Olsztyn

Coordenaes: 53°46′48″N 20°29′39″E / 53.78°N 20.4942°E / 53.78; 20.4942
De Wikipedia
Olsztyn
Alministración
PaísBandera de Polonia Polonia
Voivodatos Voivodatu de Varmia y Masuria
Tipu d'entidá ciudá con derechos de distritu
Cabezaleru/a del gobiernu Piotr Grzymowicz
Nome oficial Olsztyn (pl)
Allenstein (de)
Allenstein (fr)
Nome llocal Olsztyn (pl)
Códigu postal 10-001–11-041
Xeografía
Coordenaes 53°46′48″N 20°29′39″E / 53.78°N 20.4942°E / 53.78; 20.4942
Olsztyn alcuéntrase en Polonia
Olsztyn
Olsztyn
Olsztyn (Polonia)
Superficie 88 km²
Altitú 88 m
Llenda con
Demografía
Población 170 225 hab. (31 marzu 2021)
- 79 274 homes (31 marzu 2021)

- 90 951 muyeres (31 marzu 2021)
Porcentaxe 11.84% de Voivodatu de Varmia y Masuria
0.44% de Polonia
Densidá 1934,38 hab/km²
Más información
Fundación 31 ochobre 1353
Prefixu telefónicu 89
Estaya horaria CEST
UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes Châteauroux, Offenburg, Kaliningráu, Gelsenkirchen, Lutsk, Calpe, Halmstads, Perugia, Richmond, Rovaniemi y Sønderborg
olsztyn.eu…
Cambiar los datos en Wikidata

Olsztyn (Tocante a esti soníu [ˈɔlʂtɨn] ) ye una ciudá asitiada nel nordeste de Polonia, siendo la capital y ciudá más poblada del Voivodatu de Varmia y Masuria (Województwo warmińsko-mazurskie, en polacu), con 173.831 habitantes en 2014. Ye tamién capital de la archidiócesis católica de Varmia, y de la metropolitana luterana de Masuria.

Olsztyn, n'alemán Allenstein, foi una ciudá alemana, perteneciente a Prusia Oriental, hasta'l final de la segunda guerra mundial. El 22 de xineru de 1945 foi ocupada pol Exércitu Coloráu y pasó a formar parte de territoriu polacu, na República Popular de Polonia. Tres la gran guerra, el 40% de la ciudá quedó destruyida, y los habitantes alemanes fueron espulsaos.

Pol so capitalidad, ye'l centru económicu, d'educación y cultura de la rexón. En Olsztyn ta la Universidá de Varmia-Masuria (Uniwersytet Warminsko-Mazurski, en polacu). Tamién ye de relevancia la llocalización nel conceyu d'una fábrica de Michelin, fundada en 1969, que favoreció un importante desenvolvimientu a la ciudá.

En Olsztyn, por cuenta del so pasáu prusianu, atopamos un castiellu de la Orde Teutónica establecíu en 1334 por Jan de Lajsy, según un pequeñu pero notable cascu antiguu medieval. N'este podemos destacar la Wysoka Brama, una antigua puerta teutónica que formaba parte de la muralla qu'arrodiaba la ciudá, según la Ilesia de Santiago Apóstol, y la Ilesia del Sagráu Corazón de Jesús.


Nuevu Conceyu, Nowy Ratusz

Pero ensin dulda, polo que s'estrema Olsztyn respectu al restu de ciudaes polaques, ye pola gran y variada cantidá de naturaleza que la arrodia. Namái nel conceyu de Olszyn hai 11 llagos, y la ciudá ta arrodiada por montes, conformando asina la so contorna un prestosu paisaxe. L'área total de los llagos en Olsztyn ye d'aproximao 720 hectárees (8,15% de la ciudá). Coles mesmes, los montes ocupen más de 1800 hectárees (21,2% de la ciudá). Por esti motivu, según los datos esistentes, envalórase que per cada habitante, esiste un permediu de 139 m² de monte urbanu, 3,5 m² de parques y 43,5 m² d'agua, allugaos dientro de les llendes municipales. Nel pasáu, nel área de la ciudá había más llagos, pero tres l'adquisición per parte d'inversores privaos na segunda metá del sieglu XIX, fueron sometíos a ensugáu. Nun hai qu'escaecer que na rexón na que s'asitia, Varmia y Masuria, esisten cientos de llagos, siendo conocida como "la rexón de los 1000 llagos".

