Bellver de Cerdanya

Coordenaes: 42°22′15″N 1°46′41″E / 42.37085°N 1.77804°E / 42.37085; 1.77804
De Wikipedia
Bellver de Cerdanya
Q20106094 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Ámbitu funcional territorial Altu Pirinéu y Arán
Contorna Baja Cerdaña (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Bellver de Cerdaña (es) Traducir Laia Serra Domingo (en) Traducir
Nome oficial Bellver de Cerdanya (ca)[1]
Códigu postal 25720
Xeografía
Coordenaes 42°22′15″N 1°46′41″E / 42.37085°N 1.77804°E / 42.37085; 1.77804
Bellver de Cerdanya alcuéntrase n'España
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya
Bellver de Cerdanya (España)
Superficie 98.2 km²
Altitú 1061 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 2250 hab. (2023)
- 1009 homes (2019)

- 928 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baja Cerdaña (es) Traducir
100% de Altu Pirinéu y Arán
0.03% de Cataluña
0% de España
Densidá 22,91 hab/km²
Viviendes 132 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
bellver.org
Cambiar los datos en Wikidata

Bellver de Cerdanya ye un conceyu allugáu na provincia de Lleida, comunidá autónoma de Cataluña, na comarca de la Baxa Cerdaña. Hasta mediaos del sieglu xx denominábase Bellver.[3]

El conceyu ye un conglomeráu de distintos pueblos, masías aisllaes y vecinderos diversos que conformen unu de los más grandes conceyos de la contorna. Bellver ye'l principal nucleu de la subcomarca de la Batllia, asitiada al suroeste de la Cerdaña, y que tamién inclúi los conceyos de Prulláns y Riu. Esta porción sureña de la contorna tamién ye llamada polos sos habitantes Pequeña Cerdaña. Alministrativamente pertenez a la provincia de Lleida, anque los sos fechos históricu y xeográficu venceyar estrechamente con Puigcerdà, capital de la contorna, cola La Seu d'Urgell y con Ripoll y Vic, más allá de la Collada de Tusas. Bellver atópase a mediu camín de Puigcerdà y Seo de Urgel.

Entidaes de población[editar | editar la fonte]

  • Bellver de Cerdanya
  • Baltarga
  • Beders
  • Bor
  • Coborriu de Bellver
  • Cortás
  • Éller
  • Nas
  • Olià
  • Ordén
  • Pedra
  • Pi
  • Riu de Santa María
  • Sant Martí dels Castells
  • Santa Eugènia de Nerellà
  • Santa Madalena de Talló
  • Talló
  • Talltendre
  • Vilella

Clima[editar | editar la fonte]

Nesti conceyu, na zona norte, atópase'l pueblu más fríu d'España, que'l so nome ye Talltendre, a una altitú similar a la de Ordèn - el pueblu d'un pocu más embaxo -, rondando los 1.700m y con una precipitación de 942mm y una media añal de temperatura de 5'2 °C.

Nel pueblu de Bellver de Cerdanya: -Mes más templáu(xunetu): 18'8 °C -Mes más fríu(xineru): -0'6 °C -Media añal: 9'1 °C -Precipitación añal: 786 mm.

  • Estes informaciones son puramente del pueblu (1060m), yá que al xubir escontra'l norte tamién se xube n'altor y en precipitación, y les temperatures baxen drásticamente al superar la barrera de los 1800m.

Llugares d'interés[editar | editar la fonte]

Prehistoria[editar | editar la fonte]

Una de les primeres muestres de la presencia humana nesti términu correspuende a les pintures rupestres prehistóriques del Abrigu de la Vall d´Ingla, afayaes n'agostu de 1983 por Jordi Comas y Joan Pallarès, miembros de la Federació Catalana de Espelelogia. Arrexuntaes en diversos paneless correspuenden a formes astractes (puntos, barres, mácules..), de calter xestual, pertenecientes al conocíu como Arte esquemático (6.500-3.500 años antes del presente), espresiones creenciales de los grupos neolíticos, presentes tamién en Cogul, Vall de la Coma (Albi), Aparets (Bacica de Segre), etc . Tán declaraes Patrimoniu Mundial pola UNESCO dende 1998, anque tanto esti santuariu de la contorna de la Cerdaña como'l 88,45% de los que se parten polos territorios de Lleida, escarecen de dalgún tipu de proteición, lo que representa un constante peligru pal so salvaguarda.[4]

Referencies lliteraries[editar | editar la fonte]

Nel pueblu, ambientó Gustavo Adolfo Bécquer el so poema La cruz del diañu, a partir d'una antigua lleenda de la cueves de Bellver. Na zarzuela La cruz del valle, d'Antonio Reparaz, na que collaboró Bécquer, hai un aproximamientu a les tradiciones populares de la contorna.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes INE
  4. Associació Catalana d´Art Prehistòric.

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Arte Rupestre del Cogul. Primeres Imáxenes Humanes en Cataluña, Pagés Editores, Lleida. ISBN 978-84-9779-593-7.
  • Anna ALONSO i Alexandre GRIMAL (2001), "La pintura rupestre prehistórica", La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fins als visigots, Barcelona, páxs. 96-115. ISBN 84-393-5599-8.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]