Monistrol de Montserrat

Coordenaes: 41°36′34″N 1°50′31″E / 41.609444444444°N 1.8419444444444°E / 41.609444444444; 1.8419444444444
De Wikipedia
Monistrol de Montserrat
Q11920137 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Bages
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Monistrol de Montserrat (es) Traducir Núria Carreras Povill (es) Traducir (Partíu Popular de Cataluña)
Nome oficial Monistrol de Montserrat (ca)[1]
Códigu postal 08691
Xeografía
Coordenaes 41°36′34″N 1°50′31″E / 41.609444444444°N 1.8419444444444°E / 41.609444444444; 1.8419444444444
Monistrol de Montserrat alcuéntrase n'España
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat
Monistrol de Montserrat (España)
Superficie 11.8 km²
Altitú 161 m[2]
Llenda con Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Marganell, Vacarisses, Esparreguera, Collbató y El Bruc
Demografía
Población 3179 hab. (2023)
- 1551 homes (2019)

- 1483 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Bages
0.06% de provincia de Barcelona
0.04% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 269,41 hab/km²
Viviendes 81 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
monistroldemontserrat.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Monistrol de Montserrat ye un conceyu de la contorna catalana del Bages, na provincia de Barcelona, España. Asítiase sol monte de Montserrat y formando parte del monte. El ríu Llobregat traviesa'l conceyu y estremar en dos, allugándose'l pobláu orixinal a la vera derecha y los nuevos desarrollos urbanísticos recién (Monistrol-Residencial, El Pla, La Batanera...) al marxe esquierdu. Viniendo del sur, Monistrol ye'l primer pueblu de la contorna del Bages, a 15 km de la capital de contorna, Manresa. Llenda al norte con Castellbell i el Vilar, al este con Vacarisses, al oeste con Marganell y al sur con Esparragal y Collbató.

La población de Monistrol de Montserrat ta perbién comunicada cola área de Barcelona al traviés de la Exa del Llobregat (C-55) y l'autopista A-2 y de la carretera de Terrassa y el nuedu d'autopistes del Vallés. Si optar pol ferrocarril, la llinia de los Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña (FGC) comunica Monistrol col centru de Barcelona con un tren cada media hora. Escontra al norte, ye la Exa del Llobregat la vía que comunica Monistrol col restu de la contorna. La proximidá col Exa Tresversal tamién fai óptimas les comunicaciones con otres contornes como Osona o'l Solsonés.

Cuenta con un serviciu de tren Barcelona-Martorell-Manresa (FGC) y a la viceversa y cola Cremallera de Montserrat, que coneuta la estación de tren col monte de Montserrat onde ellí se puede faer transbordo col funicular de la Santa Cova, el funicular de Sant Joan (los dos de FGC) y col "Aeri de Montserrat", un aereu de color mariellu qué coneuta Montserrat con Montserrat-Aeri, la estación d'aereu y tren Barcelona-Martorell-Manresa.

Historia[editar | editar la fonte]

Les primeres noticies del conceyu remontar al añu 888 cuando'l conde Wifredo el Velloso fai una donación al monesteriu de Santa María de Ripoll qu'inclúi delles ilesies asitiaes nel cume y a los pies de Montserrat. El nome Monasteriolum (Monistrol), sicasí, nun apaez hasta'l 942 nun documentu de compra que fai Cesari, fundador y primer abá del monesteriu de Santa Cecília de Montserrat.

Nel sieglu XIV créase la villa de Monistrol en redol a la ponte y del palaciu prioral. Sol priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) empecipióse la construcción de la ponte, que se remata, xunto col palaciu prioral, siendo prior Jaume de Vivers, primer señor feudal de Monistrol (1348-1375). El acabamiento de les obres coincide cola llegada A Monistrol de la peste negro, que porta un amenorgamientu importante de la población: de los 158 llares del 1358 pasar a 97 en 1378. Mientres el sieglu XV Monistrol vive una fonda crisis, de la cual sálese nel sieglu siguiente, sobremanera gracies a la fiebre constructor d'esti periodu. Nel sieglu XVII, Monistrol vive una notable crecedera urbana, que tien como puntos culminantes la creación de la Plaza Pública, la Casa de la Villa y la Font Gran.

Mientres el sieglu XVIII, Monistrol esperimenta una crecedera demográfica gracies al desenvolvimientu agrícola, urbanísticu ya industrial de la villa. L'añu 1787 llegar a la cifra de 1.341 habitantes. La industrialización del sieglu XIX llega tamién con fuercia a Monistrol, fechu que produz un nuevu aumentu de la población que s'asitia en 2.332 habitantes a finales de sieglu. La medría de l'actividá testil y les obres que se faen ente 1920 y 1930 por faer llegar A Monistrol la carretera de Manresa y los Ferrocarriles Catalanes da un nuevu emburrión a la villa que llega a los 3.497 habitantes l'añu 1935. Llueu, pero, los estragos de la guerra civil española faen baxar el númberu d'habitantes hasta 2.299 l'añu 1950. La continuación de l'actividá industrial, la llegada a finales de los cincuenta d'una folada inmigratoria procedente del sur d'España, la instalación de nueves industries y les necesidaes surdíes en redol al monesteriu devolvieron a Monistrol un ritmu estable d'actividá, qu'abre bones perspectives de cara al futuru más inmediatu.

Demografía[editar | editar la fonte]

Evolución demográfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
56 75 81 339 1.341 1.583 2.397 1.903 2.332

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.266 2.207 3.323 2.746 2.999 3.330 3.002 2.641 2.542

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
2.494 2.502 2.508 2.487 2.490 2.578 2.654 2.840 -

1497-1553: fueos; 1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu

Festividaes d'interés[editar | editar la fonte]

Monistrol de Montserrat celebra dos fiestes señalaes al añu. La Fiesta Mayor d'Iviernu, fiesta de San Sebastián y que se celebra'l 20 de xineru. Y la Fiesta Mayor de Branu que se celebra per San Jaime'l día 25 de xunetu. L'últimu fin de selmana d'ochobre celebrar nel pueblu la feria de la coca (duce) y el mató. Axúntense productores y ellaboradores d'estos productos, con gran arribación de públicu, conocedores de la nomada Coca de Vidre de Montserrat y del mató y miel propiu de les paraxes del Bages y la Cataluña Central.

Educación[editar | editar la fonte]

Guardería (0-3 años)[editar | editar la fonte]

  • FEDAC-Monistrol (Cai Germanes Dominiques,2-3)
  • El Cuc Verd (Cai Escoles, 23)

Guardería (3-6 años)[editar | editar la fonte]

  • Escuela Sant Pere (Cai Escoles, 23)
  • FEDAC-Monistrol (Cai Germanes Dominiques,2-3)

Primária[editar | editar la fonte]

  • Escola Sant Pere (Cai Escoles,23)
  • FEDAC Monistrol (Cai Germanes Dominiques,2-3)

ESO[editar | editar la fonte]

  • La Escuela Sant Pere esta adscritu al Sec. d'Institut Bages Sud (Cai Salt del Rec,10 de Castellbell i el Vilar).
  • La Escuela FEDAC Monistrol esta adscritu al FEDAC Sant Vicenç (Cai Dr Trias,76 de Sant Vicenç de Castellet).

Música[editar | editar la fonte]

  • Escolania de Montserrat (Cai Monestir, e/n)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]