Anguaño ye visible'l desenvolvimientu de la ciudá. La rápida espansión de la zona residencial de Jaroty, del distritu industrial (sobremanera al traviés del desenvolvimientu de la fábrica de Michelin), y la recién fundación en 1999 de la Universidá de Varmia y Masuria, faen de Olsztyn una de les poques ciudaes polaques que cunten con una tasa positiva de crecedera natural, según un positivu saldu migratoriu.

N'avientu de 2010, el númberu de paraos rexistraos en Olsztyn foi de 5863 habitantes, lo que representa una tasa de desemplegu del 6,9% de la población activa, una de les más baxes del país.

Historia[editar | editar la fonte]

Puerta cimera, Wysoka Brama
Catedral
Cascu Antiguu, Stare Miasto

En 1346, na rexón de Varmia, na Vieya Prusia, estenóse un llugar xunto al ríu Alle (anguaño Łyna), pa dar llugar a un nuevu asentamientu onde se llevantó una torre de vixilancia. Los caballeros teutónicos empecipiaron la construcción del castiellu de Ordensburg en 1347, termináu en 1353, y el nome orixinal de la ciudá, Allenstein, foi mentáu per primer vegada esi mesmu añu cola concesión de los derechos de la ciudá a Johannes von Liessen, quien sería'l so primer alcalde. El nome alemán Allenstein fai referencia a “castiellu a veres del ríu Alle”. La ciudá incorporar al Reinu de Polonia mientres la Guerra polacu-lituanu-teutónica en 1410, y en 1414 mientres la Guerra de Fame, pero foi devuelta a los Caballeros Teutónicos dempués de les hostilidaes.

En 1440, xunir a la Confederación de Prusia. Más tarde remontaríase contra los caballeros teutónicos en 1454 tres l'españíu de la Guerra de los Trelce Años, y pidió la proteición de la corona polaca. A pesar de que los Caballeros Teutónicos prindaron la ciudá nel añu siguiente, foi recuperada poles tropes polaques en 1463. La Segunda Paz de Torún (1466) asignó la ciudá y l'Obispáu de Warmia como parte de la Prusia Real, so la soberanía de la Corona de Polonia. Dende 1516 hasta 1521, Nicolás Copérnico vivió nel castiellu como alministrador de Allenstein y Mehlsack (Pieniezno). Tuvo ellí al cargu de les defenses de Allenstein y Varmia mientres la Guerra Polacu-teutónica de 1519-21.

Allenstein foi escalada poles tropes sueques en 1655 y 1708 mientres les guerres polacu-sueques, y la población de la ciudá foi casi borrada del mapa en 1710 poles epidemia de peste bubónica y el cólera.

Darréu foi anexonada de nuevu pol Reinu de Prusia en 1772, mientres la primer partición de Polonia. Un censu de Prusia rexistró una población de 1.770 persones, principalmente llabradores. En 1807 foi visitáu por Napoleón Bonaparte, dempués de les sos victories sobre l'exércitu prusianu en Jena y Auerstedt. En 1825 la ciudá taba habitada por 1.266 polacos y 1.341 alemanes. Un diariu n'alemán, llamáu Allensteiner Zeitung, foi publicáu per primer vegada en 1841. Coles mesmes, el primer hospital de la ciudá foi fundáu en 1867. Allenstein convertir en parte del imperiu alemán en 1871 mientres la unificación de Prusia que formaría Alemaña. Dos años más tarde la ciudá foi coneutada per ferrocarril a Thorn (Torun). El so primer periódicu de llingua polaca, el Gazeta Olsztyńska, foi fundáu en 1886, ya inda publica na actualidá. Nesa dómina les infraestructures de la ciudá desenvolver con rapidez: el gas instalar en 1890, los teléfonos en 1892, el suministru públicu d'agua en 1898, y el de la eletricidá en 1907. La ciudá convertir en 1905 na capital de Regierungsbezirk Allenstein, una rexón alministrativa del gobiernu de Prusia Oriental. Dende 1818 a 1910, la ciudá foi encuadrada alministrativamente nel Distritu de Allenstein, polo que se trataba d'una ciudá con estatus independiente.

