Maude Abbott

De Wikipedia
Maude Abbott
Vida
Nacimientu Saint-André-d'Argenteuil (es) Traducir18 de marzu de 1868[1]
Nacionalidá Bandera de Canadá Canadá
Residencia Edimburgu
Muerte Montreal2 de setiembre de 1940[1] (72 años)
Causa de la muerte hemorraxa cerebral
Estudios
Estudios Bishop's University (en) Traducir
Oficiu médica, patóloga, cardióloga, escritora téunicaprofesora universitaria
Emplegadores Universidá McGill
Premios
Miembru de Academia de Medicina de Nueva York[1]
Canadian Medical Association (en) Traducir[1]
Cambiar los datos en Wikidata

Maude Elizabeth Seymour Abbott (18 de marzu de 1868Saint-André-d'Argenteuil (es) Traducir – 2 de setiembre de 1940Montreal) foi una médica canadiense, ente les primeres muyeres egresadas de Canadá, y una esperta mundialmente famosa en cardiopatía conxénita.[5] Foi una de les primeres muyeres en llograr un BA de la Universidá McGill.[6]

Biografía[editar | editar la fonte]

En 1869, nació en Saint-André-d'Argenteuil, Quebec como Maude Elizabeth Seymour Babin. Los sos padres tuvieron ausentes mientres la so infancia:[6] la so madre morriera de tuberculosis, y el so padre abandonar.[7] Cola so hermana Alice, fueron llegalmente adoptaes pola so güela materna, Mrs William Abbott, quién tenía entós 62.[8] Yera prima de John Abbott, el tercer Primer ministru de Canadá.[9]

En 1885, graduar d'un Institutu Seminariu de Montreal.[9]

Abbott foi almitida a la Facultá d'Artes, de la Universidá McGill, con una beca,[8] inclusive anque enantes fuera refugada.[9] Y recibió el so llicenciatura B.A. en 1890.[10] En 1894, llogró'l so M.D., C.M. pola Bishop's University con honores, y la única muyer na so clase. Recibió'l Premiu Canciller, y Premiu d'Anatomía Sénior pol meyor exame final. Más tarde esi mesmu añu, abrió la so práctica propia en Montreal,[8] trabayáu col Hospital Victoria Real, y foi nomada y escoyida como'l primer miembru femenín de la Sociedá Montreal Médicu-Quirúrxica.[9] Dalgún tiempu dempués, realizó los sos estudios de posgráu en medicina en Viena.[11]

En 1897, abre una clínica independiente dedicada a tratar muyeres y neños. Ellí, realizó munchos estudios pioneros en patoloxía. Especialmente, esmolecióse sobre la naturaleza d'enfermedaes del corazón, con énfasis en criatures recién nacíes.[9] Eso causaría-y ser reconocida una autoridá mundial en defectos conxénitos del corazón.[6]

En 1898, foi nomada Asistente Curadora nel McGill Muséu Patolóxicu, aportando curadora plena en 1901.[12]

En 1905, foi convidada a escribir el capítulu sobre "Enfermedá Conxénita de Corazón"[8] pal llibru del Dr. Osler' Sistema de Medicina Moderna.[9] Y, él declaró "lo meyor que nunca lleera na tema." L'artículu asitiar como l'autoridá mundial nel campu de les enfermedaes conxénites de corazón.[8]

En 1906, ayudó a cofundar l'Asociación Internacional de Museos Médicos, col Dr. William Osler.[6] Y, foi la so secretaria internacional en 1907. Editó artículos institucionales per trenta y un añu (1907-1938).

En 1910, dióse-y un grau honorariu médicu de McGill; y, fecha profesora conferenciante en Patoloxía; eso asocedió ocho años con anterioridá a que la Universidá almitiera alumnáu femenín na Facultá de Medicina.[9] Dempués d'enforma conflictu col Dr. Horst Oërtel, dexó McGill p'aceptar una posición na Facultá Médica de Muyeres de Pennsylvania en 1923.[13] En 1925, Abbott tornó a McGill contratada profesora asistente.[14]

En 1924, foi fundadora de la Federación de Muyeres Médiques de Canadá, una organización canadiense con cometíos profesionales, al adelantu social y personal de muyeres médiques.[6]

En 1936, escribió'l Atles d'Enfermedá Cardiaca Conxénita. El trabayu ilustró un nuevu sistema de clasificación, y describía rexistros de mil caso clínicos y postmortem.[8] El mesmu añu retirar de la so posición profesorial.

El 2 de setiembre de 1940, Abbott finó por una hemorraxa cerebral, en Montreal, a los 71 años.[9]

Gallardones[9][editar | editar la fonte]

  • Premiu Canciller, 1894.
  • Premiu d'Anatomía sénior, 1894.
  • Medaya d'Oru Lord Stanley, 1890.
  • McGill Clase valedictoriana, 1890.

Legáu[editar | editar la fonte]

En 1943, Diego Rivera pintó la so semeya nel mural pal Institutu Nacional de Cardioloxía de Ciudá de Méxicu. Ella ye la única canadiense, y muyer descrita nel trabayu.[8]

En 1958, l'Academia Internacional de Patoloxía estableció la "Conferencia Maude Abbott'.

