Olivares (Sevilla)

Coordenaes: 37°25′07″N 6°09′21″W / 37.418611111111°N 6.1558333333333°O / 37.418611111111; -6.1558333333333
De Wikipedia
Olivares
Alministración
País España
Autonomíasimple Andalucía
Provincia provincia de Sevilla
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Olivares Isidoro Ramos García
Nome oficial Olivares (es)[1]
Nome llocal Olivares (es)
Códigu postal 41804
Xeografía
Coordenaes 37°25′07″N 6°09′21″W / 37.418611111111°N 6.1558333333333°O / 37.418611111111; -6.1558333333333
Olivares alcuéntrase n'España
Olivares
Olivares
Olivares (España)
Superficie 45.53 km²
Altitú 169 m
Llenda con Albaida del Aljarafe, Sanlúcar la Mayor, Gerena, Salteras, Espartinas y Villanueva del Ariscal
Demografía
Población 9427 hab. (2023)
- 4711 homes (2019)

- 4683 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.48% de provincia de Sevilla
0% de Andalucía
0.02% de España
Densidá 207,05 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
olivares.es
Cambiar los datos en Wikidata

Olivares ye un conceyu español de la provincia de Sevilla, Andalucía, España.[2] Atópase dientro de la contorna del Aljarafe.[2] Ta a veres del ríu Agriu, afluente del ríu Guadiamar.

Llocalización[editar | editar la fonte]

Asítiase a una altitú de 169 metros y a 16 quilómetros de la capital de provincia, Sevilla.

Albaida del Aljarafe Gerena
Salteras
Sanlúcar la Mayor Villanueva del Ariscal

Demografía[editar | editar la fonte]

El númberu d'habitantes de 2007 a 2016 foi de:

Evolución demográfica d'Olivares
2007200820092010201120122013201420152016
9,0129,1829,5409,5349,5609,5879,5689,5649,5229,415
(Fonte: INE [Consultar])

Historia[editar | editar la fonte]

Puerta del palaciu del conde-duque d'Olivares, con un pórticu de mármol blanco.

Tres la conquista romana de la provincia Bética por Turculus fundóse onde anguaño s'atopa Olivares una villa romana llamada Estercolines o Estercolinas. Dientro del términu municipal ta montículo conocíu como cuetu de la Cabeza, onde debió d'haber una ciudá romana de relativa importancia construyida nos tiempos de César Augusto. El comerciu y la comunicación con otres cultures realizábase al traviés del ríu Maenoba, güei conocíu como Guadiamar. Tamién dientro del términu esisten restos d'un acueductu romanu dende'l que se llevaba agua dende la sumida ciudá de Tejada hasta Itálica.[3]

De la dómina musulmana caltiénse una torre defensiva del sieglu XII xunto a la carretera Olivares-Gerena, conocida como torre de San Antonio, por ser esi'l nome de la finca onde ta.[3] Ye una torre mocha (ensin almenes) de tres pisos de planta cuadrada, con ventanes nos cuatro murios nel tercer pisu.[4]

Nel sieglu XIII, les tierres onde s'atopa esti conceyu fueron donaes pol rei Fernandu III a los infantes Manuel y Fadrique.[5] En 1356 estos terrenes figuren como propiedá d'Álvaro Pérez de Guzmán col nome de Estercolinas. Estercolinas y el vecín Heliche figuren en 1484 como del Guzmán que yera duque de Medina-Sidonia.[5] El cuartu fíu d'esti duque foi Pedro de Guzmán, nacíu en Sevilla en 1503. Sirvió a a Carlos I nos combates d'Alemaña, Flandes, Austria y Túnez. El 15 d'ochobre de 1535 Carlos I nomó a Pedro de Guzmán conde d'Olivares.[5] Tres un pleitu col so hermanu, Juan Alonso de Guzmán, fundó'l so mayoralgu en Estercolinas, y camudó el nome al llugar por Olivares.[5] En 1538 Pedro de Guzmán mercó les villes de Heliche, Castilleja de Alcántara y Castilleja de la Cuesta.[5]

