Montserrat Roig

De Wikipedia
Montserrat Roig
Vida
Nacimientu Barcelona13 de xunu de 1946[1]
Nacionalidá España [2]
Muerte Barcelona[3]10 de payares de 1991[4] (45 años)
Sepultura Cementeriu de Montjuïc[5]
Causa de la muerte cáncanu de mama
Familia
Padre Tomàs Roig i Llop
Madre Albina Fransitorra Aleñà
Casada con Joaquim Sempere (es) Traducir
Hermanos/es
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona
Llingües falaes catalán[6]
castellanu
Oficiu periodista, escritoradireutora de programa
Trabayos destacaos Tiempo de cerezas (es) Traducir
Los Catalanes en los campos nazis (es) Traducir
Premios
Miembru de Atenéu Barcelonés
IMDb nm0737654
Cambiar los datos en Wikidata

Montserrat Roig i Fransitorra (13 de xunu de 1946Barcelona – 10 de payares de 1991Barcelona) foi una escritora y periodista española. Foi una muyer marcada poles idees d'izquierdes, el catalanismu y la defensa de los derechos de la muyer.

Biografía[editar | editar la fonte]

Nacida nel barriu barcelonés del Enanche, yera fía de Tomàs Roig, escritor y abogáu y d'Albina Fransitorra, defensora de les idees feministes. Realizó los sos estudios primarios nel colexu relixosu Divina Pastora. Darréu ingresó nel Institutu Montserrat y en 1961 na Escuela d'Arte Dramático Adrià Gual nel que conoció a la que dempués sería la so gran amiga Maria Aurèlia Capmany. L'añu 1968 se lincenció en Filosofía i Lletres na Universidá de Barcelona, y doctoróse en 1970.[10]

En 1966 Roig participó na llamada Capuchinada, una serie d'actos reivindicativos que se realizaron por cuenta de la asamblea del Sindicatu Democráticu d'Estudiantes.[11] Esi mesmu añu casóse col arquiteutu Albert Puigdomènech. En 1968 afilió al PSUC onde conoció a otru de los sos grandes amigos, Manuel Vázquez Montalbán. Trabayó en diversos medios editoriales y llogró dellos premios como'l Victor Català (1970).

Empezó a trabayar como periodista pa la revista Serra d'Or realizando diversos reportaxes. En 1970 abandonó la militancia del PSUC yá que taba descontenta col funcionamientu internu del partíu. Pocu dempués nació'l so primer fíu y Roig divorcióse del so maríu. Esi mesmu añu, el 13 d'avientu, participó nun encierre d'intelectuales y artistes nel Monesteriu de Montserrat pa protestar pol llamáu Procesu de Burgos.

En 1972 empezó una rellación sentimental con Joaquim Sempere, direutor de la revista Treball, órganu central del PSUC, col que tuvo en 1975 al so segundu fíu.[12] En 1976 la so novela El temps de les cirere  foi gallardoniada col Premiu Sant Jordi.[13] En 1990 diagnosticóse un cáncer de mama qu'acabó cola so vida un añu más tarde.

Obra[editar | editar la fonte]

La obra de Montserrat Roig tomó diversos estilos lliterarios. Anque seique sía más conocida poles sos noveles, tamién cultivo la prosa de non ficción y escribió una obra teatral: Reivindicació de la senyora Clito Mestres, que s'estrenó nel Teatru Romea el 10 de xunu de 1991. Les sos obres traduciéronse a 11 idiomes.

Otra de les facetes importantes de la obra de Roig son les sos collaboraciones en diversos periódicos y revistes. A lo llargo de la so vida escribió en publicaciones como Tele-eXprés, Destino, Triunfo, Cambio16, o Avui. Montserrat Roig realizó tamién una serie d'entrevistes pal circuitu catalán de Televisión Española, Personatges. Dalgunes d'estes entrevistes fueron publicaes darréu nos llibros Personatges y Retrats paral·lels. Tamién collaboró na redaición de los guiones de dellos documentales pa Televisión Española.