En 1993, foi nomada "Persona Histórica " pola Comisión de Sitios Históricos y Monumentos de Canadá;[8] y, una placa llevantar nel esterior del Edificiu McIntyre de Ciencies Médiques, Universidá en Montreal McGill.[15]

En 1994, foi postumamente inducida nel Hall of Fame Canadian Medical.[16] En 2000, inauguróse una placa de bronce, llevantada nel so honor nel Edificiu Médicu McIntyre. Nel mesmu añu, Corréu de Canadá emitió un franquéu de cuarenta y seis céntimo, tituláu El Corazón de la Materia nel so honor.[17]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

Abbott foi una escritora prolífica, componiendo más de 140 artículos y llibros.[Note 1] Tamién dio incontables conferencies. El cuerpu de la obra inclúi:

  • L'Atles d'Enfermedá Cardiaca Conxénita (orixinalmente publicáu en Nueva York pola Asociación Americana de Corazón, en 1936. Se reimprimió publicada por McGill-Press University de la reina en 2006 en conmemoración del 100ᵘ aniversario fundación de l'Academia Internacional de Patoloxía." (ISBN 9780773531284)
  • (1902) An Historical Sketch of the Medical Faculty of McGill University. 1902.
  • Abbott, Maude (1908), "Capítulu IX: enfermedá cardiaca Conxénita", en Osler, William, Medicina Moderna: La so Teoría y Práctica, IV: Enfermedaes del sistema circulatoriu; enfermedaes del sangre; enfermedaes del bazu, thymus, y linfa-glándules, Filadelfia y Nueva York: Lea & Febiger
  • "Un biólogu canadiense tempranu, Michel Sarrazin (1659–1735))—La so vida y tiempu".[1] En: Can Med Assoc J J. 1928 Nov; 19(5): 600@–607, p. 600–607—Una revisión de Arthur Vallée "Un biologiste canadien, Michel Sarrazin (1659–1739). Sa vie, ses travaux, et son temps"

Ver tamién[editar | editar la fonte]

Referencies[editar | editar la fonte]

Notes

  1. Laurtenian Heritage WebMagazine cites it as over 100, while Library and Archives Canada suggests over 140.

Cites

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Afirmao en: The Biographical Dictionary of Women in Science. Páxina: 1. Tomu: 1. Editorial: Routledge. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 16 avientu 2003. Autor: Marilyn Bailey Ogilvie. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «f17de384e5246b3a5a67432bede91b9d0901c527» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  2. URL de la referencia: http://www.cdnmedhall.org/laureates.
  3. Afirmao en: Directory of Federal Heritage Designations. National Historic People ID: 1561. Data de consulta: 13 marzu 2021.
  4. 4,0 4,1 Afirmao en: Patrimonio cultural de Quebec. Identificador RPCQ de persona: 10266. Data de consulta: 21 mayu 2019. Llingua de la obra o nome: francés.
  5. «Dr. Maude Elizabeth Seymour Abbott». The Canadian Medical Hall of Fame. Archiváu dende l'orixinal, el 15 d'abril de 2012. Consultáu'l 23 de marzu de 2005.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Maude Abbott». McGill University. Consultáu'l 12 de xunetu de 2015.
  7. «Maude Abbott» (18 de febreru de 2011). Consultáu'l 12 de xunetu de 2015.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Maude Abbott». Library and Archives Canada. Consultáu'l 12 de xunetu de 2015.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 9,8 «Dr. Maude Abbott (1869-1940), Pioneer Woman Doctor». Laurentian Heritage Magacín. Consultáu'l 31 d'avientu de 2012.
  10. Uglow, Jennifer (2005). The Palgrave Macmillan dictionary of women's biography. New York: Palgrave Macmillan. ISBN 9781403934482.
  11. «Dr. Maude Abbott». Canada Medical Association. Consultáu'l 12 de xunetu de 2015.
  12. «Maude Abbott», Maude Abbott (online edición), Historica Canada, 24 de marzu de 2008, http://www.thecanadianencyclopedia.com/en/article/maude-abbott/ 
  13. «History». McGill University. Consultáu'l 12 de xunetu de 2015.
  14. «Maude Abbott». Canadian Science and Technology Museum. Archiváu dende l'orixinal, el 2 de febreru de 2012. Consultáu'l 31 d'avientu de 2012.
  15. «Abbott, Maude Elizabeth Seymour National Historic Person» (inglés) (12 de xunetu de 2015).
  16. «Maude Abbott» (2007). Consultáu'l 31 d'avientu de 2012.
  17. Rosenhek, Jackie (agostu de 2008). «The Queen of Canadian cardiology». Consultáu'l 31 d'avientu de 2012.

Otres llectures[editar | editar la fonte]

  • (1997) All Heart: Notes on the Life of Dr. Maude Elizabeth Seymour Abbott MD, Pioneer Woman Doctor and Cardiologist. ISBN 978-0-92137-010-9.
  • (1981) We Walked Very Warily: A History of Women at McGill. Eden Press Women's Publications. ISBN 978-0-92079-208-7.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]