Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya | ||
---|---|---|
![]() | ||
| ||
Alministración | ||
País | ![]() | |
Autonomía | ![]() | |
Veguería | Altu Pirinéu y Arán | |
Contorna | Baja Cerdaña [[File:Arbcom ru editing.svg | |
Tipu entidá | conceyu de Cataluña | |
Alcalde de Bellver de Cerdaña ![]() |
Francesc Xavier Porta Pous ![]() | |
Códigu postal |
25720 | |
Xeografía | ||
Coordenaes | 42°22′15″N 1°46′41″E / 42.37085°N 1.77804°ECoordenaes: 42°22′15″N 1°46′41″E / 42.37085°N 1.77804°E | |
Superficie | 98.2 km² | |
Altitú | 1061 m | |
Llenda con | Lles de Cerdanya, Meranges, Prullans, Ger, Isòvol, Prats i Sansor, Riu de Cerdanya, Guardiola de Berguedà, Bagà, Gisclareny y Montellà i Martinet | |
Demografía | ||
Población | 1979 hab. (2018) | |
Porcentaxe |
100% de Baja Cerdaña ![]() | |
Densidá | 20,15 hab/km² | |
Viviendes | 132 | |
Más información | ||
Estaya horaria | UTC+01:00 | |
www.bellver.org | ||
![]() |
Bellver de Cerdanya ye un conceyu allugáu na provincia de Lleida, comunidá autónoma de Cataluña, na comarca de la Baxa Cerdaña. Hasta mediaos del SIEGLU|XX||s|1}} denominábase Bellver.[1]
El conceyu ye un conglomeráu de distintos pueblos, masías aisllaes y vecinderos diversos que conformen unu de los más grandes conceyos de la contorna. Bellver ye'l principal nucleu de la subcomarca de la Batllia, asitiada al sudoeste de la Cerdaña, y que tamién inclúi los conceyos de Prulláns y Riu. Esta porción sureña de la contorna tamién ye llamada polos sos habitantes Pequeña Cerdaña. Alministrativamente pertenez a la provincia de Lleida, anque los sos fechos históricu y xeográficu venceyar estrechamente con Puigcerdà, capital de la contorna, cola Seo de Urgel y con Ripoll y Vich, más allá de la Collada de Tusas. Bellver atópase a mediu camín de Puigcerdà y Seo de Urgel.
Índiz
Entidaes de población[editar | editar la fonte]
- Bellver de Cerdanya
- Baltarga
- Beders
- Bor
- Coborriu de Bellver
- Cortás
- Éller
- Nas
- Olià
- Ordén
- Pedra
- Pi
- Riu de Santo
María * San Martí dels Castells
- Santa Eugènia de Nerellà
- Santa Madalena de Talló
- Talló
- Talltendre
- Vilella
Clima[editar | editar la fonte]
Nesti conceyu, na zona norte, atópase'l pueblu más fríu d'España, que'l so nome ye Talltendre, a una altitú similar a la de Ordèn - el pueblu d'un pocu más embaxo -, rondando los 1.700m y con una precipitación de 942mm y una media añal de temperatura de 5'2 °C.
Nel pueblu de Bellver de Cerdanya: -Mes más templáu(xunetu): 18'8 °C -Mes más fríu(xineru): -0'6 °C -Media añal: 9'1 °C -Precipitación añal: 786 mm.
- Estes informaciones son puramente del pueblu (1060m), yá que al xubir escontra'l norte tamién se xube n'altor y en precipitación, y les temperatures baxen drásticamente al superar la barrera de los 1800m.
Llugares d'interés[editar | editar la fonte]
- Les muralles
- El barriu antiguu
- Ilesia de Santa María y San Jaime
- Ilesia de Santa María de Talló
- Ilesia de Sant Julià de Pedra
- La torre de Cadell
- Ilesia de Santa Eugènia de Nerellà
Prehistoria[editar | editar la fonte]
Una de les primeres amueses de la presencia humana nesti términu correspuende a les pintures rupestres prehistóriques del Abrigu de la Vall d´Ingla, afayaes n'agostu de 1983 por Jordi Comas y Joan Pallarès, miembros de la Federació Catalana de Espelelogia. Arrexuntaes en diversos paneless correspuenden a formes astractes (puntos, barres, mácules..), de calter xestual, pertenecientes al conocíu como Arte esquemático (6.500-3.500 años antes del presente), espresiones creenciales de los grupos neolíticos, presentes tamién en Cogul, Vall de la Coma (Albi), Aparets (Bacica de Segre), etc . Tán declaraes Patrimoniu Mundial pola UNESCO dende 1998, anque tanto esti santuariu de la contorna de la Cerdaña como'l 88,45% de los que se parten polos territorios de Lleida, escarecen de dalgún tipu de proteición, lo que representa un constante peligru pal so salvaguarda.[2]
Referencies lliteraries[editar | editar la fonte]
Nel pueblu, ambientó Gustavo Adolfo Bécquer el so poema La cruz del diañu, a partir d'una antigua lleenda de la cueves de Bellver. Na zarzuela La cruz del valle, de Antonio Reparaz, na que collaboró Bécquer, hai un aproximamientu a les tradiciones populares de la contorna.
Referencies[editar | editar la fonte]
Bibliografía[editar | editar la fonte]
- Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Arte Rupestre del Cogul. Primeres Imáxenes Humanes en Cataluña, Pagés Editores, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
- Anna ALONSO i Alexandre GRIMAL (2001), "La pintura rupestre prehistórica", La Noguera Antiga. Deas dels primers pobladors fins als visigots, Barcelona, pp. 96-115. ISBN 84-393-5599-8.
Enllaces esternos[editar | editar la fonte]
Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Bellver de Cerdanya.
- web del Conceyu de Bellver
- Información de la Xeneralidá de Cataluña
- Información del Institutu d'Estadística de Cataluña
- Patrimoniu artísticu de Bellver