Llingües elemanas

De Wikipedia
Llingües elemanas
Distribución xeográfica Provincia del Golfu
Países  Papúa Nueva Guinea
Falantes >50 mil
Filiación xenética

Tres-neoguineanu(?)

  Elemano
Subdivisiones Elemano nuclear
Kaki Ae
Purari (?)
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües elemanas constitúin una subfamilia bien identificada dientro de les llingües tres-neoguineanes.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Les cinco llingües de la familia elemana tán claramente rellacionaes. El primeru en reconocer el parentescu foi Sidney Herbert Ray en 1907. Darréu les clasificaciones de Stephen Wurm (1975) y de Malcolm Ross (2005) consideraron qu'esta familia formaría parte de l'agrupación filoxenética trans-neoguineana. Ross considera que'l Kaki Ae y el Purari, consideraos primeramente llingües aisllaes podríen tar emparentaes coles otres llingües eleman. Les llingües eleman-purari-tate son:

  • Purari (7 mil falantes) faláu na cuenca del ríu Purari.
  • Kaki Ae (300 falantes) faláu al sureste de Kerema.
  • Elemano propiamene dichu:
    • Keuru (4 mil falantes) faláu ente les desaguaes del ríu Purari y del Bairú.
    • Opao (mil falantes) faláu cerca del territoriu keuru.
    • Orokolo (13 mil falantes) faláu ente les desaguaes del ríu Purari y del Bairú.
    • Toaripi (23 falantes) faláu en Kerema.
    • Tairuma (Uaripi) (4000 falantes) faláu en Uaripi, cerca de Kerema.

Esiste un trabayu comparativu por cuenta de Brown (1973). Brown (1968) ye un diccionariu de toaripi la llingua elemana con mayor númberu de falantes.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües elemanas son:[1][2]

GLOSA Purari Kaki Ae Elemano propiu PROTO-
ELEMANO
Toaripi Uaripi Tairuma Opao Keuro Orokolo
'1' monou oki farakeka farikapu fareapo haipori loriakori haroapo *ɸllabreʔapu
'2' rere ũʔũka orakoria elakere heraake helaukai lahoaha orahokaila *herauka
'3' rere kaiane ũʔũka oki oroisoria iroisori hiruusu ilehoila *hirosori
'4' morere-morere ũʔũka ũʔũka oraka-raka elaka-elaka fari hari-ila *2+2
*ɸari
'5' kaupu upu okaʔi mai-tai-fere mai tai hue-ila *okaʔi
'6' 5+1 aukava-ila
'7' 5+2 parae-ila
'8' 5+3 ari-ila
'9' 5+4 kae-ila
'10' okaʔi okaʔi mai tai tai mai ukai ukai *okaʔi okaʔi

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Ross, Malcolm (2005): "Pronouns as a preliminary diagnostic for grouping Papuan languages". in Andrew Pawley et al. eds, Papuan pasts: cultural, linguistic and biological histories of Papuan-speaking peoples. Canberra: Pacific Linguistics. pp. páxs. 15-66.