Principales obres[editar | editar la fonte]

Novela[editar | editar la fonte]

  • Ramona, adéu! (1972)
  • El temps de les cireres (1977)
  • L'hora violeta (1980)
  • L'òpera quotidiana (1985)
  • La veu melodiosa (1987)

Rellatos[editar | editar la fonte]

  • Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970)
  • El cant de la joventut (1989)

Teatru[editar | editar la fonte]

  • Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1990)

Non ficción[editar | editar la fonte]

  • Els catalans als camps nazis (1977)
  • ¿Tiempo de muyer? (1980)
  • L'agulla daurada (1985)
  • L'autèntica història de Catalunya (1990)
  • Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
  • Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Premios[editar | editar la fonte]

  • Premiu Víctor Català 1970 por Molta roba i poc sabó .
  • Recull-David Puig i Llensa de narración 1970 por Aquella petita volta blava.
  • Premiu Sant Jordi 1976 por El temps de les cireres (Tiempu de cereces).
  • Premiu Crítica Serra d'Or de reportaxe históricu 1978 por Els catalans als camps nazis.
  • Premiu Omnium Cultura 1980 poles entrevistes en TVE nel programa "clar i català".
  • Premiu de Lliteratura Catalana de la Generalitat de Cataluña 1986 por L'agulla daurada.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Identificador de la Gran Enciclopedia Catalana: 0056497. Afirmao en: Gran Enciclopèdia Catalana. Data de consulta: 4 ochobre 2021. Editorial: Grup Enciclopèdia. Llingua de la obra o nome: catalán.
  2. URL de la referencia: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056497.xml.
  3. 3,0 3,1 Afirmao en: Gran Enciclopèdia Catalana. Identificador de la Gran Enciclopedia Catalana: 0056497. Apaez como: Montserrat Roig i Fransitorra. Editorial: Grup Enciclopèdia. Llingua de la obra o nome: catalán.
  4. Afirmao en: Find a Grave. Identificador Find a Grave: 10864287. Apaez como: Montserrat Roig. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  5. URL de la referencia: http://www.endrets.cat/index.php/indret/1915/tomba-de-montserrat-roig-montjuic-ca.html.
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. 7,0 7,1 Afirmao en: Gran Enciclopèdia Catalana. Identificador de la Gran Enciclopedia Catalana: 0519052. Data de consulta: 31 marzu 2021. Editorial: Grup Enciclopèdia. Llingua de la obra o nome: catalán.
  8. URL de la referencia: https://www.omnium.cat/ca/projectes/premi-sant-jordi/palmares/. Data de consulta: 31 marzu 2021.
  9. URL de la referencia: https://web.archive.org/web/20171205042150/https://www.omnium.cat/contingut-programa/premi-omnium-de-comunicacio. Data de consulta: 31 marzu 2021.
  10. [1] UPF : "Montserrat Roig i Fransitorra: Biografia i obra periodística"
  11. Joan Crexell p. 173 del llibru "La Caputxinada". Edicions 62. Barcelona. 1987
  12. UPF : "Montserrat Roig i Fransitorra: Biografia i obra periodística"
  13. Montserrat Roig na Asociación d'Escritores en Llingua Catalana, AELC. En catalán, castellanu y inglés
  • Bou, Enric (1999): “Trés narradors: Baltasar Procel, Terenci Moix i Montserrat Roig”, en Glòria Bordons i Jaume Subirana (ed.), Lliteratura catalana contemporània, Barcelona, Proa/UOC, 1999, páxs. 353-360.
  • Bou, Enric (2009): “Montserrat Roig” en ID. (dir.) Panorama crític de la lliteratura catalana, vol. VI, segle XX. De la posguerra a l'actualitat. Barcelona: Vicens Vives, (páxs. 559-563).
  • Dupláa, Christina (2000): “Montserrat Roig: una barcelonesa más”, Actes del XIII Congresu de l'Asociación Internacional d'Hispanistes, (Ed.: Florencio Sevilla y Carlos Alvar), tomu IV, Madrid, 6-11 de xunetu de 1998. Madrid: Castalia.
  • Real, Neus (2004): “Montserrat Roig. El cicle narratiu dels anys setanta”. Els Marges 73, Primavera 2004, (páxs. 77-89).
  • Regazzoni, Susanna (1984): “Entrevista con Montserrat Roig”, en Cuatro novelistes españoles de güei. Estudiu y entrevistes. Milano: -y Grafiche G.V., (páxs. 31-40).
  • Rrigobon, Patrizio (2009): “Les voces de Montserrat Roig” n'Enric Bou y Elide Pittarello (coord.), (En)claves de la Transición. Una visión de los Novísimos. Prosa, poesía, ensayu. Madrid: Iberoamericana, (páxs. 173-190).
  • Szurmuk, Mónica (2002): “Interseiciones ideolóxiques na obra de Montserrat Roig”, Escritos, Revista del centru de ciencies del llinguaxe, non. 25, xineru-xunu 2002, páxs. 157-174.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]