María Pilar Queralt del Fierro

De Wikipedia
María Pilar Queralt del Fierro
Vida
Nacimientu 1954[1] (69/70 años)
Nacionalidá España
Estudios
Llingües falaes castellanu[2]
Oficiu escritorahistoriadora
Cambiar los datos en Wikidata

María Pilar Queralt del Fierro (1954) ye una escritora ya historiadora española.

Biografía[editar | editar la fonte]

De madre madrilana y padre catalán, nació en Barcelona'l 24 de marzu de 1954, ciudá na que mora anguaño. Ye llicenciada en Filosofía y Lletres, especialidá n'Historia Moderna y Contemporánea pola Universidá Autónoma de Barcelona onde, ente 1979 y 1982, exerció como profesora d'Historia d'España na Facultá de Ciencies de la Información. Venceyada al mundu editorial dende 1976, nél desempeñó diverses funciones rellacionaes cola iconografía y la edición del llibru ilustráu.

En 1984, publicó Balaguer, biografía del poeta y políticu catalán sobre'l que realizara la so tesis de Llicenciatura. Especializada nel xéneru biográficu, ente 1997 y 2009 publicó La vida y la dómina de Fernandu VII, Madres y fíes na Historia, Novies Reales, Tórtola Valencia, una muyer ente solombres, Isabel de Castiella, Agustina d'Aragón, la muyer y el mitu, onde apurre una nueva visión, con rigorosa base historiográfica, de la célebre heroína de la guerra de la Independencia. Tres Muyeres de vida apasionada (2010), publicó Les muyeres de Felipe II, un percorríu pol universu femenín del Rei Prudente, que-y valió'l Premiu Algaba 2011 de Biografíes, Autobiografíes, Memories ya investigaciones Históriques. Les sos últimes incursiones nel xéneru fueron Reines na solombra y Los caballeros de la reina, dos compendios de curties biografíes d'amantes reales.

En 2003 publicó la novela Inés de Castru lo que sirvió pa consagrala como una de les más destacaes escritores de novela histórica españoles y valió-y, tres l'ésitu llográu en Portugal, ser nomada miembru de la “Fundação Inês de Castru” con sede na Quinta das Llárimes de la ciudá de Coímbra (Portugal). La novela ye la primera de la llamada “Triloxía portuguesa” que siguió con Leonor (Eu, Leonor Teles ) y La rosa de Coímbra (Memórias da Rainha Santa) sobre'l personaxe d'Isabel d'Aragón, reina de Portugal. Tres noveles coles que compón un frescu medieval basáu en tres tipología femenines: la muyer mitu, la muyer poderosa y la muyer mística. Ye autora, coles mesmes, de los llibros de rellatos Cita n'azul y Les solombres de la tarde y, ente otres, de les noveles históriques Los espeyos de Fernandu VII , D'Alfonso, la dulcísima esposa, La pasión de la reina y Les dames del rei.

Imparte conferencies y collabora davezu en diversos medios de comunicación, ente los que destaca la decana de les revistes d'historia de la prensa española, Historia y Vida, onde la so firma ye habitual dende 1974, según en Historia National Geographic y otres publicaciones especializaes.

Viaxera incansable (declaró que “los sos dos grandes pasiones son la historia y los viaxes”) publicó llibros y reportaxes de viaxes como Montserrat, el dragón dormíu, España: tierra, agua, fueu y aire , Los meyores castiellos d'España , Ciudaes españoles Patrimoniu de la Humanidá , y Un país sorprendente (8 vols.) éstos postreros en coautoría con Javier Tomé, según diverses guíes. En payares de 2004 llogró l'I premiu del Certame de Prensa de Turismu de Bélxica pol so artículu Les dames de Flandes publicáu en Viaxes National Geographic, gallardón que repitió en 2006 col artículu Bruxes, encaxe de piedra y agua. Ta casada y ye madre de dos fíos, José Ramón (1979) y Gloria (1982).

Obra[editar | editar la fonte]

Biografía[editar | editar la fonte]

  • Balaguer (1984).
  • La vida y la dómina de Fernandu VII (1997).
  • Madres y fíes na historia (2002).
  • Novies reales (2004).
  • Tórtola Valencia, una muyer ente solombres (2005).
  • Agustina d'Aragón, la muyer y el mitu (2009).
  • Atles ilustráu de Cristóbal Colón (2010)
  • Muyeres de vida apasionada (2010), publicada en Portugal como Mulheres de vida apaixonada (2011)
  • Les muyeres de Felipe II (2011), IX Premiu Algabade Biografíes ya Investigaciones Históriques
  • Reyes y reines d'España (2011)
  • Isabel de Castiella. Reina, muyer y madre (2012)
  • As mulheres do Marqués de Pombal (2013, en portugués)
  • Atles ilustráu de la Casa de Borbón (2014)
  • Reines na solombra (2014)
  • Los caballeros de la reina (2015)
  • La solombra de Sissi (2016)

Ensayu[editar | editar la fonte]

  • Atles ilustráu de la Historia d'España (2006).
  • Oligarquía y caciquismu na Andalucia de la Restauración (2008).
  • El parche de la princesa de Éboli y otres 350 anécdotes de la historia (2009).
  • Gula (Coleición "Los pecaos capitales na historia d'España") (2016).
  • Tal como yéramos. Les neñes que fuimos y les muyeres que somos (2016)

Novela histórica[editar | editar la fonte]

  • Los espeyos de Fernandu VII (2001).
  • Inés de Castru (2003) publicada en Portugal como Inês de Castru (2004, 8 ediciones).
  • D'Alfonso, la dulcísima esposa(2004).
  • La pasión de la reina (2006).
  • Leonor (2007) publicada en Portugal como Eu, Leonor Teles (2008, 2 ediciones).
  • La rosa de Coímbra (2009), publicada en Portugal como Memórias da Rainha Santa (2009).
  • Les dames del rei (2011), publicada en Portugal como As mulheres de D. Manuel I (2010)
  • Una gota de rosada (2015)

Actualidá[editar | editar la fonte]

  • Masako, la princesa murnia (2006).
  • Atles ilustráu de Xuan Carlos I (2011).
  • Atles ilustráu d'Adolfo Suárez (2014)

Viaxes[editar | editar la fonte]

  • Montserrat, el dragón dormíu (2002).
  • España : tierra, agua, fueu y aire (2002).
  • Los meyores castiellos d'España (2004).
  • La Sierra Norte de Madrid (2005).
  • Barcelona dende l'aire (2006).
  • Ciudaes españoles Patrimoniu de la Humanidá (2007).
  • Un país sorprendente (2006-2008) (en co-autoría con Javier Tomé).

Narrativa[editar | editar la fonte]

  • Cita n'azul (1995).
  • Les solombres de la tarde (2005).
  • La muyer ensin nome (rellatu) na obra coleutiva Pequeñes hestories (2014)
  • La semeya del xeneral (rellatu) na obra coleutiva Retales del pasáu (2015)
  • A manera de prólogu (rellatu) na obra coleutiva Cervantes tien quien lu escriba (2016)
  • Ensin acuse de recibu (rellatos) (2016)

Infantil[editar | editar la fonte]

  • De l'A a la Z. El camín de la Llingua Castellana (2010)

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «rexistru d'autoridaes BNE». Consultáu'l 15 xunu 2020.
  2. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: jo2018986561. Data de consulta: 1r marzu 2022.

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]