Llingües cushites orientales

De Wikipedia
Llingües cushites orientales
Distribución xeográfica Esti d'África
Países Bandera de Somalia Somalia
Bandera d'Etiopía Etiopía
Bandera d'Eritrea Eritrea
Bandera de Xibuti Xibuti
Bandera de Kenia Kenia
Filiación xenética

Afroasiáticu
  Eritraico
    Cushítico

      Cushita oriental
Subdivisiones Dullay
Oromo-konsoide
Somalín-rendile
Afar-Saho
Omo-Tana
Sidamo
Códigu Glottolog east2699
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües cushitas orientales ye un subgrupu de les llingües cushitas, perteneciente a les llingües afro-asiátiques, qu'inclúi más de trenta llinguas. Les llingües son falaes principalmente n'Etiopía, pero tamién en Somalia y Kenia.

La llingua más importante ye'l oromo con unos 21 millones de falantes, siguíu pol somalín faláu por 15 millones de persones en Somalia Etiopía, Xibuti y Kenia, el sidamo faláu por 2 millones de persones n'Etiopía y l'afaro o afar faláu por un millón y mediu de persones n'Eritrea, Etiopía y Xibuti.

La clasificación interna del cusita oriental faise davezu ente les de les tierres altes y les de les tierra baxes. El omo-tana occidental ye una caña propia, según les dos cañes representaes poles llingües yaaku (llingua muerta) y boon (en peligru de desapaición).

Clasificación[editar | editar la fonte]

Semeyanza léxica[editar | editar la fonte]

El proyeutu ASJP[1] basáu na distancia léxica d'un conxuntu de cognados establez un árbol cladístico pa les semeyances léxiques como'l siguiente:

Cush. Oriental



T. Baxes


Oromoide


Oromo



Konso



Omo-Tana Or.


Bayso




Somalín



Rendille





Afar-Saho


Afar



Saho




T. Altes


Burji




Hadiyya-Libido




Kambata-Allaba



Sidamo







Dullay


Gawwada



Tsamai




Omo-Tana Occ.


Daasanech




Elmolo



Arbore




Que nun coincide dafechu cola clasificación enantes propuesta (basada n'innovaciones fonolóxiques y gramaticales compartíes) avérase abondo.

Comparanza léxica[editar | editar la fonte]

Los numberales para distintes cañes de cushítico oriental son:

GLOSA Tierres baxes Tierres altes
PROTO-
DULLAY
PROTO-
KONSOIDE
PROTO-
OROMO
PROTO-
RENDILE-
BONI
PROTO-
SOMALÍN
PROTO-
AFAR-SAHO
PROTO-
OMO-TANA
PROTO-
SIDÁMICO
1 *tokko *tokko *tokko *koːw *kow *inik- *tokko *mittə
2 *lakki *lakki *lama *la(m)ma *lamma *lamma *laːma *lamə
3 *izzaħ *sissa *sadi *si(d)daħ *siddeħ *síoħ *se(d)di *sasə
4 *salaħ *afur *afur *afar- *afar *afar *afur *soːrə
5 *χubin *χen *ʃani *ʧan- *ʃan *kono- *ken *ontə
6 *tappi *lehi *yaha *liħ *liħ *liħ- *lih *lehə
7 *taħħan *tappa *tolpa *tadba *toddoba *malħin- *todoba *lamara
8 *seccen *sette *saddeti *siddeti *siddeːdi *baħar *siddet- *sadditə
9 *gollan *sagal *sagal *saːgal *sagaːl *sagal *sagal *honsə
10 *k1oɗɗan *χoɗan *kuɗan *ta(m)man *tomon *taɓan *to(m)mon *tarmə

Referencies[editar | editar la fonte]

Bibliografía[editar | editar la fonte]