Llingües tai

De Wikipedia
Llingües tai
Distribución xeográfica Sureste asiáticu
Países  China
Bandera de Tailandia Tailandia
 Laos
Bandera de Myanmar Birmania
 Camboya
 Vietnam
Bandera de India India
Falantes ~70 millones
Filiación xenética

Tai-kadai

  Llingües tai
Subdivisiones Tai septentrional
Tai central
Tai meridional
ISO 639-2 tai
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües tai son un subgrupu de llingües de la familia tai-kadai. Les llingües tai inclúin les llingües tai-kadai más falaes, incluyendo'l idioma tailandés, llingua oficial de Tailandia, el lao, llingua oficial de Laos, el idioma shan de Birmania y el idioma zhuang del sur de China.

Clasificación[editar | editar la fonte]

Clasificación de les llingües tai suroccidentales.

Descripción llingüística[editar | editar la fonte]

Fonoloxía[editar | editar la fonte]

L'inventariu consonánticu pal proto-tai foi reconstruyíu por Li (1977) y el sistema sirvió de base pa otres revisiones posteriores, como la realizada por Pittayaporn (2009):[1]

llabial alveolar palatal velar uvular glotal
oclusiva sorda *p *t *c *k *q
sonora *b *d
glotalizada
fricativa sorda *s (*ɕ) *x *h
sonora *z (*ʑ)
nasal sorda *ʰm *ʰn *ʰɲ (*ʰŋ)
sonora *m *n
sonorante sorda *ʰw *ʰl, *ʰr
sonora *w *l, *r

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

La siguiente tabla compara delles formes léxiques cola proto-llingua reconstruyida pal tai suroccidental:

Español proto-
SO-tai
[2]
Tailandés Laosianu Lanna Isan Shan Tai Lü
*lom lom lóm lom lom lom⁴ lom
*mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɯaŋ mɤŋ4 mœŋ
*?din din din din din lǐn¹ din
*vai/aɯ fai fái fai fai pʰaj⁴~fai⁴ fai
corazón *čai/aɯ hŭa tɕai hǔa cài hua tɕai hua tɕai ho1 tsaɯ1 hua tɕai
amor *rak rák hāk hag hag hak⁵ hag
*naːm náːm nȃm nam nam nam⁵ nam

Tocantes a los numberales tiénense les siguientes formes y la reconstrucción propuesta por Pittayaporn (2009):[3]

GLOSA Zuojiang-tai suroccidental Chongzuo Yongnan-
Tai septentrional
PROTO-
TAI
Sapa-Thai Tày Longzhou
Siamés Sa Pa Bảo Yên Cao Bang Shangsi Yay
(Bouyei)
Saek
'1' nɯŋB1-t nɯŋB2 nɤŋA1 -t nɤŋA1/B2 nɯŋB2 *nɯːŋB
'2' sɔːŋA1 soŋA1 tʰɔːŋA1 ɬɔŋA1 ɬoːŋA1 ɬø/ŋA1 θoŋA1 sɔːŋA1 *soːŋA
'3' saːmA1 saːmA1 tʰaːmA1 ɬaːmA1 ɬaːmA1 ɬaːmA1 θaːmA1 saːmA1 *saːm
'4' siːB1 siB1 tʰiːB1 ɬiB1 ɬiːB1 ɬoyB1 θiB1 siːB1 *siːB
'5' haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiːC1 haiC1 haiːC1 *haiːC
'6' hokDS1 hukDS1 sokDS1 sokDS1 hukDS1 lokDS2 rokDS1 rɔkDS1 *krokD
'7' cetDS1 citDS1 cetDS1 cetDS1 citDS1 citDS1 satDS1 cɛtDS1 *cetD
'8' pɛːtDL1 petDL1 pɛːtDL1 pɛtDL1 peːtDL1 petDL1 petDL1 peːtDL1 *peːtD
'9' kaːwC1 kawC1 kɤwC1 kawC1 kawC1 kawC1 kuC1 kuːC1 *kɤwC

Los numberales pa 3, 4, 6, 7, 8 y 9 son obviamente préstamos de llingües sinotibetanas.

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. Pittayawat Pittayaporn, 2009, p. 70
  2. Thai Lexicography Resources
  3. Pittayaporn, 2009, p. 358

Bibliografía[editar | editar la fonte]