En 1539 Pedro casóse con Francisca Ribera Neñu y, anque vivíen en Madrid, teníen delles cases na provincia de Sevilla. A mediaos del sieglu XVI, el I conde d'Olivares construyó'l so palaciu nel pueblu. Esti palaciu ye d'estilu renacentista. Subsisten la portada principal, de mármol, el patiu principal con columnes y l'escudu na fachada.[5]

N'Olivares había una ermita dedicada a la Virxe del Álamu, que yera la patrona del pueblu, y que puede datar del sieglu XIV (anque una lleenda diz que foi atopada en 1247 nel buecu d'un álamu).[6] Dende 1653 esta Virxe atopar nuna capiya nel llau esquierdu del presbiteriu de la colexata de Santa María de les Nieves.[6]

Enrique de Guzmán y Ribera, II conde d'Olivares, foi embaxador d'España en Roma, y en 1590 recibió una bulda del papa Gregorio XIII pa crear una capiya n'Olivares, que foi dotada de doce capellanes y un capellán mayor.[7]

El III conde d'Olivares y I duque de Sanlúcar la Mayor, Gaspar de Guzmán y Pimentel, foi valíu del rei Felipe IV. Heredó'l condáu en 1607.[8] En 1623 foi-y concedida una bulda del papa Urbanu VII qu'alzaba'l rangu de la capiya a colexata.[9] L'encargáu de la colexata pasó a ser un abá mayor mitráu, que tenía autoridá canónica n'Olivares, Heliche, Albaida del Aljarafe, Sanlúcar la Mayor, Castilleja de Guzmán y parte de Castilleja de la Cuesta.[9]

El cercanu pobláu llamáu Heliche foi despoblado en 1817 y la so parroquia, la de San Benitu, subsistió hasta 1843.[3]

Torre de San Antonio. Trátase d'una torre mocha (ensin almenes) construyida polos musulmanes nel sieglu XII.

Economía[editar | editar la fonte]

Tien 2.884 hai de cultivos herbales, de les cualos 61 hai son de trigu y 1.305 de xirasoles. Hai 854 hai de cultivos maderizos, de les cualos 646 hai son d'olivares d'aceituna de mesa.[10]

Cerca hai una estación de tren de la llinia de cercaníes C-5, la estación de Villanueva del Ariscal-Olivares.

Fiestes llocales[editar | editar la fonte]

Dende l'añu 2002 celebrar n'Olivares una feria del barrocu, con traxes y tenderetes inspiraos nos sieglos XVII y XVIII.[11]

Fíos pernomaos[editar | editar la fonte]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 Direutoriu Cultural d'Andalucía. Olivares. Xunta d'Andalucía. http://www.iaph.es/web/canales/conoce-el-patrimonio/guia-digital/buscador/municipio.jsp?municipio=6124. Consultáu'l 20 d'agostu de 2015. 
  3. 3,0 3,1 3,2 «Historia de la llocalidá». Web del Conceyu d'Olivares.
  4. Javier Carrión, Miguel Gallardo y otros títulu=Ayalgues de la provincia de Sevilla. . ABC, páx. 92-96. «D.L. M-34.627-2000»
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Francisco Amor Martínez (2001). La colexata d'Olivares. Sevilla: Diputación de Sevilla, páx. 11. ISBN 84-7798-180-9.
  6. 6,0 6,1 Amor Martínez, 2001, p. 37.
  7. Amor Martínez, 2001, p. 13.
  8. Amor Martínez, 2001, p. 14.
  9. 9,0 9,1 Amor Martínez, 2001, p. 15.
  10. «Olivares». Sistema d'Información Multiterritorial d'Andalucía (TORCA). Institutu d'Estadística y Cartografía. Xunta d'Andalucía. Consultáu'l 16 de xunu de 2016.
  11. barrocu-KI1831840 Olivares vuelve al barrocu. El Correo de Andalucía. 30 de mayu de 2016. http://elcorreoweb.es/provincia/olivares-vuelve-al barrocu-KI1831840. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Patrimoniu cultural d'Olivares na Guía Dixital del Patrimoniu Cultural d'Andalucía. IAPH