jim Kaler)
  10. Schröder, C.; Reiners, A.; Schmitt, J. H. M. M. (2009). «Ca II HK emission in rapidly rotating stars. Evidence for an onset of the solar-type dynamo». Astronomy and Astrophysics 493 (3). páxs. 1099-1107. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A&A...493.1099S&db_key=AST&nosetcookie=1.
  11. Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. (2009). «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics 501 (3). páxs. 941-947 (Tabla consultada en CDS). http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2009A%26A...501..941H&db_key=AST&nosetcookie=1.