Montellà i Martinet
|
| |||||
| |||||
| Alministración | |||||
| País | |||||
| Autonomía | |||||
| Ámbitu funcional territorial | Altu Pirinéu y Arán | ||||
| Contorna | Lower Cerdanya (en) | ||||
| Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
| Alcalde de Montellà i Martinet | Josep Castells Farrás | ||||
| Nome oficial | Montellà i Martinet (ca)[1] | ||||
| Códigu postal |
25725 | ||||
| Xeografía | |||||
| Coordenaes | 42°21′45″N 1°41′47″E / 42.3625°N 1.6963888888889°E | ||||
|
| |||||
| Superficie | 55 km² | ||||
| Altitú | 967 m[2] | ||||
| Llenda con | Lles de Cerdanya, Prullans, Bellver de Cerdanya, Gisclareny, Bagà, Cava, El Pont de Bar y Josa i Tuixén | ||||
| Demografía | |||||
| Población |
598 hab. (2025) - 324 homes (2019) - 255 muyeres (2019) | ||||
| Porcentaxe |
100% de Lower Cerdanya (en) | ||||
| Densidá | 10,87 hab/km² | ||||
| Viviendes | 19 (1553) | ||||
| Más información | |||||
| Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
| montellamartinet.ddl.net | |||||
Montellà i Martinet ye un conceyu de la provincia de Lleida, comunidá autónoma de Cataluña, asitiáu al suroeste de la contorna catalana de la Baxa Cerdaña y na llende cola del Berguedà y el Alto Urgel. Ta formáu poles poblaciones de Beixas, Estana, Martinet de Cerdaña, Montellá y Vilech.
| 1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
|---|---|---|---|---|---|
| 784 | 791 | 1.018 | 686 | 561 | 562 |
Como llegar
[editar | editar la fonte]A Martinet llegar pola nacional N260 y a Montellá pela carretera comarcal LV-4055. Llega xirándose escontra la izquierda al salir de Martinet (en direición a Lleida).
Economía
[editar | editar la fonte]Agricultura, ganadería y esplotación forestal.
Historia
[editar | editar la fonte]Hasta finales de la década de 1960 el conceyu denominábase Montellá.[3] En 1970 el términu creció al incorporar al antiguu conceyu de Vilech y Estana, pasando a denominase a partir d'entós como Montellà i Martinet.[3]
Llugares d'interés
[editar | editar la fonte]- Ilesia de Sant Genís, d'estilu románicu, en Montellá.
- Ilesia de Sant Martí, d'estilu románicu, en Vilech.
- Santuariu de Santa Maria de Bastanist
Clima
[editar | editar la fonte]Nel pueblu de Montellá a 1.158m estos son los datos recoyíos nuna estación meteorolóxica que tenemos nun terrén de la contorna del pueblu a unos 1.100m:
- Julio(mes más templáu): 18'5 °C (Mínima:10'5 °C-Máxima:26'6 °C).
- Xineru (mes más fríu): -0'4 °C (Mínima:-5'7 °C-Máxima:4'9 °C).
- Temperatura medio añal: 9'0 °C.
- Precipitación añal: 849mm.
- Tamién destaca la escasa chorna qu'hai pel branu, por cuenta del baxu mugor y l'estremu fríu de les nueches d'iviernu, cuando'l sol ponse alredor de les 5:30PM, el fríu aumenta con rapidez y les temperatures cayen acaldía ente -6 °C y -7 °C, a pesar de qu'hai díes con -2 °C, pero tamién con -10 °C y n'ocasiones la temperatura llega a los -15 °C. Hai díes pel hibiernu que la temperatura nun supera los 0 °C. Tamién se destacar la posibilidá de fuertes nubes de tarde, sobremanera na segunda quincena d'agostu, na primera quincena de xunetu y tol mes de xunu. Ente otres coses tamién se destacar los escasos pero presentes díes d'agua siguida, cuando les temperatures nun lleguen a los 20 °C pel branu y cuando para de llover, nesa nueche sale a rellucir la borrina bien húmedo del ríu Segre. Curiosamente tamién el periodu de xelaes estender en tol añu, yá que suel xelar a lo menos 1 nueche en xunetu o agostu nos cumes del Cadí ya inclusive na 2ª quincena d'agostu suel nevar 1 o 2 vegaes nos cumes del norte anque más escasamente nel Cadí.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
- ↑ URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
- 1 2 Institutu Nacional d'Estadística d'España. «Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842.». Consultáu'l 23 de mayu de 2014.
Bibliografía
[editar | editar la fonte]- Varios (1989). Guía de Catalunya: todos los pueblos y todas las comarcas., Barcelona, Caixa de Catalunya. ISBN 84-87135-01-3.