Mina de diamantes Diavik

Coordenaes: 64°29′46″N 110°16′23″W / 64.4961°N 110.273°O / 64.4961; -110.273
De Wikipedia
Mina de diamantes Diavik
mina de diamantes
Llocalización
PaísBandera de Canadá Canadá
Territorio (es) TraducirBandera de Territorios del Noroeste Territorios del Noroeste
Coordenaes 64°29′46″N 110°16′23″W / 64.4961°N 110.273°O / 64.4961; -110.273
Mina de diamantes Diavik alcuéntrase en Canadá
Mina de diamantes Diavik
Mina de diamantes Diavik
Mina de diamantes Diavik (Canadá)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La mina de diamantes Diavik (inglés: Diavik Diamond Mine ) ye una mina a cielu abiertu de diamantes de Canadá, alcontrada na rexón Slave del Norte de los Territorios del Noroeste, a unos 300 km al norte de la capital Yellowknife.[1] La mina componer de tres furacos o pozos de kimberlita acomuñaos col campu de kimberlita Llagu de Gras y ta asitiada nuna islla de 540 km² del llagu de Gras, de 1777 km², informalmente llamada East Island. Ta a unos 220 km al sur del círculu polar árticu.

La esplotación minera convirtióse nuna parte importante de la economía rexonal, con unos 5000 emplegaos, d'ellos 2500 autóctonos, recaldando 9000 millones de dólares canadienses en ventes, y produciendo 80 millones de quilates (5.600 kg) de diamantes al añu. L'área foi reconocida en 1992 y la construcción empezó en 2001, produciendo a partir de xineru de 2003. Ta coneutada por una carretera de xelu y pol aeropuertu Diavik, que cunta con una pista de grava de 1.596 m qu'acueye regularmente a aviones a reacción Boeing 737.

La mina ye propiedá d'una empresa conxunta ente Harry Winston Diamond Corporation (40 %) y Diavik Diamond Mines Inc. (60 %), una subsidiaria de Rio Tinto Group. La vida útil de la mina espérase que sía d'ente 16 a 22 años.

En 2006, la carretera de xelu dende Yellowknife a la mina Diavik y les mines cercanes, conxelóse tarde y descongeló tempranu.[2] Primero que la carretera fora zarrada, la mina Diavik nun llogró faer llegar por camión tolos suministros necesarios pal restu de 2006 debiendo d'abastecese per aire con un gran costu económicu.

En 2009, la carretera de xelu abrir dende'l 1 de febreru al 25 de marzu y mientres esi periodu los camiones tresportaron 173.195 tonelaes de carga (combustible, cementu, esplosivos, equipu, etc.) en 5.377 unviaes.[3]

El 5 de xunetu de 2007, un consorciu de siete empreses mineres, incluyida Rio Tinto, anunció que taba patrocinando estudios d'impautu ambiental pa la construcción d'un puertu d'agües fondes nel Bathurst Inlet, nes agües ártiques del golfu de la Coronación.[4][5] Los sos planes inclúin la construcción d'una carretera de 211 km que conecte'l puertu coles sos mines. El puertu sirviría a buques d'hasta 25.000 tonelaes.

En marzu de 2010, la minería soterraña empezó na mina. La transición de la mina a cielu abiertu a minería soterraña espérase que tea terminada nel añu 2012.[6]

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «The Diavik Diamond Mine - Geography». Consultáu'l 22 d'ochobre de 2009.
  2. «Diavik Fact Book: The Diavik Diamond Mine». Diavik Diamond Mine Incorporated. Consultáu'l 4 de setiembre de 2007.
  3. Diavik Diamond Mine [1]
  4. Bob Weber (4 de xunetu de 2007). Arctic port plan gathers steam. Toronto Star. http://www.thestar.com/Business/article/232201. Consultáu'l 11 de xunetu de 2007. 
  5. Jonathan Ratner (5 de xunetu de 2007). New Arctic port plan for Northern miners. National Post. http://communities.canada.com/nationalpostblogstradingdesk/archive/2007/07/05/new-port-plan-for-northern-miners.aspx. Consultáu'l 11 de xunetu de 2007. 
  6. Guy Quenneville (29 de marzu de 2010). Diavik goes underground. Northern News Services. http://www.nnsl.com/frames/newspapers/2010-03/mar29_10d.html. Consultáu'l 29 d'agostu de 2010. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Chapter 17. Diamond Exploration – Ekati and Diavik Mines, Canada by Charles J. Moon (Google Books preview )in Charles J. Moon, M. K. G. Whateley, Anthony M. Evans, Introduction to Mineral Exploration, 2nd Edition. 2006,Wiley-Blackwell. ISBN 978-1-4051-1317-5.