Saltar al conteníu

Matar (estrella)

Ficha d'oxetu celesteMatar
estrella[1], near-infrared source (en) Traducir[1] y ultraviolet source (en) Traducir[1]
Datos d'observación
Ascensión reuta (α) 340,75053685395 °[2]
Declinación (δ) 30,22121471372 °[2]
Distancia a la Tierra 60,129 pc
Magnitú aparente (V) 2,95 (banda V)
Magnitú absoluta −1,18
Constelación Pegasus (en) Traducir
Velocidá de rotación 1,8 km/s[3]
Velocidá radial 12,69 km/s[4]
Parallax 16,6308 mas[2]
Diámetru 34 100 000 km [5]
Gravedá superficial 145 cm/s²[6]
Tipu espectral A2 (UV type for hot comp.)[7]
Otros nomes
Cambiar los datos en Wikidata

Matar (η Pegasi / η Peg / 44 Pegasi)[8] ye una estrella na constelación de Pegasu de magnitú aparente +2,95. El so nome provién del árabe سعد المطر, Al Sa'd al Matar, significando «estrella afortunada de l'agua» o «agua de la suerte», ensin rellación col caballu aláu.

A una distancia de 215 años lluz del Sistema Solar, Matar ye un sistema estelar doble o seique cuádruple. La estrella brillosa a simple vista consiste nuna binaria cercana que les sos componentes tán dixebraes 3 UA. La más brillosa del par ye una xigante mariella de tipu espectral G2III con una temperatura de 5100 K y 262 vegaes más lluminosa que'l Sol. El so acompañante ye una estrella blanca de la secuencia principal de tipu A5V y 7800 K de temperatura. El periodu orbital del sistema ye de 2,24 años.[9]

A 90 segundos d'arcu del par anterior alcuéntrase otra estrella binaria de magnitú +9,7 y tipu G5.[10] Puede tar gravitacionalmente amestada al par anterior o a cencielles coincidir na mesma llinia de visión. Nel primeru de los casos, los dos componentes d'esti par, visualmente a 0,2 segundos d'arcu, taríen dixebraes ente sigo siquier 13 UA completando una órbita cada 34 años. De la mesma, la separación ente dambes estrelles binaries sería de siquier 6000 UA.[9]

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1 2 3 Afirmao en: SIMBAD.
  2. 1 2 3 «Gaia EDR3» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 3 avientu 2020. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1350.
  3. David Latham (7 avientu 2007). «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 209–231. doi:10.1088/0004-6256/135/1/209.
  4. «Gaia DR2» (n'inglés). VizieR Online Data Catalog. 25 abril 2018. doi:10.26093/CDS/VIZIER.1345.
  5. Henrique Schmitt (20 avientu 2017). «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer» (n'inglés). The Astronomical Journal (1):  páxs. 30-45. doi:10.3847/1538-3881/AA9D8B.
  6. «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. abril 2016. doi:10.1051/0004-6361/201527883.
  7. Sidney B. Parsons (payares 1998). «Ultraviolet and Optical Studies of Binaries with Luminous Cool Primaries and Hot Companions. V. The Entire IUE Sample» (n'inglés). The Astrophysical Journal Supplement Series (1):  páxs. 83-104. doi:10.1086/313152.
  8. Eta Pegasi (SIMBAD)
  9. 1 2 Matar (Jim Kaler, Stars)
  10. CCDM J22430+3014BC (SIMBAD)