Poco dempués del españíu de la Primer Guerra Mundial, les tropes del Imperiu rusu prindaron la ciudá en 1914, pero foi recuperada pol exércitu imperial alemán na batalla de Tannenberg. La batalla tuvo llugar realmente muncho más cerca de Allenstein que de Tannenberg (agora Stębark), pero los alemanes victoriosu nomar como tal con fines de propaganda. En 1920, mientres el Plebiscitu de Prusia Oriental, Allenstein votó a favor de permanecer en dicha parte alemana en cuenta de ser parte de la Segunda República Polaca. El plebiscitu llevar a cabu'l 11 de xunetu de dichu añu, y la so resultancia foi d'una aplastante mayoría de 362,209 votos (97.8%) a favor de permanecer en Prusia Oriental y namái 7.980 votos (2,2%) a favor de Polonia.

Dempués de la llegada de los nazis al poder en 1933, los polacos y los xudíos en Allenstein fueron escorríos. En 1935, la Wehrmacht fixo de la ciudá la sede de la Bereich Allenstein Militärische. Yera'l llar de la 11ª División d'Infantería y el 11º Reximientu d'Artillería. El 12 d'ochobre de 1939, dempués de la invasión de Polonia que dio empiezu a la Segunda Guerra Mundial, la Wehrmacht estableció una sede de la Wehrkreis I, que controlaba les sub-árees de Allenstein Lötzen (Giżycko) y Zichenau (Ciechanów). A partir de 1939, miembros de la minoría de fala polaca, especialmente los miembros de la Unión de Polacos n'Alemaña, fueron deportaos a campos de concentración nazis.

Allenstein foi escalada y quemada polos invasores del Exércitu Coloráu soviéticu'l 22 de xineru de 1945, cuando'l Frente del Este llegó a la ciudá y prindar, al igual qu'asocedería col restu de Polonia. La población alemana de la ciudá fuxó tres estos acontecimientos, y foi espulsada na so totalidá n'ochobre del mesmu añu. El 2 d'agostu de 1945, la ciudá foi puesta so alministración polaca polos soviéticos (acordies con el Alcuerdu de Potsdam) y camudó-y el nome de Allenstein a Olsztyn, en polacu. Dende esi momentu la ciudá pasaría a formar parte de la República Popular de Polonia, so un Estáu socialista. Nesi periodu creóse una fábrica de neumáticos en 1967 y empezó un desenvolvimientu industrial que fizo crecer a la ciudá, destacando la construcción del barriu residencial de Jaroty a finales de la etapa socialista.

En 1989, cola cayida de los rexímenes socialistes d'Europa del Este, el país empecipió una nueva etapa histórica so la República de Polonia. De magar, y sobremanera a partir de la creación de la Universidá de Varmia y Masuria (1999) y l'adhesión del país a la Xunión Europea (2004), la ciudá esperimentó una notable crecedera y una constante modernización.

Distritos de Olsztyn[editar | editar la fonte]

Personaxes célebres[editar | editar la fonte]

Tomasz Zahorski, futbolista * Piotr Wiwczarek, músicu * Wojciech Płocharski, periodista, autor y músicu

Ciudaes hermaniaes[editar | editar la fonte]

Ciudaes hermaniaes
Ciudá País Fecha
  Bielsko-Biała Bandera de Polonia 2005
  Calpe 1989
  Chateauroux Bandera de Francia 1991
  Gelsenkirchen Bandera d'Alemaña 1992
  Kaliningrad Bandera de Rusia 1993
  Łuck Bandera de Ucraína 1997
  Offenburg Bandera d'Alemaña 1999
  Osnabrück Bandera d'Alemaña 2009
 Richmond Bandera de Estaos Xuníos d'América 1995
  Rovaniemi Bandera de Finlandia 1997

Referencies[editar | editar la fonte]

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]